Assassinat, amb tots els agreujants, amb premeditació i amb traïdoria, coneixent-ne totes les conseqüències.
La Cimera de Madrid passa més amb pena que glòria com un estat de coses enormement decebedor. Ni un avenç, ni un mínim punt d’acord. De res ha servit l’exemple de la nostra companya activista Greta en mobilitzar-se sosteniblement cap a la cimera.
Per a commemorar el seu centenari, l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, va preparar tota una sèrie d'actes. Entre ells, un concurs literari de relats curts. Havien tres categories, adults, adolescents i infantil.
Em van proposar formar part del Jurat i hi vaig accedir de bon grat.
Vaig arribar a llegir-los tots. Em va sorprendre. Alguns tenien una gran qualitat. D'altres, potser no tant, però Déu n'hi do com els participants s'hi van esforçar.
Les protestes a tot Catalunya per la sentència del procés al mes d’octubre van tenir ressò als mitjans de comunicació internacionals. El diari Ara, en la seva edició del 15 d’octubre, recollia les cròniques del corresponsal del New York Times a Espanya, Raphael Minder, de Sandrine Morel de Le Monde, l’anglès Stephen Burgen del The Guardian i, fins i tot, la del mitjà àrab Al-Jazeera.
El titular d’este article és un atreviment però també una reivindicació d’igualtat entre municipis. Perquè mentre una part de la ciutadania s’emporta les mans al cap davant un tribut metropolità que ha rebut més crítiques que oportunitats, sembla obviar-se que Sant Cugat ha gaudit d’una oportunitat que no han tingut la resta de municipis de la comarca.
Arriba el Nadal i amb ell les Nadales que hem cantat tota la vida, però quin és el seu origen?
Com és que sortim al carrer a cantar Nadales?
Fa milers d'anys a Europa ja es cantaven himnes i cançons per a celebrar el solstici d'hivern
El dia més curt de l'any es celebrava entre cançons de joia i danses al voltant de cercles de pedra.
Ella, com moltes dones, va pensar que aquell home que acavaba de conèixer era el seu príncep blau, era encantador, al menys això li va semblar, la trucava constantment interesant-se per com estava i li deia tot de coses maques. Paula tenia 30 anys, havia tingut dues parelles més però no l'omplien suficient com per plantejar-se alguna cosa més seriosa. Tenia una bona feina i un futur prometedor. Ell tenia dificultats, havia tingut una infància difícil i la vida no li havia anat bé, no tenia feina i es queixava que la vida havia sigut molt injusta amb ell.
Sembla que faci poques setmanes que estava gaudint de les meves vacances d'estiu. I de cop i volta em trobo davant teu lector, per explicar-te que a escassos dies tindrem ja les festes nadalenques a sobre. Si a això li afegim que cada any s'anticipen més, algun dia em menjaré les neules i els torrons en bikini... Que ben pensat, no estaria gens malament.
Una setmana més us deixem les activitats previstes a l’Ateneu pels propers 15 dies! El dijous 12 a les 20 h rebrem en el cicle La cambra de l’Ateneu a Lofoten Cello Duo, on el violoncel·lista noruec Håvard Enstad i el català Carles Muñoz pretenen mostrar la rica i diversa tradició de la música europea. Entrada gratuïta!
Aquesta setmana, amb la celebració de la Cimera del Clima a Madrid, el canvi climàtic ha tornat a ocupar bona part dels titulars als mitjans. Ja fa temps que la preocupació per frenar l'escalfament global s'ha convertit en un dels temes que més preocupen a gent de tot el món, i una bona prova en són les manifestacions multitudinàries que hem vist a les principals ciutats del planeta així com a casa nostra. Però també ho demostra l'aparició de nous col·lectius com Extinció o Rebel·lió o els Fridays for Future.
- Tinc una pregunta,
- Digues!
- La bondat és bona?
- Oh, i és clar que sí!
- Vols dir?
- Que ho dubtes?
- Doncs sí...
