Publicitat

La punta de l'iceberg

Recentment s'ha publicat l'últim estudi demoscòpic de l'Observatori Sociològic de Sant Cugat, que podeu consultar aquí. Per a l’àmbit que ocupa aquesta assemblea, la secció sobre emergència climàtica resulta prou inquietant per a escriure aquest article.

Les valoracions confuses que en fa l’Ajuntament, són de l’estil:

“Pel que fa a les actuacions que s’estan fent o es volen engegar a la ciutat, el 16% dels enquestats diu conèixer la declaració d’emergència climàtica a Sant Cugat i entre un 20 i 30 % coneixen les accions que es volen emprendre per donar-hi resposta. En canvi, una gran majoria, (entorn del 80 %) les valora entre bastant i molt positivament i les puntua amb una nota mitjana d’entre 7 i 8.”

Una mica de matemàtiques: :

Si el 16% dels enquestats saben que s'ha declarat l'emergència climàtica, i el 25% coneixen les accions que s'han plantejat per donar-hi respostaaixò vol dir que hi ha com a mínim un 9% que no sap que s'ha declarat l'emergència climàtica, però sí que coneix les accions que es volen emprendre per combatre-la.

Si el 25% coneixen les accions que s'han plantejat per donar-hi resposta, i el 80% les valora bastant o molt positivament, hi ha com a mínim un 55% dels enquestats que valora entre bastant i molt positivament les accions que es volen emprendre, sense conèixer-les.

Són dades curioses. O bé les enquestes no estan ben plantejades, o la ciutadania es burla de l’Observatori sociològic o l’Ajuntament ens enreda en un ball de xifres i interpretacions. 

Més matemàtiques, aquest cop del gràfic “Grau d'informació sobre la crisi climàtica”: 

Un 57,7% de les enquestades es considera amb força informació i un 16,4% es considera molt ben informat.En canvi, el 16,1% de les enquestades coneixia la declaració d'emergència, mentre que les accions per a donar-hi resposta eren conegudes pel 30,2% de les enquestades.

Per tant, part de la gent que es considera molt ben informada sobre la crisi climàtica, no té ni idea que s’ha declarat la situació d’emergència climàtica a Sant Cugat. Menys de la meitat de la gent que es considera bastant o molt informada sobre la crisi climàtica, coneix l'acció plantejada per donar resposta a l'emergència climàtica.

L’Ajuntament fa enquestes i aquests són els resultats. No és pas una opinió, sinó matemàtiques. 

Conclusions

O bé la gent està molt menys informada del que creu estar o bé la declaració d'emergència i les accions fetes, proposades i imaginades pel nostre ajuntament tenen una campanya de comunicació cap a la ciutadania mal plantejada, potser passen ambdues coses. 

La pregunta realment interessant és on recau la responsabilitat d’aquest biaix i confusió i és també interessant parlar sobre les accions que de moment ha dut a terme l’Ajuntament. Des de l’Assemblea del Clima formem part del 16,1% de gent que coneixem la declaració d’emergència climàtica, però en canvi no coneixem accions que s’estiguin fent o proposant que vagin en aquesta línia. Les mesures que s'han pogut prendre últimament són posteriors a l’estudi demoscòpic, i per tant no entrem a considerar-les en aquest article. 

I centrant-nos puntualment en les decisions individuals:

Què significa, si és que significa alguna cosa, que un 63% de la gent està d'acord o totalment d'acord la frase “Faig tot el que és bo pel medi ambient encara que em pugui costar més diners o li hagi de dedicar més temps”? Aquesta xifra esperançadora segurament ens diu més sobre  les nostres creences que sobre les nostres accions. Costa de creure que la majoria de la població de Sant Cugat no utilitza avions, cotxes ni motos, no gasta canyes de plàstic d'un sol ús, no vota als polítics que prioritzen l'economia fòssil per davant de la vida, segueix una dieta vegetariana i de proximitat, sempre va a comprar amb la seva pròpia bossa de tela, tanca l'aixeta mentre es renta les dents, assisteix cada setmana a les manifestacions dels Fridays for Future, separa efectivament els seus residus, guarda els seus diners a una banca ètica, i ha renunciat a tenir piscina, gos, i més d'un fill. Lamentablement, aquest 63% no significa res de tot això, perquè si signifiqués alguna d'aquestes coses, la nostra ciutat tindria un altre aspecte.

