El carrer Vallvidrera ja és d'asfalt. És un de tants trams de La Floresta pavimentat amb el Pla de Millora. Les màquines de Rogasa van anar, van tirar el paviment, es va assecar i cap tècnic municipal va acudir per a parlar amb els veïns. Un dels residents va aprofitar el Consell de Barri per a demanar explicacions.
Des de fa uns anys, el segon dissabte de cada mes els gossos del Cau reben una visita molt especial dels nois i noies de la Institució Guru. Voluntaris i usuaris fan una trobada en el refugi per realitzar tota una sèrie d’activitats. Els nois de la Institució treuen de passeig els gossos i durant 45 minuts gaudeixen tots plegats d’una bona passejada. És una bona manera de fer esport a l’aire lliure.
Quan jo era jove -i això queda, si fa no fa, cap al Paleolític superior- vaig llegir, en la mítica revista “Triunfo”, un estudi realitzat als Estats Units on es constatava que la indústria dedicada a la fabricació de material esportiu s'havia fet ressò de la creixent afició dels americans en la pràctica de l'esport en general i del footing en particular. S'estaven preparant per a fer l'agost.
Aquests últims mesos som molts els ciutadans que estem submergits en una mena de constant agitació (o millor, mini-agitació) política, degut a les situacions noves, inexplorades fins ara, ençà de les últimes i penúltimes eleccions. El que passa mes enllà dels Pirineus, malgrat el seu gran pes en la nostra vida econòmica i política, sembla transcórrer a milers de kilòmetres : tant ocupats estem en comprendre, assimilar i pair aquesta mena de tsunami polític que ens ocupa.
Ja fa unes setmanes que l’ocupació de l’edifici del carrer Josep Maria Sert, a Can Trabal, té preocupats els veïns. Les queixes reiterades han obtingut el seu fruit i l’Ajuntament va reconduir les queixes a la Policia Local ja que com a consistori no es pot fer res si el propietari de l’immoble no denuncia l’ocupació.
Diuen que un dels valors democràtics més grans és aquell que tothom pot dir i pensar allò que vulgui, aquell dret que en molts casos diem la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa. Un es pregunta si al cap i a la fi un mitjà de comunicació que el govern rega amb milions d’euros - exactament costa 225 milions d’euros l’any és a dir 220 euros bruts per família - i que viu gràcies al poder polític es realment un
Fa 42 dies que es van celebrar les eleccions legislatives a l’estat i encara avui no sabem qui hi governarà. Sembla ben bé que aquelles formacions polítiques que van aconseguir més representació al Congrés juguin a passar-se la pilota i cap de les dues vulguin assumir el mandat de la ciutadania.
Imagina que eres una persona que cobra un sou de vergonya, mig en negre i amb horaris abusius. Imagina ara que no eres un jove que encara gaudeix del suport paternal. Per posar-li més dramatisme, imagina que tens fills i, tot i aconseguir beca, encara has de fer un esforç en material escolar i roba –com creixen els xiquets!–. Vaja, imagina, per bé o per mal, que eres una unitat familiar de les més habituals a Catalunya.
Escric aquesta columna en un vespre de sentiments encontrats. Durant la tarda del dijous s'han sabut els guanyadors del concurs de cooperativisme que organitza l'Ajuntament de Sant Cugat.
Bé, la depressió segons els entesos disminueix la libido, però jo t’asseguro que com que tot és al cap, no té perquè barrejar-se sempre una cosa amb l’altra. És més, les relacions sexuals en aquests estats són terapèutiques. Lògicament és fonamental comptar amb la parella adequada, aquella que empatitzi amb tu i tingui la sensibilitat de fer-te sentir lliure i sense pressions. És important que estigui atent/a a les senyals que mostri el teu ésser i el teu cos, especialment el teu esperit...
