Després d'haver viscut la primera des d'una Associació de Veïns a l'Hospitalet de Llobregat o fent de mestre en una escola activa i catalana, no m'esperava veure aquesta segona lluita contra franquistes de nou encuny.
Ja ho deia el dictador: “Todo queda atado y bien atado”. I Déu n'hi do el que dura els lligams de la “Cruzada”!
Ella.
Sempre va contenta per la vida, en la seva cadira de rodes, corrent veloçment pels carrers de Gràcia. Jo mai la puc seguir la seva velocitat. Sempre ho té tot pensat, tot previst, jo mai ho puc tenir tot en compte ja que el dia a dia se’m menja i ella em dona 50.000 voltes.
Un dia, mirant la ciutat des de la terrassa d’un conegut local comercial amb solera al centre, em va dir: “Eva jo no tinc una discapacitat, és que les meves capacitats són diferents de les tevesˮ.
De petita, en la dècada dels 70, pensava que m’hagués encantat poder escriure amb llapis i paper totes aquelles històries que dansaven dins meu. Era una quimera. Tres dècades després, aquí em teniu; els meus pensaments, opinions i relats us arriben a través d’un diari digital i allotjat en el món del ciberespai. L’arribada dels ordinadors i d’Internet va ser tota una alliberació per a mi i per les meves històries. El que mai m’hagués imaginat és que arribaria un dia que tocaria música amb els ulls... I actualment ho estic començant a fer!
Seré breu. Segurament hagi de tractar un tema específic sobre Valldoreix i Sant Cugat i no sé exactament de què parlar, perquè personalment, estic tan agraïda en aquest municipi des de fa un temps que només em surten paraules bones. Tot i que no soc cap naïf i sé que hi ha molts problemes a solucionar. Així que començo donant les gràcies, perquè ja deu fer dos anys que estic instal·lada aquí i en aquest temps tot ha anat a millor.
La degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Neus Bonet, escrivia, a la presentació del número 180 de la revista Capçalera el gener del 2019, que un dels objectius bàsics del mandat de la Junta actual del Col·legi era l’alfabetització mediàtica de la població.
Al segon aniversari del primer d’octubre i, sobretot, en l’acte sobre el Consell per la República del dia següent es va dir en diverses ocasions la paraula identitat, en aquest cas vinculada a la catalanitat.
La nostra ciutat, com la resta de la comarca i el país, envelleix. És previst que el 2030 a Catalunya una de cada quatre persones tingui més de 65 anys. Es calcula que a les mateixes xifres arribarà l’Estat espanyol l’any 2033, que també veurà envellir exponencialment la seva població. Pel que fa a nivell local, Sant Cugat l’any 2018 tenia un 13,6% de la població amb més de 65 anys, un punt més que al 2017, un percentatge que es preveu que creixi els propers anys.
A principis de mes sortia l'informe de la Fiscalia General de l'Estat on s'alertava en la seva memòria anual del 2018 un augment de la violència sexual entre joves i adolescents amb respecte del 2017. Un 20% més de menors condemnats per aquests delictes i feia especial atenció als delictes en contra de la llibertat sexual exercida en grup. La institució ho vincula a l'ús de la pornografia en la xarxes socials i a la cosificació contínua de les dones.
Ja estem endinsats al nou curs i tornem a tenir l’Ateneu bullint matí i tarda de gent que arriba i marxa de cursos, tallers i reunions... Ens agrada observar que gairebé tothom surt de la nostra casa millor que quan arriba, ja sigui més relaxat pels estiraments del ioga, Pilates o taitxí; més animat després d’una bona classe de dansa; més concentrat després d’haver après un idioma o amb la tripa plena en finalitzar un curs de cuina...
Diabetis, colesterol, síndrome metabòlica pediàtrica, hipertensió, trastorns respiratoris o ovaris poliquístics són algunes de les malalties relacionades amb l’obesitat infantil.
