Iniciem nou trimestre a l’Ateneu, i a partir del dia 13 l’Ateneu s’omplirà de gent curiosa, inquieta i amb interessos tan diferents com els més de dos-cents cursos que oferim trimestralment... Encara hi queden algunes places, així que fes ja la inscripció presencial o online a www.ateneu.cat!
Comencem amb la primera columna del 2020, i aprofito per desitjar un feliç any nou i un bon dia de Reis –els Reis bons com dirien al Quinto– a totes aquelles que estigueu llegint això. Desgraciadament, hi ha hagut gent a Sant Cugat que va tenir una entrada d’any que va ser de tot menys feliç. La nit de Cap d’Any, un jove de Sabadell va anar a les Carpes Lemon de Sant Cugat per celebrar l’arribada del 2020, però a l’arribar a la discoteca es va trobar que no el deixaven entrar.
L’abril del 2019 s’acaba el culebrot de la venda de Grupo Zeta —El Periódico, Sport—amb l’anunci de la venda del grup a Premsa Ibérica.
En un article escrit per Alex Wiliams al The New York Times es fa ressò en diversos llibres i en experts en el tema i han arribat a la conclusió que els rics d'ara no són com els d'abans.
Els rics d'abans, quan arribaven a la quantitat que s'havien proposat com a meta, dedicaven la resta de la seva vida a l'oci, a fruir dels seus diners. Ara, en canvi, els multimilionaris no paren de fer créixer el seu capital, empesos per la por que altres rics els puguin malbaratar el negoci.
Una. S’acaba l’any. La terra ha donat una volta al Sol. Com en un ball pagà.
Dos. Ens prometem coses, ens diem propòsits –que ara sí!– i felicitem a qui estimem.
Tres. El nou any està a punt d’entrar a escena i tot és màgic, a punt de començar, a punt per tornar a construir, a punt de fer el que ens ha quedat per fer per.
Quatre. Demanem amor, salut i calers. El clàssic que no falti.
Cinc. Reflexionem sobre el que hem fet, el balanç. I sobre el que farem.
Sis. Sant Cugat es transforma. Avança, evoluciona, creix. Ja portem sis mesos de govern.
La transformació del mercat audiovisual a principis dels anys 90 provoca canvis importants a l'estructura dels grups de comunicació espanyols.
La privatització de Telefònica, per exemple, la converteix en un actor important al nou sector. Molts grups mediàtics que havien fet diners amb el paper, van intentar també accedir als nous formats però la falta d'experiència i la manca de recursos els va abocar al fracàs.
El mateix feminisme de masses que ens ha portat empreses explotadores fent samarretes amb lemes presumptament feministes també ens ha fet veure un mar de senyors que en dies assenyalats alcen la veu amb el lema “jo et crecˮ però que després, quan els toquen els privilegis, se n’obliden. Són aquells homes que s’atreveixen a fer escrits suposadament feministes o que eleven la dona mentre fan barbaritats com dir que la dona és superior per la seua bellesa o com compartir fotos de senyores 100% cànon de bellesa semi-nues al seu Twitter.
Si t’hi fixes, veuràs que els petits inventen cançons i melodies simplement per diversió, és un comportament musical natural. L'educació i el temps fan que de mica en mica l'atenció tendeixi a passar a la tècnica, a la lectura musical i a la comprensió des d'una perspectiva més teòrica, deixant l'exploració i la creativitat a un costat.
però primer: Per què improvisar?
La improvisació juga un gran rol en el desenvolupament dels músics.
Gràcies per haver-nos acompanyat durant tot aquest intens 2019. Us volem agrair haver format part de l'Ateneu amb aquesta felicitació de Nadal!
Ja tenim a sobre les festes de Nadal, i arriba un dels períodes més especials de l'any. Regals, dinars, vacances... És indiscutible que, encara que sempre hi ha qui surt dient que no suporta el Nadal, són uns dies especials en els quals notes un ambient diferent entre la gent que jo he de dir que comparteixo en bona part.
