Publicitat
Xina deixa de fixar objectius de creixement del seu PIB per primera vegada en dècades a causa de la gran incertesa provocada per la pandèmia del coronavirus.
La notícia, que va tenir una repercussió mundial, va sortir el divendres 22 de maig durant el discurs inaugural de Li Keqiang, Primer Ministre de la República Popular Xina, al Congrés Nacional del Partit Comunista a Pequín.
Les entitats animalistes rescaten cada any desenes i desenes de gatets i, per aturar aquesta situació, tots hi hem de prendre part però hem de saber com fer-ho.
Quan escric aquestes línies acaba de produir-se la cinquena ratificació de l’estat d’alarma per part del Parlament espanyol. I també el malentès, per dir-ho d’alguna manera, entre els grups parlamentaris del PSOE, UP i HB-Bildu sobre la derogació de la reforma laboral de 2012. Un acord a corre-cuita per tal de garantir l’abstenció de HB-Bildu en la votació, ha estat impugnat per un dels signants d’immediat perquè és molt difícil de complir en els terminis (i probablement també en el termes) establerts.
L’atac a les nostres pensions forma part d’una ofensiva neoliberal en tota regla a tot l’estat del benestar. No solament volen treure profit de les pensions, sinó també de la Sanitat, l’ Ensenyament i la Dependència. Estan disposats a treure beneficis de tots els camps que tenen a veure amb el benestar de les persones.
La data de publicació és errònia, correspon al 21 de maig però per problemes tècnics no la podem modificar.
Qui ho havia de dir. Pares i fills tancats a casa, sense feina ni escola. El món aparentment aturat, vist des de la finestra de casa o per la pantalla de la TV o del mòbil.
No sols, però, van patir els nens. També els pares. Els que habitualment ja s'hi feien càrrec i els altres, els que acostumaven a deixar-los amb cangurs o avis.
Dues anècdotes explicades per la Marga, la meva dona.
Dades oficials d’avui nit a les 00h: 324.117 morts arreu del món, quasi 5 milions de persones infectades, quasi 2 milions de persones curades.
La Covid-19 s’ha endut per davant centenars de milers de vides persones de totes les edats i orígens arreu de tot el món i tota una generació dels nostres estimats avis i àvies, mares i pares. També de totes les professions, però amb especial cruesa, un gran nombre de professionals de la medecina i la infermeria.
El caixet dels múscis està garantit i les entrades tenen un preu de 2€ ,5€ i 10€ que es destinaran a projectes socials de l'Ateneu. També s'han preparat activitats infantils gratuïtes.
La primera frase del llibre de memòries ‘Open’ publicat pel tenista André Agassi l’any 2014 és: “Juego al tenis para ganarme la vida, aunque odio el tenis, lo detesto con una oscura y secreta pasión, y siempre lo he detestado”. Llegint El director de David Jiménez, he recordat l’inici de l’obra del tenista de Las Vegas. El periodista deixa clar des de les primeres pàgines que no li agrada la feina de dirigir un diari però, malgrat tot, juga el partit.
He tornat per un moment als apunts de l’assignatura de Periodisme de Proximitat, que vaig cursar allà per l’any 2016 amb un bon professor –ara que això no és ser pilota per a guanyar nota– com ho és Vicenç Rabadán, que a més de periodista també és una persona implicada en la política –va ser regidor per l’Alternativa d’Unitat Popular– i vida social rubinenca i coneix bastant bé la realitat de Sant Cugat. Doncs bé, ací unes quantes de les anotacions d’aquell jo quatre anys més jove que ara: