Blogs

Independència i emigració: el cas d’Eritrea

Aquests dies és impossible esborrar-se dels ulls les dues marxes de centenars de milers (o milions) de persones: el sirians travessant Europa fugint de la guerra  i topant contra les fronteres, i els catalans avançant per la independència (arribarà mai?) per la Meridiana. No sembla haver-hi cap relació entre les dues visions. Però se m'acut explicar-vos un cas en què la independència d'un país i l'emigració massiva dels seus habitants van de la mà. 

Ple(na campanya)

A ningú s'escapa que la política fa estranys companys de llit. Els artefactes de Junts pel Sí i de Catalunya sí que es pot, els posicionaments a favor o en contra de la independència, polítiques redistributives o altres afers ideològics són centrals en campanya. Això es veurà al Ple de dilluns amb una mena de pacte de no agressió per evitar desestabilitzar pactes a nivell local i centrar el debat polític en el 27S.

La posició respecte el Memoràndum uneix els principals partits grecs

Aquest proper diumenge cinc partits amb representació parlamentària es presentaran a les eleccions amb pràcticament el mateix programa econòmic i polític. Syriza, Nova Democràcia, To Potami, Pasok-Dimar i els Grecs Independents van a les urnes recolzant i prometent aplicar el tercer memoràndum firmat pel primer ministre grec, Alexis Tsipras. La diferència entre uns i d'altres es tan sols de matisos.

Tornem-hi

El diumenge passat al matí, tot fent una escapada pel Penedès, vaig tenir l’oportunitat de llegir un full solt del que vindria a ser un diari d’àmbit comarcal, en ell es parlava casualment de la posada en marxa d’un programa pilot a Vilafranca del Penedès per a la reforma horària.

Qui roba?

Unes frases encertades corren per facebook i tweets aquests dies que diuen: El qui ens roba es d’aquí i ric. No es l’immigrant i pobre. Aquestes poques paraules surten al pas, s’avancen i alhora responen a un corrent d’opinió que ha anat apareixent a mesura que l’anomenada “crisi migratòria” ha mostrat la seva envergadura humana i social.

La otra cara de la moneda

En el costado de Europa, ahí dónde sale el sol de manera tímida y retraída, se transformó en una multitud de gente desesperada y abultada, enajenando de manera acalorada y agotada las manos agradeciendo su fortuna por haber podido llegar al Viejo Continente.

Nous polítics i velles formes de fer

Quina mandra. Ahir estava a casa treballant quan vaig veure a twitter que la gent de Catalunya sí que es pot feien l’acte de campanya a la Plaça del Coll. Vaig preguntar als meus companys si tenien ‘controlada’ aquesta cita i es veu que no havien rebut res. Així que com jo era el que estava més a prop allà que m’hi vaig anar. Sembla ser que hi va haver un problema de convocatòria.

Pàgines

Subscribe to Blogs