Ignacio Rigau

Dos grafits

La cultura pop és a la cultura el que la música militar a la música. Sota aquesta sentència, una mica (bastant) snob, no s'amaga cap altra cosa que una constatació de la realitat. M'explico: Partint de la base que som humans i, com a tals, limitats, és impossible gaudir d'un coneixement profund de la majoria de sabers, fins i tot, d'aquells que ens apassionen.

És més, hom diria que no és ni tan sols recomanable voler adquirir un saber abissal de qualsevol matèria, consell que consagra la dita popular que diu: "Més val saber poc de moltes coses que molt d'una sola".

La fal·làcia ‘in aliis regionibus’

Una fal·làcia és aquell argument que, ja sigui pel seu fons o per la seva forma, sembla correcte i convincent, però que amaga un vici invalidant. Així, no són admissibles els arguments i refutacions que continguin una fal·làcia, almenys si pretenem mantenir el rigor lògic i argumental.

Queda’t a la teva pell

Diu el famós crític televisiu Ferran Monegal que la missió dels mitjans de comunicació, entre d’altres és la de “disparar contra els de d’alt”. Doncs bé, avui, des de la tribuna que m’ofereix elCugatenc, em proposo disparar contra la impostura difosa, segur que amb bona intenció, per un dels líders de la ràdio catalana, en Jordi Basté.

‘Quien parte y reparte’

Passa a les millors democràcies, i Espanya no es una excepció, que certes matèries esdevenen debats perpètuament irresolts. Pensem-ho: L’avortament, la llei electoral, la propietat privada (la seva okupació) o el sistema de contractació laboral són exemples de temes en els que mai ens acabem de posar d’acord.

Podria ser pitjor

Diuen que estàs enamorat quan trobes el sentit a les cançons. Sorprenentment, jo, que sí que ho estic, d’enamorat, només faig que fer lectures polítiques de tot el que escolto, fet que no deixa de ser especialment curiós perquè sóc de tot menys un melòman (i ho dic amb pesar). Serà que estic enamorat de la política? Buf, què cursi, per Déu.

La doctrina Amat

És una expressió odiosa la de “nova i vella política”, especialment, perquè s’ha convertit en un significant buit. No hi ha res substantiu de la política pretesament nova que la distingeixi de l’antiga. No obstant això, el fet que podem donar per enterrada aquesta expressió no significa que haguem d’abandonar la noció mateixa de novetat. En altres paraules, podem dir que es pot innovar en política?

Al teu llaç falta el vermell

És una actitud molt habitual dels moviments polítics que, a part de proposar un projecte, creen una identitat al voltant del mateix adoptant símbols ja existents i apropiar-se’ls, tot ignorant el seu significat previ.

‘Leave my home’

Mai he estat una eminència en matèria musical (ni en cap altra, si som honestos) i, si bé m’agrada, com a qualsevol, passar llargues estones acompanyat d’una cançó, no compto amb olfacte per a trobar-les. No estic al dia del panorama musical ni tampoc sento la pulsió d’investigar un àlbum, un gènere o un artista concrets.

‘Aliud pro alio’

Existeix en Dret un principi conegut com aliud pro alio (que es tradueix com “una cosa per l’altra”). Aquest se sol invocar en el context d’un contracte en què una de les parts no compleix amb la seva obligació entregant quelcom diferent al que s’havia compromès.

Una nit a l'òpera

Aquests darrers dies, l’actualitat ve carregada de notícies que desperten tota classe de reflexions jurídiques, polítiques, socials i, fins i tot, filosòfiques. No obstant això, no és menys cert que mans més expertes ja escriuen i escriuran sobre les mateixes, motiu pel qual he optat per compartir una anècdota tan real com poderosa en el seu simbolisme.