Jordi Pascual

Irrespirable

Falta de respecte, superioritat moral i prepotència a mars. Últimament entrar al meu timeline del Twitter és accedir a una dimensió d’hiperventilats portadors de la veritat que condemnen amb grandiloqüències innecessàries els presumptes errors dels seus adversaris polítics mentre són incapaços de fer una miqueta d’autocrítica dels seus propis postulats.

Omplir de contingut el “repensar Promusa”

El proper dilluns el govern portarà a Ple el Pla d’Actuació Municipal (PAM), un document que arriba més d’un any després de les eleccions i amb molts reptes a afrontar. Potser arriba tard però, clar, tampoc ens esperàvem una pandèmia mundial que ens condicionara tant durant tants mesos així que deixarem de banda les crítiques circumstancials i entrarem al contingut del document.

Nissan i la crisi que ens ve

Que 3.000 persones es troben, de sobte, sense faena és una notícia pèssima sempre, només que ara ens fa més mal perquè ja ens veiem de cap en una crisi en què qui caiga tindrà molt més difícil alçar-se. Que darrere dels 3.000 llocs de treball directes n’hi haja fins a 22.000 indirectes més no és més que un greuge dolorós que ens dibuixa, una vegada més, qui mana en este joc de dos actors: qui posa la mà d’obra sense la qual no existiria el negoci o qui posa els diners aconseguits gràcies a la mà d’obra dels primers.

Si en el Ple s’escenifica, els debats s’han de fer en altres àmbits

He tornat per un moment als apunts de l’assignatura de Periodisme de Proximitat, que vaig cursar allà per l’any 2016 amb un bon professor –ara que això no és ser pilota per a guanyar nota– com ho és Vicenç Rabadán, que a més de periodista també és una persona implicada en la política –va ser regidor per l’Alternativa d’Unitat Popular– i vida social rubinenca i coneix bastant bé la realitat de Sant Cugat. Doncs bé, ací unes quantes de les anotacions d’aquell jo quatre anys més jove que ara:

Pàgines

Subscribe to Jordi Pascual