La política de l’autocomplaença

És preocupant que hi hagi més gent d'acord o molt d'acord amb què “Moltes de les afirmacions que es fan sobre les amenaces que suposa el canvi climàtic són exagerades” (21,2%) que gent que coneix la declaració d'Emergència Climàtica (16,1%). Preocupació a la qual s’hi sumen les declaracions d’alguns membres de l’equip de govern, que publicaven coses com: 

 “No és una novetat que l'interès per la crisi climàtica estigui a l'ordre del dia. Amb la darrera enquesta, però, constatem que la població de #Sant Cugat en som conscients i que cal afrontar aquesta emergència de forma col·lectiva.”

Autocomplaença que ens fa dòcils als votants i consumidores i que ens afecta més enllà de la qüestió climàtica. L’article del Cugatencsobre aquestes mateixes dades, desenvolupa molt bé aquesta idea. En canvi, l’ajuntament confon altra vegada, amb el titular: 

“El 80% de la ciutadania valora molt positivament les accions municipals plantejades per fer front a l’emergència climàtica”.

Conformar-nos amb allò que creiem saber ens està portant a un naufragi col·lectiu, a un xoc frontal contra l’iceberg. Fora prudent, com a mínim, estimar que per cada cosa que sabem, n'hi ha unes quantes més que desconeixem i per on som vulnerables (Tot i que el coronavirus, com el temporal Glòria, o l'onada de calor de l'estiu passat, no han estat fruit només de la desconeixença, sinó obstacles dels quals en teníem constància com a societat, a través de la ciència, però contra els que hem picat de cara, per no voler canviar el rumb, tot i veure el que s'apropava).

Atiant les veles cap a l’iceberg

I ara, proposem un esforç d'imaginació:

Podem imaginar que es declarés una emergència sanitària i se n'assabentés menys gent de la que es considera a si mateixa molt informada en temes de salut?

Podem imaginar què hagués passat als nostres hospitals si el nivell de responsabilitat assumit per les autoritats (i la població) en la crisi del coronavirus hagués sigut similar al que han assumit (o diuen haver assumit) per a la crisi climàtica i ecològica?

Podem imaginar quines coses impossibles serien possibles si el nivell de responsabilitat assumit per les autoritats (i la població) en la crisi climàtica hagués sigut similar a la que hem viscut per a la crisi del coronavirus, i que sabem de primera mà, ara si, que és possible?

Ara que hem vist el que podem fer per a salvar la vida d'un 10% de la població, a què estarem disposades per a salvar la vida de tota l’espècie humana?

Segurament, només hi ha una dada que ens pot donar motius per a cert optimisme:

L’opció “Ecologia i crisi climàtica” presenta un ajustadíssim primer lloc compartit amb “avenços mèdics” en la llista dels “temes dels quals més ens interessa rebre notícies” (48,4% i 47,5% respectivament). Així i tot, cal tenir en compte que aquestes dades són anteriors a la realitat de la pandèmia, i és possible que aquestes prioritats hagin canviat, tot i que el canvi climàtic és més mortal que el coronavirus, i que l’origen de la pandèmia es troba en la degradació ambiental.

Si les autoritats fossin responsables, ens explicarien la veritat:  tal com és, i no tal com ens agradaria sentir-la. La veritat sobre l'emergència climàtica, el nou virus és només un dels molts problemes que amb el temps aniran a més, però que ara ja són indubtablement una realitat problemàtica, també a casa nostra. Haurien d'explicar-nos que la normalitat no tornarà. Que la normalitat mai va ser res més que una il·lusió macabra on qui moria, semblava que eren sempre els altres, en altres països on la vida és més barata.

Però no sentirem a cap partit ni govern del nostre poble ni del nostre país explicar la veritat del coronavirus, de la mateixa manera que no han explicat encara la veritat sobre l'emergència climàtica.

Diuen que la realitat és tossuda, més enllà de les nostres opinions. L’únic que podem fer nosaltres és adoptar l'actitud que creiem més oportuna per navegar-la, però fem-ho essent conscients d’aquesta realitat.

Per a totes les persones que crèiem saber, o volíem pensar, com nosaltres, que l'emergència climàtica era una qüestió de responsabilitat cap al futur:

 Benvingudes al futur.

Isidre Castañé Campmanyalarmista climàtic i comunicador confinat

Notícies relacionades