Amb ajuda
Si sents cops i crits d’alguna casa veïna, truca als mossos. No és qüestió de solidaritat sinó que no fer-ho pot ser un delicte.
Si sents cops i crits d’alguna casa veïna, truca als mossos. No és qüestió de solidaritat sinó que no fer-ho pot ser un delicte.
El Síndrome d'Alienació Parental (SAP) va ser inventat per Richard Gardner, un psiquiatra nord-americà al 1985, amb aquest concepte es referia a un conjunt de símptomes que pateixen les filles i fills quan un dels progenitors, mitjançant diverses estratègies, transforma la consciència de les criatures amb la intenció de destruir i impossibilitar els vincles amb un dels progenitors.
Aquest dimarts es va aprovar l’avantprojecte de llei de protecció a la infància i adolescència en violència que portarà el nom de llei Rhodes, en honor a una de les tantes víctimes d'abusos sexuals d'arreu del món. James Rhodes, músic britànic, va patir abusos sexuals des dels 5anys i actualment és un activista dels drets dels infants en matèria d'abusos sexuals.
Fa anys vaig ajudar a una amiga i el seu fill de 7 anys ens va explicar abusos sexuals per part del seu pare. Encara recordo el dolor i la impotència de passar per serveis i més serveis relatant una i alta vegada el mateix. Diumenge em va trucar una dona exposant un fet similar, dolor i més dolor i molta impotència ja que la situació s’agreujava per aquest estat d'alarma per la COVID-19.
En l'últim informe de l’Instituto de la Mujer alertava d'un major impacte negatiu en les dones degut a la pandèmia, doncs hi ha tasques altament feminitzades i molt precaritzades.
Segons l'últim informe mundial de les Nacions Unides sobre homicidis, cada deu minuts una dona és assassinada en aquest planeta per violència masclista, 20.736 en el que portem de confinament. Víctimes que hi eren abans, que hi són ara i que previsiblement hi seran després. Doncs el confinament que es construeix amb la desigualtat, amb el control, amb les amenaces i amb la violència contra les dones i els seus fills i filles porta segles en funcionament.
Són temps difícils i complicats per la majoria de persones però, sobretot, per alguns col·lectius amb trajectes de vulneració.
Si estàs tancada a casa amb un maltractador vull que sàpigues que no estàs sola, no ho has estat mai, malgrat que no ho sabessis, ara tampoc. A fora, els ajuntaments, serveis socials, associacions, institucions, particulars… Estan al teu costat, els recursos per víctimes continuen vigents i lluitar contra la violència cap a les dones és una de les prioritats.
És temps d'aturar-nos, de cuidar-nos i cuidar els altres. Temps d'iniciatives solidàries de moltes persones que de forma altruista s'organitzen per atendre a persones amb necessitats, joves i no tant joves que estan al costat de la gent que no pot anar a comprar menjar ni medicaments ni tan sols poden treure al carrer als seus amics de quatre potes, gent que malgrat l'enlentiment del nostre moment present miren al costat. Veïnes i veïns que malgrat les circumstàncies posen al centre la cura.
Falten tres dies pel 8M i la nostra ciutat és plena d'activitats reivindicatives i de consciència. Abans els actes se circumscrivien en el propi dia i ara, i cada cop més, es va allargant en el temps. Aquest moviment seguirà fins que arribi la normalitat al nostre dia a dia, fins que no sigui necessari cap tipus de reivindicació, fins que tota aquesta violència invisible vers la dona la puguem identificar, la puguem veure i la puguem deconstruir.
