Publicitat

Habitatge cooperatiu a Sant Cugat: Què s’ha fet i quines reivindicacions hi ha hagut?

Foto: Jordi Pascual

Aquest article forma part de la campanya d'intercooperació de diversos col·lectius de la ciutat sobre els reptes i oportunitats de l'habitatge cooperatiu a Sant Cugat #HabitatgeCooperatiuADebat.

Tot i que Sant Cugat, al 2014, va ser una de les primeres ciutats catalanes en presentar una proposta d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús arran d’una ocupació reivindicativa d’uns habitatges de propietat municipal abandonats, hores d’ara encara no té cap promoció d’habitatge cooperatiu acabada. Des de fa set anys s’han fet passos per desencallar la promoció anunciada, a les Cases dels Mestres de la Floresta, que començarà les obres aquest any. També han sorgit peticions per fer una nova promoció amb la cessió d’un terreny per part de l’Ajuntament però la proposta, hores d’ara, no ha reeixit. Tot i això, el govern municipal es reivindica defensor d’aquest model.

Les Cases dels Mestres, la primera i única promoció iniciada

La promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús de les Cases dels Mestres de la Floresta es remunta a l’estiu del 2014, quan el col·lectiu Sis Claus va fer una ocupació reivindicativa dels sis habitatges dels antics mestres de l’escola del barri. El seu objectiu era denunciar l’abandonament d’aquests habitatges públics i, alhora, proposar que es poguessin recuperar mitjançant la fórmula de masoveria urbana, és a dir, amb autoconstrucció i rehabilitació per part dels inquilins, que no haurien de pagar cap lloguer ni compensació econòmica a l’administració per aquesta cessió.

La primera resposta del govern del moment, de CiU i amb Pere Casajoana a l’àrea d’Urbanisme, va ser dir que els habitatges no eren segurs, que sí els tenien en compte per fer una promoció d’habitatge públic i fins i tot va arribar a proposar un lloguer social. Els ocupants van mantenir el pols per reivindicar un projecte de masoveria urbana. Després d’un estiu d’estira i arronsa, entre el setembre i l’octubre el govern va cedir i va acceptar un acord entre les parts i amb Promusa, l’empresa pública d’habitatge, per permetre una promoció d’habitatge públic, convertint els sis habitatges en 12 –finalment en serien 11 i un espai comú–. El debat sobre la intervenció dels futurs residents seguia sent un interrogant.

La cooperativa Sostre Cívic va ser clau per desencallar el projecte. Després de mesos de negociacions, al març del 2015 es va signar un acord entre l’Ajuntament, el col·lectiu i la cooperativa per tal d’impulsar la primera promoció de masoveria urbana en règim cooperatiu. Aquest pas va permetre concursar les places per ocupar els habitatges, amb una llista definitiva al gener del 2016, tot i que des de llavors hi ha hagut baixes. Un cop aconseguit, el col·lectiu Sis Claus es va transformar en Clau Mestra, que agrupa els futurs residents i que ha pressionat quan el projecte s’ha aturat de nou, com quan es va alentir per les eleccions municipals del 2015.

Quan semblava que només calia esperar la tramitació administrativa per fer possible un projecte que, pel camí, havia perdut la masoveria urbana en el seu sentit més ampli perquè la rehabilitació afectava també a elements estructurals sobre els quals els futurs residents no podien actuar, van començar a sorgir els problemes de procediment. El mandat passat, amb Damià Calvet primer i Joan Puigdimènech després al capdavant de l’àrea de Territori, el govern va topar amb dos esculls bàsics: que no tot el terreny era de la seva propietat i que el plantejament urbanístic impedia la realització del projecte previst.

Això va obligar a negociar una compra per 195.000 euros que servia perquè l’Ajuntament també fos el propietari de l’accés a la parcel·la, condició sine qua non per poder fer obres. També es va haver de fer una modificació urbanística que va culminar al juliol del 2018. Els entrebancs i l’espera van fer que les cases sofrissin un desgast considerable mentre, paral·lelament, els futurs residents es trobaven per avançar en tot el que podien i consolidar el grup i el projecte. Quan semblava que ja s’havien solucionat tots els problemes, al febrer del 2019 es va donar a conèixer una nova ocupació dels immobles, en aquest cas per necessitat, una situació que ha retardat la promoció fins que els serveis socials van trobar un recurs habitacional per als ocupants.

