Publicitat
Unes frases encertades corren per facebook i tweets aquests dies que diuen: El qui ens roba es d’aquí i ric. No es l’immigrant i pobre. Aquestes poques paraules surten al pas, s’avancen i alhora responen a un corrent d’opinió que ha anat apareixent a mesura que l’anomenada “crisi migratòria” ha mostrat la seva envergadura humana i social.
En el costado de Europa, ahí dónde sale el sol de manera tímida y retraída, se transformó en una multitud de gente desesperada y abultada, enajenando de manera acalorada y agotada las manos agradeciendo su fortuna por haber podido llegar al Viejo Continente.
Quina mandra. Ahir estava a casa treballant quan vaig veure a twitter que la gent de Catalunya sí que es pot feien l’acte de campanya a la Plaça del Coll. Vaig preguntar als meus companys si tenien ‘controlada’ aquesta cita i es veu que no havien rebut res. Així que com jo era el que estava més a prop allà que m’hi vaig anar. Sembla ser que hi va haver un problema de convocatòria.
Tass és un mascle preciós de raça pit bull que va néixer el 2 d’agost del 2012, acaba de fer 3 anys. Està esterilitzat.
La concentració de suport als refugiats que es va celebrar abans d’ahir a la Plaça de la Vila va confirmar un acord de moció conjunta dels grups municipals d’ERC-MES, ICV-EUiA, PSC, CUP-PC i CiU. Aquesta moció neix arran de les últimes noticies que arriben de les fronteres Europees on milions de refugiats provinents, la majoria de Síria, demanen asil polític. La guerra civil que s’ha desencadenat al seu país els obliga a abandonar-lo si volen sobreviure.
Aquest proper 20 de setembre tindran lloc a Grècia les segones eleccions de l'any. Unes eleccions cabdals que poden decidir de forma crucial el destí del país i tanmateix es preveu en aquestes properes eleccions un augment de l’abstenció a causa de la desafecció política.
Vivim temps de canvi. Temps convulsos per a la política tradicional. Les darreres eleccions municipals han vist l’aparició de nous partits que en molts casos tenen el seu origen en plataformes veïnals o moviments sorgits del “15M” com Podemos. Si a això li sumem la crisi interna dins d’Unió i l’aparició del nou partit Demòcrates per Catalunya, veiem com en molt poc temps han aparegut més partits nous que en tots els anys anteriors.
Des del principi la gent que hem promogut aquest nou mitjà de comunicació ho hem fet amb la convicció que estem treballant per canviar les coses. Per tant, quan vàrem plantejar-nos el tema de la publicitat no vàrem tenir cap dubte: només tindríem publicitat ètica. Però, què vol dir publicitat ètica? I com es tradueix en un àmbit com el local?
Els còmputs són diferents segons què es considere i què no es considere violència de gènere. En qualsevol cas, les xifres són alarmants i la nostra societat no es pot permetre les morts però tampoc els micromasclismes.