Publicitat
Jo, Gisela, sóc una molècula d’alguna galàxia de pàgines i lletres perdudes. Començo per l’A i acabo a la Z; sóc un abecedari que es burla de l’altra Gisela, la de carn. Sóc instint, set, ràbia i tendresa; fatalitat i sorpresa. En tantes ocasions he viscut coses… Ai! Tantes rialles, pors, afecte, abandonaments que per poc ni recordo el que sóc: una dona-llibre.
Tres mesos abans
La pel·lícula ens situa en un lloc concret: Oklahoma (USA). En un temps concret: la "Gran Depressió" (dècada de 1930). En un medi concret: món rural (parcers). I és dura.
Més dur, però, és que tot això és totalment traslladable a altres moments posteriors del mateix segle XX i del ja segle XXI (ara mateix p.ex). A diferents llocs (aquí p.ex). A diferents medis (petita pagesia, comerç de proximitat p.ex.).
Sí, pot ser que a més d’un el sorprengui el titular. Tot i el confinament, la delinqüència a Sant Cugat ha augmentat en les últimes setmanes. O, com a mínim, podem confirmar l’existència d’una banda criminal que ha estat operant a Sant Cugat durant més de trenta anys. Però alerta! Aquesta no és una banda normal i corrent. Es tracta de lladres de guant blanc, d’aquells que duen corbata, mostren un somriure encantador i es fan dir honorables o excel·lentíssims mentre s’emporten botins enormes.
Des de que tot aquest malson ha començat, han sorgit informacions diverses relacionades amb els gats i el risc de contagi de la COVID-19 , sovint poc precises i amb tints sensacionalistes que, a base de titulars fàcils i alarmistes, causen pànic i desinformació.
El consum interanual en alimentació ha augmentat un 24,3% al territori espanyol amb una clara preferència pel consum de productes frescos. Aquestes són dues de les conclusions publicades al darrer Panel de Consumo setmanal elaborat pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
Fa pocs dies se celebrava el 75è aniversari de l'alliberament del camp de concentració nazi de Mauthausen. La crisi de la covid-19 va impedir nombrosos actes. Però l'era digital va fer que molts de nosaltres ens bolquéssim a les xarxes per commemorar l'aniversari i recordar que la barbàrie no ha de tornar a succeir. Gràcies a un article de La Vanguardia, vaig descobrir un web de la Generalitat, el banc de memòria, on apareix un buscador on es poden buscar els 9.500 espanyols que van ser deportats.
Els Castellers de Sant Cugat estrenen espai a elCugatenc amb el 6è premi literari Gausacs Amunt!
L'altre dia anunciaven una nova residència intervinguda per la Generalitat. Ja anaven 10. En una d'elles, a causa del tracte deficitari als residents.
I és que, amb aquesta societat tan atrafegada i aquesta gent gran que cada cop viu més anys, les residències en van plenes. Les públiques no donen abast i la iniciativa privada, s'hi posa. Més que un servei a la societat, veuen un possible negoci.
L'aparició de la COVID-19, el confinament i el tancament dels centres educatius ha posat sobre la taula, i de manera ben clara, com la bretxa digital afecta i impedeix que molts alumnes no puguin exercir el seu dret a l'educació per falta de mitjans i capacitació digital.
Segons la UNESCO ara mateix hi ha un 91% d'alumnes escolaritzats en el món que s'han quedat sense classes presencials i a Espanya es calcula que hi ha uns 500.000 nens i nenes sense ordinador i uns 100.000 sense connexió a internet.
Veiem sovint articles i reportatges sobre el cost de les pensions públiques (jubilació, incapacitat, permanent, viudetat, etc., on les de jubilació són les més habituals) i de vegades em fa l´efecte que tracten els pensionistes quasi com paràsits que xuclen la sang a l’estat en forma de diners que calen per a d’altres necessitats de l’Estat del Benestar com: Sanitat, Educació, Serveis Socials, etc.