Vivim temps de canvi. Temps convulsos per a la política tradicional. Les darreres eleccions municipals han vist l’aparició de nous partits que en molts casos tenen el seu origen en plataformes veïnals o moviments sorgits del “15M” com Podemos. Si a això li sumem la crisi interna dins d’Unió i l’aparició del nou partit Demòcrates per Catalunya, veiem com en molt poc temps han aparegut més partits nous que en tots els anys anteriors.
Des del principi la gent que hem promogut aquest nou mitjà de comunicació ho hem fet amb la convicció que estem treballant per canviar les coses. Per tant, quan vàrem plantejar-nos el tema de la publicitat no vàrem tenir cap dubte: només tindríem publicitat ètica. Però, què vol dir publicitat ètica? I com es tradueix en un àmbit com el local?
Els còmputs són diferents segons què es considere i què no es considere violència de gènere. En qualsevol cas, les xifres són alarmants i la nostra societat no es pot permetre les morts però tampoc els micromasclismes.
El pròxim dissabte 5 serà un gran dia per la nostra ciutat, serà el dia que per fi Cal Temerari quedarà obert a la ciutat. Serà un dia històric, serà un punt d'inflexió. D'aquí uns anys Sant Cugat es preguntarà, com feien això abans de que hi hagués el Temerari?
Els mitjans de comunicació - que s’aprimen molt durant les vacances, just al revés del que passa a les persones - ens mostren darrerament una Europa amb molt mala cara. Tant aviat veiem vaixells carregats amb gent que ha tingut la sort de ser recollida, com restes de naufragi, persones ofegades prop de les illes gregues o les costes italianes.
A tots ens encantaria veure només imatges d’històries felices. I sobretot tenir gravades en la ment les imatges de quan marxen els peluts amb les seves noves famílies i et miren amb aquells ullets preguntant-se què està passant, sense saber que a partir d'aquest moment la seva vida canviarà a millor i serà una meravella. Tot el dolent quedarà enrere i desapareixerà perquè ja sempre estaran acompanyats.
Ja han arribat les vacances. El moment de descansar i desconnectar per agafar forces per a la tornada i aquest cop la política catalana necessita aquestes vacances més que mai. Fa temps, potser dècades, en què en la política d'aquest país no hi havia situacions com les actuals. Desafiaments que poden marcar el futur de Catalunya com mai, i moviments a dins dels partits que provoquen canvis que ningú hagués cregut possibles.
Aprofito aquest espai que tinc setmanal per adreçar-me a una de les figures polítiques de Sant Cugat, la Cristina Paraira. Una política que sovint passa desapercebuda per la majoria de la gent però que fa aquest any 12 que ocupa un càrrec públic al nostre ajuntament i que comença amb aquest el seu quart mandat. Primer a "l'ombra" del totpoderós líder d'Unió (aleshores) Joan Recasens i, quan aquest saltà a la política nacional, empoderant-se com a líder local d'aquesta organització.
El Ple municipal de dilluns va evidenciar que l'equip de govern no té tan fàcil com la legislatura passada tirar endavant depèn quins temes. És cert que a l'esmentat Ple no hi va haver cap punt proposat per CiU desestimat.
No són pocs els que pregonen que la riquesa i la pobresa són quelcom relatiu, que depèn del que un valori, del que un aspiri, o fins i tot de l'esperit de cada persona.