L’escriptor Truman Capote es va convertir en una celebrity assídua als platós de televisió després de l’èxit fulgurant de Cold Blood, la novel·la publicada el 1966 després de gairebé set anys de recerca, definida per ell mateix com novel·la de no-ficció. En una d’aquestes aparicions, Capote va ser entrevistat al Tonight show de Johnny Carson a la cadena NBC el 20 de maig del 1975.
Recordo de petit a escola, la interiorització del reciclatge, de com agafant un objecte inservible aparentment, el podíem tornar a la vida. La vida útil hem d’entendre. Estic convençut que a les escoles del municipi i totes les del territori proper i llunyà, es troba molt interioritzat i ja és prou bo que es faci des de ben petit. No tots els alliçonaments son dolents.
El passat desembre, l’Ajuntament va declarar l’emergència climàtica a la nostra ciutat per fer front a la crisi climàtica que estem patint. De moment, però, poques són les accions que hem vist en aquesta direcció, per això crec que s’han de celebrar propostes com l’Anella Verda que ha entrat en funcionament aquesta primera setmana de juny als carrers del centre de la nostra ciutat. Lògicament, queda molt per fer i aquest és només un petit pas per assolir una ciutat lliure de fums, sostenible i respectuosa amb el medi ambient.
En temps convulsos i complicats, la rialla és la defensa més gran que podem utilitzar davant allò desconegut. D’aquesta manera, presento al personatge d’aquest article. Ell roman en la memòria col·lectiva. És complicat trobar algun racó en el món en el qual no es conegui aquesta silueta tan característica. Una barreja de gentlemani sense llar… Un home burgès que ha anat a menys, vestit amb bombí, armilla estreta, pantalons massa amples, sabatots de pallasso, l’emblemàtic Charlot.
Sort que aquest temps de confinament hem disposat de la tecnologia de les pantalles. En la informació, en la relació familiar, en el treball no presencial, en el comerç i en infinitat d'aspectes. I en l'escola, que Déu n'hi do, la feina que han fet els mestres!
Vaig a explicar, espero que d'una manera fácil, com distribuir el producte social, que a partir d'ara anomenarem “EL PASTÍS”. Aquesta distribució, o repartiment, és una qüestió de política, és a dir, una qüestió de poder entre els membres d’una comunitat, societat, grup humà… i també és una qüestió deprioritats.
Crec que a aquestes alçades poques persones dubten que l’estat d’alarma i el robatori de competències a les comunitats autònomes, passant per sobre dels preceptes de la Constitución Española, és, per sisena vegada, l’oportunitat per tal de dominar la política comunicativa del Gobierno i així poder gestionar les dades epidemiològiques del Estado y construir el seu relat.
La relació entre famílies i centres educatius va variant durant les diferents etapes escolars dels fills i filles: durant les primeres etapes, la implicació de les famílies i la seva integració en el projecte del centre és pràcticament total. Tant el centre com la família dialoguen permanentment cada pas i cada aprenentatge però, a mesura que l’infant va creixent i va passant d’etapa, tant famílies com educadors deixen de cantó aquesta complicitat amb el centre educatiu i es troben poc vinculats.
Twitter ha declarat la guerra a Donald Trump en etiquetar com a unsubstantiated, sense fonaments, una piulada del president dels Estats Units. La mesura sense precedents ha provocat una resposta amenaçadora de Trump advertint a la xarxa de l’ocell blau que l’imposarà sancions.
Que 3.000 persones es troben, de sobte, sense faena és una notícia pèssima sempre, només que ara ens fa més mal perquè ja ens veiem de cap en una crisi en què qui caiga tindrà molt més difícil alçar-se. Que darrere dels 3.000 llocs de treball directes n’hi haja fins a 22.000 indirectes més no és més que un greuge dolorós que ens dibuixa, una vegada més, qui mana en este joc de dos actors: qui posa la mà d’obra sense la qual no existiria el negoci o qui posa els diners aconseguits gràcies a la mà d’obra dels primers.
