Cada cop tenim més a la vora la revetlla de Sant Joan, una nit que marca l’inici de l’estiu i en la que els carrers s’omplen de gent, festa i, sobretot, soroll. És una data que molta gent espera amb impaciència per poder sortir amb amics o família a tirar petards i coets, amb tota la il·lusió del món, i possiblement sense pensar en les terribles conseqüències que aquesta nit comporta.
L’historiador i escriptor israelià Yuval Noah Harari s’ha convertit en una de les veus de referència en aquests moments d’incertesa. L’any 2016 es va publicar la traducció al castellà del seu llibre Homo Deus: breve historia del mañana com a continuació del celebrat Sapiens: De animales a dioses (2011). Algun dels conceptes exposats al llibre es revelen d’absoluta actualitat, com per exemple:
Els Castellers de Sant Cugat llancem una campanya de recaptació d’aliments de cara a la Festa Major 2020: “En un castell, cada casteller/a és important; durant la COVID-19, cada kg de menjar és igual d’important!”
Recentment s'ha publicat l'últim estudi demoscòpic de l'Observatori Sociològic de Sant Cugat, que podeu consultar aquí. Per a l’àmbit que ocupa aquesta assemblea, la secció sobre emergència climàtica resulta prou inquietant per a escriure aquest article.
Les valoracions confuses que en fa l’Ajuntament, són de l’estil:
Continuem amb el pastís, però abans de menjar-lo, lamento dir que cal cuinar-lo, és a dir produir-lo, fabricar-lo i portar-lo a la pastisseria. Pregunta: qui fa totes aquestes funcions? L’empresa.
La mort de George Floyd a Powderhom el 25 de maig passat a mans de la policia local no és un afer de racisme. O no és sols un acte racista; és principalment un abús de poder, un abús de la força policial.
Com va passar a Tiananmen o a Hong Kong o a la Plaça de Catalunya amb els indignats del 15-M, o l'1 d'octubre a Barcelona.
Algun dia no serà notícia que una dona sigui enviada especial o periodista freelance a una zona de guerra, especialment a països amb l’estigma o el prejudici de la seva perillositat com Afganistán o Síria. Salvant les distàncies, algun dia llegirem un titular referit a un equip femení de qualsevol esport sense l’adjectiu de “femení”. L’esport és esport i el periodisme és periodisme.
Ahir vam celebrar el nostre cinquè aniversari. No ho vam fer, com ens haguera agradat, amb una festa –almenys per ara– i, a canvi, vam publicar un recull dels principals reportatges que hem fet durant el darrer lustre. Hem passat una fita simbòlica com la barrera dels cinc anys sense fer massa soroll potser perquè allò important en un dia és ser poc autoreferencial i fer una tasca d’explicar al món, en el nostre cas un municipi.
L'Ateneu ens presenta Menjamiques, Sesman Organic, Cal Sileta... algunes de les noves parades del Mercat del Pagès, cada últim dissabte de mes, i també ens explica els horts de l'Espai de Lleure.
Aquest dimarts es va aprovar l’avantprojecte de llei de protecció a la infància i adolescència en violència que portarà el nom de llei Rhodes, en honor a una de les tantes víctimes d'abusos sexuals d'arreu del món. James Rhodes, músic britànic, va patir abusos sexuals des dels 5anys i actualment és un activista dels drets dels infants en matèria d'abusos sexuals.
