Camins
Camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols. Camins vora les estrelles, camins que ara no hi són. Així comença una de les cançons de Sopa de Cabra publicada l'any 2001 al disc Plou i fa sol.
Camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols. Camins vora les estrelles, camins que ara no hi són. Així comença una de les cançons de Sopa de Cabra publicada l'any 2001 al disc Plou i fa sol.
Feia un gest amb la mà dreta, com si filara l’aire. Sola a l’habitació, ningú sabia si això era un moviment quasi mecànic aprés per repetició en tants anys a una filatura o si simplement la demència l’havia fet caure en un pèndul repetitiu.
Vols començar a fer música o vols apuntar al teu fill/a però no saps quin instrument escollir? Com pots saber quin és l’instrument adequat?
Tot va començar un 11 d'abril a Montanejos, al País Valencià. Els fets, com no podia ser d'altra manera, van passar durant la matinada, l'hora en què aquells que odien la vida se senten més còmodes per actuar, potser perquè creuen que la foscor ocultarà la vergonya dels seus crims.
En tots els països s'ha desfermat una onada de solidaritat ciutadana que no té precedents des de la fi de la II Guerra Mundial. No solament busca alleujar la situació dels més desfavorits, sinó també involucrar-se en la lluita contra la pandèmia, per exemple, amb la producció de mascaretes casolanes.
No és la primera vegada, ni de ben segur serà l'última, que escolto que els animals adoptats venen amb tares que encara que inicialment no s'apreciïn, tard o d'hora apareixeran per sorpresa, provocant un patiment (especialment econòmic) a la persona adoptant.
A mitjans d'agost, l'historiador Joan B. Culla, en un magnífic article al diari ARA, fa un paral·lelisme entre la marxa d'Alfons XIII el 1931 i la del seu nét, el rei emèrit, Joan Carles I.
Companyes meves, opinadores d’aquest mitjà, han apuntat ja una cosa que estem patint totes les dones en temps de la COVID-19.
Falta de respecte, superioritat moral i prepotència a mars. Últimament entrar al meu timeline del Twitter és accedir a una dimensió d’hiperventilats portadors de la veritat que condemnen amb grandiloqüències innecessàries els presumptes errors dels seus adversaris polítics mentre són incapaços de fer una miqueta d’autocrítica dels seus propis postulats.
Avancem al mes de setembre i comença a omplir-se la setmana d'esdeveniments a l'Ateneu.