Els barris també volem ser verds

El passat desembre, l’Ajuntament va declarar l’emergència climàtica a la nostra ciutat  per fer front a la crisi climàtica que estem patint. De moment, però, poques són les accions que hem vist en aquesta direcció, per això crec que s’han de celebrar propostes  com l’Anella Verda que ha entrat en funcionament aquesta primera setmana de juny als carrers del centre de la nostra ciutat. Lògicament, queda molt per fer i aquest és només un petit pas per  assolir una ciutat lliure de fums, sostenible i respectuosa amb el medi ambient. De fet, provablement es cometin certs errors materials durant la seva aplicació, en aquest sentit haurem de tenir paciència, i també certs errors de concepte que hauran de revisar-se  a fons des d’un bon començament.

És en aquesta línia que, en  aquesta proposta de mobilitat, trobo a faltar la interconnexió entre els diferents  barris de la ciutat.  Entenc,  i puc comprendre, que degut a la crisi sanitària l’anella  s’instauri en primer lloc al centre històric de la ciutat, que al cap i a la fi, és on hi ha més densitat de població i  la situació actual ho requereix.  Tanmateix, això no  implica oblidar, un cop més, els barris de Sant Cugat.  De fet, el problema  no rau en què s’implanti  l’anella verda únicament a un punts molt concrets de la ciutat deixant al marge a la resta de territori , sinó la sensació de que aquest oblit no serà puntual ni transitori sinó que fa  molts anys que els diferents barris, en especial els perifèrics, clamen contínuament per una millora de la mobilitat i les seves demandes sempre han estat  ignorades. 

Des d’aquest punt de vista, percebo que en els diferents governs de la ciutat s’ha instaurat la idea de què barris com els de la Floresta, les Planes, Valldoreix, Mira-sol o Can Barata no poden ser sostenibles per la pròpia estructura del barri, ja que la població necessita obligatòriament d’un vehicle privat motoritzat per al  seu dia a dia i aquesta concepció els hi  va perfecte per deixar d’ invertir en mobilitat sense remordiments. 

La  realitat és  que aquests barris  serien sostenibles si es busquessin solucions diferents a les dels grans nuclis urbans, si s’hi invertís en mobilitat o es tingués en compte als veïns i veïnes a l’hora de fer projectes que facilitin una mobilitat més sostenible i  més segura per desplaçar-se per la ciutat. 

En aquest sentit,  ja fa anys que la gent dels barris descentralitzats volem una anella verda dins al nostre barri.  Volem poder caminar per voreres, volem eliminar les barreres arquitectòniques dels carrers, volem arribar a l’escola a peu, volem tenir transport públic de qualitat i no un autobús cada 45 minuts en els millors dels cassos i, per acabar, volem poder arribar al centre de Sant Cugat en transport públic però també a peu o en bicicleta sense jugar-nos la vida.

Aina Balada, advocada i mediadora

Notícies relacionades