Publicitat

Responsabilitat social corporativa: una qüestió ètica o estètica?

La Responsabilitat Social Corporativa (RSC), tal i com la defineixen des de l’Observatori de RSC, consisteix en dirigir les empreses gestionant els impactes que les seves activitats generen sobre els seus clients, treballadors, accionistes, comunitats locals, medi ambient... i sobre la societat en general. La RSC és doncs la contribució activa i voluntària de les empreses envers la millora social, econòmica i ambiental, generalment amb l’objectiu de millorar la seva situació competitiva així com el seu valor afegit. Sota aquests supòsits, podem afirmar que una empresa serà socialment responsable si en el seu procés de presa de decisions valora l’impacte de les seves accions sobre el seu entorn i, a més a més, incorpora d’una forma eficient els interessos d’aquest entorn en els seus propis processos.

La responsabilitat social corporativa no és res de nou, no és cap moda passatgera. Els seus antecedents remunten al segle XIX, en el marc del cooperativisme i l’associacionisme, els quals buscaven la conciliació entre l’eficàcia empresarial i els principis socials de la democràcia, l’autoajuda, el recolzament comunitari i la justícia distributiva.

Feta aquesta introducció, cal que ens preguntem si la RSC ha d’anar associada al compliment d’una sèrie de lleis i normatives o, si pel contrari, ha d’anar lligada implícitament a qualsevol conducta humana. O, en aquest cas concret, a qualsevol comportament directiu i executiu. Cal doncs plantejar la pregunta de si la RSC és una qüestió realment de responsabilitat empresarial, o bé es queda tan sols a un nivell molt superficial, duent-se a terme per pura obligació i “de cara a la galeria”. És la RSC una qüestió ètica o estètica?

Recentment ha tingut molt rebombori als mitjans de comunicació el cas de la prestigiosa marca d’automòbils VolskWagen (VW). Tant a la seva pròpia pàgina web, com als seus anuncis publicitaris i a qualsevol documentació corporativa, VW sempre ha transmès les seves bondats com a entitat plenament responsable, tant a nivell ambiental com social i econòmic. Bones paraules, bones imatges, tocant totes elles la fibra sensible dels seus potencials clients. Una posada en escena d’una sèrie de valors empresarials i humans que tenen una capacitat persuasiva molt important, captant l’atenció de les persones i fomentant el consum. Però, a l’hora de la veritat, tal i com tant se n’ha parlat, VW ha resultat ser una empresa que no ha tingut ni de molt lluny en consideració els aspectes ambientals dels seus processos productius ni, sobretot, els aspectes ètics de la comercialització enganyosa d’uns productes que no complien amb els mínims exigibles. Podem intuir doncs que VW és un exemple de tractament de la RSC com a mera estètica a nivell comercial, sense cap propòsit real de dur a terme una responsabilitat sincera i sana, autèntica i transparent. I com aquest, hi ha molts més exemples, tant a nivell nacional com internacional, tant a nivell de petita i mitjana empresa com a nivell de multinacionals.

Per sort, hi ha moltes d’altres empreses que sí que apliquen una responsabilitat integral en tots els seus actes, en totes les seves conductes. I que, per tant, tracten la RSC com a una qüestió plenament ètica, més enllà del que en diguin d’elles, més enllà del benefici que en puguin treure de tot plegat. Des de les pròpies persones integrants de les empreses, fins a l’entorn més proper i el medi ambient, hi ha empreses plenament conscienciades amb l’impacte que qualsevol comportament té sobre la resta de persones i éssers vius. Al cap i a la fi, vivim en un sistema orgànic, un món on tot està interconnectat, de tal manera que el que succeeix en una punta del món pot repercutir, positiva o negativament, a l’antípoda corresponent, ja sigui a nivell econòmic, social o ambiental.

Tot i el mal fer de VW, els seus actes han posat en boca de tothom quelcom tant important com la responsabilitat social corporativa, la qual té una traducció i un trasllat immediat al món personal i privat en forma de responsabilitat social humana. Com sol dir-se, “no hay mal que por bien no venga”. A veure si d’una vegada per totes es posa realment sobre la taula la importància de la RSC i, sobretot, la importància del seu tractament, no com a una qüestió obligada i imposada sinó com a una qüestió de valors, una qüestió ètica que neixi en el més profund del nostre interior com a éssers humans que som.

Un primer pas és reflexionar-hi, prendre’n consciència. Tu ja ho has fet?

August Corrons

( www.augustcorrons.com )

Professor dels Estudis d’Economia i Empresa

Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Notícies relacionades