Tornem-hi

El diumenge passat al matí, tot fent una escapada pel Penedès, vaig tenir l’oportunitat de llegir un full solt del que vindria a ser un diari d’àmbit comarcal, en ell es parlava casualment de la posada en marxa d’un programa pilot a Vilafranca del Penedès per a la reforma horària. Aquesta reforma proposa, entre d’altres, que les jornades laborals acabin abans, tant en despatxos com en comerços, industria i administració, per tal de regularitzar els horaris laborals amb els cicles biològics i també per ajudar a conciliar la vida laboral amb la vida familiar.

Això m’ha fet pensar en el debat obert sobre la idoneïtat o no de modificar la jornada lectiva a les escoles per tal de fer-la compactada i no realitzar un descans al migdia de 2,5 hores, i seguir el model de la major part de països d’Europa.

Els arguments a favor són nombrosos: major racionalització horària, no caldria fer dos viatges per anar a buscar la canalla si no es queden a dinar; estalvi econòmic, per a aquelles famílies que, en no haver de tornar per la tarda, s’enduen els infants a dinar a casa, potser algun centre podria tancar el menjador, i així aprofitar millor els espais disponibles, a més de reduir el consum de combustibles fòssils i les emissions de gasos contaminants de la nombrosa flota de vehicles particulars que fan quatre viatges diaris, l’estalvi energètic dels centres que mantindrien els sistemes de calefacció i refrigeració (si és que algun en té) de les aules durant moltes menys hores i aprofitant al màxim, sobretot a l’hivern, les hores on la insolació és més alta. O ja posats en l’altre extrem, no fer patir els infants en les extremades tardes de juny on en prou feines la calor de la tarda els deixa pensar. I potser, un dels arguments més importants a favor de la compactació de la jornada, és el de reforçar el vincle familiar dels infants amb les seves mares i pares, ja que acomiadar-los a les 8.30 i tornar-los a veure a les 19h, després de la llarga jornada escolar i l’habitual marató d’activitats extraescolars, no és una situació ideal si pensem en un acompanyament afectiu òptim per a les nostres filles i fills.

Per contra, algunes famílies es queixen que amb aquesta racionalització, la jornada escolar continuada pot ser excessivament dura per les petites i petits, que recollir les criatures tan d’hora, seria impossible per a la majoria de mares i pares que treballen, que es veurien obligats a contractar serveis addicionals que s’ocupessin dels seus infants fins que ells els poguessin recollir. I ja sabem que són precisament els infants de les famílies socioeconòmicament més desfavorides, els que patirien amb més intensitat les conseqüències d’aquesta “pseudo-privatització” de les activitats de tarda. Estaria disposada l’administració a posar sobre la taula els recursos necessaris per pal·liar aquesta discriminació?

I és en aquest punt on ho vull lligar amb el que deia al principi. No és potser que part dels inconvenients de la compactació de la jornada escolar no són d’origen educatiu pròpiament, sinó dels horaris laborals als quals ens veiem sotmesos, per, d’una banda per la societat i els mitjans i per l’altra per part de les administracions? És potser que hem aplicat a l’escola el decalatge respecte a l’horari biològic que ens perjudica segons diversos estudis tant en la productivitat dels adults com en la capacitat d’aprenentatge dels menuts? Fet i fet sempre es pot apel·lar a la tradició o costum i al fet que ens han educat en aquest horari de manera que sembla que anar-se’n a dormir tard és un merit, i anar a dormir d’hora cosa de les gallines.

Sergi Casbas

Pare, membre de la Coordinadora d'AMPAS de Sant Cugat i de la Comissió Groga.

Notícies relacionades