A principis de novembre del 2020, ja amb el govern tripartit actual i amb Francesc Duch al capdavant de l’àrea de Cohesió Territorial i Habitatge, l’Ajuntament va formalitzar la cessió dels terrenys a la cooperativa Sostre Cívic, punt de partida per iniciar les obres a partir del mes vinent. Els futurs residents faran algunes actuacions d’autoconstrucció i, amb la negociació d’un crèdit amb l’Institut Català de Finances (ICF) i amb el suport de Promusa, hauran de fer una aportació de capital d’entre 9.000 i 6.000 euros, en funció de la mida de l’immoble, i pagar una quota mensual de 4 euros per metre quadrat, per sota del preu d’HPO.

És així perquè, en ser un projecte amb una sessió d’un sòl públic per 75 anys, Sostre Cívic ha tingut en compte tres criteris: estar empadronat a Sant Cugat, tenir dret a HPO i formar part de la cooperativa –de fet, Clau Mestra és una de les fases de Sostre Cívic–. Joana Casteleiro, membre de Clau Mestra, es mostra prudent: “Per a molts dels masovers és ara quan comença el projecte, el punt 0 de tot plegat, encara que és indubtable que després de set anys hi ha molta feina feta”.

La petició d’un terreny que mai ha arribat

A l’abril del 2018 la Xarxa local d’Economia Solidària (XES) va iniciar una sèrie de xerrades per donar a conèixer l’habitatge cooperatiu com una de les formes de fer front a la crisi habitacional que sofreix Sant Cugat. La primera trobada al Casal de Torreblanca va donar pas a altres trobades. Ja a l’octubre del mateix any, en una trobada a l’Espai Eco de Les Planes, amb la cooperativa Arqbag i XES Sant Cugat, es van posar les bases per agrupar famílies que volguessin iniciar un projecte d’habitatge cooperatiu. Així va sorgir l’associació 4 Pins.

Pau Nadal, membre de la XES, recorda les convocatòries com un èxit, amb la participació de 300 persones en total. “Arran de les xerrades de la XES apareix un grup interessat en fer habitatge cooperatiu”, recorda Jordi Moreno, membre de 4 Pins, “era un interès molt incipient”. Maria López, també membre de 4 Pins, explica que de la mà de la XES van pressionar el govern municipal per aconseguir un terreny públic en cessió d’ús. Abans d’acabar el mandat passat, Puigdomènech els va oferir un terreny d’equipaments a prop de l’estació de Mira-sol però amb el nou govern aquesta idea es va desdibuixar.

“Era un terreny de 1.100 metres quadrats construïbles on hi podíem encabir 15 habitatges i amb el compromís de destinar-ho a HPO cooperatiu”, explica Nadal, “amb el govern actual hem fet reunions però no tenim una resposta concreta”. Moreno i López expliquen que l’aturada ha suposat que algunes persones hagin marxat de l’associació i temen que el govern no té l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús com una prioritat: “Ens vam trobar amb la COVID-19, sense terreny públic ni privat [pel preu] i amb gent marxant”.

Duch explica que el govern ha descartat el terreny de Mira-sol perquè no veu viable tècnicament fer una promoció d’habitatge cooperatiu en una pastilla catalogada d’equipaments. El tinent d’alcaldia defensa que el tripartit vol avançar en aquesta línia i que per això a principis del mandat es va elaborar un llistat de possibles terrenys. Però aquests depenen de convenis amb particulars ja que l’objectiu de Duch és fer promocions d’habitatge cooperatiu en parcel·les petites mentre els terrenys més grans se seguiran prioritzant per al lloguer HPO.

Per ara no hi ha cap terreny reservat per a una promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, una situació que 4 Pins entén com una manca de voluntat política del govern i com la priorització de l’atenció de l’emergència habitacional més directa a través de Promusa. Tot i que l’associació defensa la compaginació dels models, considera que l’empresa pública d’habitatge no ha estat capaç de fer front a l’emergència i defensa el model cooperatiu com una aposta transformadora i que dona resposta durant més temps i amb un model d’habitatge i de compromís a les famílies que hi accedeixen, amb estàndards molt millors qualitativament parlant.

Notícies relacionades