8M un any després...
Dilluns farà un any de la manifestació del 8M 2020, un esdeveniment no exempt de polèmica degut a l'amenaça d'un virus que començava a creuar les nostres fronteres.
Publicitat
Publicitat
Dilluns farà un any de la manifestació del 8M 2020, un esdeveniment no exempt de polèmica degut a l'amenaça d'un virus que començava a creuar les nostres fronteres.
En aquesta segona onada s'ha posat el focus en l'estil de vida d'adolescents i joves com un dels principals factors transmissors de la COVID-19.
Es passa el dia davant la tele tirat al sofà o amb la tablet, el mòbil i els videojocs tancat a l’habitació. No sembla que li interessi fer res, quan li proposem alguna activitat ens fa cara de pomes agres.
Massa vegades he sentit dir que les feministes són dones infelices que no troben parella, o dones que odien els homes i els sostens, i depilar-se ,i els vestits, etc. Sovint s’associa el feminisme amb l’odi, jo crec que s’associa més amb la ira. El gènere com funciona avui dia és una gran injustícia i resulta normal que les persones que tenim una posició feminista davant la vida estiguem enfadades. No és l’odi, sinó la ràbia el que ens mou, però també l’esperança.
La meva mare és estúpida, i el burro del meu pare és un titella que sempre fa el que ella li mana. Hi ha dies que és que la pegaria. Com fa una estona, que jo estava tan tranquil·la al sofà escoltant música amb els auriculars posats i el meu germà estava al meu costat jugant a un d’aquests jocs online que li molen, també amb els auriculars i parlant amb els freaks dels seus amics. Tot era pau i harmonia, amb el meu germà no sempre és així la cosa, estàvem els dos passant-ho bé, però de sobte arriba la bruixa.
L'adolescència transcorre, en la majoria dels casos, sense masses conflictes, o si més no els conflictes habituals d'aquesta etapa: portar la contraria als adults, estar més centrat en la diversió que en el deure, desafiar i contestar les figures d'autoritat, etc. En la nostra cultura, l'adolescència s'entén com una etapa de transició en la qual els nois i noies s'exposen a situacions d'adult sent encara una mica nens.
Només el sí és sí, aquest és el lema que enguany l'Ajuntament de Sant Cugat ha difós durant la Festa Major i que té com a objectiu eradicar els abusos sexuals i les violències masclistes. A la campanya s’hi han sumat diverses entitats del municipi que han realitzat diferents accions en favor d'aquest objectiu comú. Es tracta d'una campanya molt positiva, però a la vegada una mica trista.
Avui és 1 de maig, dia del treball. Originàriament es va marcar aquesta data per commemorar als treballadors d'Estats Units que al 1886 van lluitar per l'establiment d'una jornada laboral de 8 hores. Des d'aleshores, el dia 1 de maig és un dia de reivindicacions laborals. Aprofito quest dia per fer una denúncia de la situació de precarietat laboral, econòmica i vital dels i les joves del país. Parlo de precarietat vital perquè, malauradament, en la societat en la que vivim la nostra existència es vertebra en la nostra professió.
Aquest divendres és 8 de març, una data que l'any passat va mobilitzar milions de persones a arreu del món i va marcar un abans i un després en la lluita feminista. A l'Estat espanyol es va generar una mobilització sense precedents contra la desigualtat de gènere, centenars de milers de persones van inundar els carrers de 120 ciutats. Les reivindicacions eren moltes i plurals, però en podem destacar la desigualtat laboral i la violència de gènere.
A les 10 sona el despertador, esmorza un cafè i se’n va cap a la dutxa. Encara se li enganxen les parpelles, ahir van plegar tard. Es vesteix i, com cada any, agafa el tren per anar a casa la seva tieta. Pica el timbre, el seu cosí li obre la porta, es saluden, de fons se sent xivarri i nens cridant.
– Que sóc l’última en arribar?
– Quasi, encara falta el tiet Manel. Passa, passa…
Entra i saluda a tothom, els nens corren amunt i avall cridant, hi ha gent parlant al menjador i d’altres treballen a la cuina. Li pregunta a la tieta si la pot ajudar en alguna cosa.