Las uvas de la ira / The grapes of wrath. USA (1940)

La pel·lícula ens situa en un lloc concret: Oklahoma (USA). En un temps concret: la "Gran Depressió" (dècada de 1930). En un medi concret: món rural (parcers). I és dura. 

Més dur, però, és que tot això és totalment traslladable a altres moments posteriors del mateix segle XX i del ja segle XXI (ara mateix p.ex). A diferents llocs (aquí p.ex). A diferents medis (petita pagesia, comerç de proximitat p.ex.).

Temes que planteja: la fi de la reclusió i les bones expectatives que l'acompanyen, els capellans que es valen de les seves prerrogatives per aprofitar-se de les dones, la incidència de la climatologia en l'agricultura, la precarietat, les grans corporacions, l'arrogància, el paternalisme, la industrialització del camp, la impotència, la "traïció" als companys per alimentar la pròpia família, el desnonament amb el conseqüent abocament a la indigència, la policia al servei del poder, la publicitat enganyosa, l'abandonament de la vida prèvia i de la pròpia història, la inversió econòmica desesperada, la "terra promesa", les persones que no l'arribaran a veure mai, els campaments d'acollida de migrants regulats i vigilats, l'amuntegament, la gana, la xenofòbia, la por, la solidaritat, la compassió, les vagues, els "esquirols", els salaris, la cobdícia, l'amenaça, la injustícia, la pobresa, els somnis trencats, la rebel·lió, la submissió, l'abús de poder, la desatenció de l'estat, la misèria, la supervivència, l'aprenentatge, els paranys, els perdonavides, la malfiança, la família, la lluita, la unió dels més petits, la dignitat...

A tall d'exemple, per veure per on van els trets, mirem una escena il·lustradora:
Apareix un cotxe dels que fan patxoca conduit per un home que fa la mateixa fila que la màquina. S'atura davant la casa d'un camperol i mantenen aquesta conversa:

Home - Amb el que els vents van fer a la terra, el sistema d'arrendament ja no funciona; no es cobreixen ni les despeses. Un home amb un tractor es pot encarregar de dotze o catorze llocs així. Li pagues un sou i s'encarrega de la collita.
Camperol - Però no podríem viure amb menys del que ens toca ara. Tal i com estan les coses el menjar no ens arriba ni per les criatures. Van tan espellifats que, si no fos que els altres van igual, passaríem vergonya.
H - Jo no hi puc fer res, només compleixo ordres. Em van manar dir-los que se'n vagin.
C - Que abandoni la meva pròpia terra?
H - No me'n culpin a mi.
- I qui és el culpable, doncs?
H - Ja saben de qui és la terra, de la xxxxx & xxx Company.
C - I aquest qui és?
H - Ningú. És una empresa.
C - Té un president; ell deu de saber per a què serveix una escopeta.
H - No és culpa seva, fill, el banc li diu el que ha de fer.
C - D'acord, on és el banc?
H - A molts quilòmetres d'aquí. A més, a què porta voler arreglar les coses amb ell? Només és el gerent i ja està mig boig intentant complir les ordres que rep.
C - Llavors, a qui és que hem de disparar?
H - No ho sé. Si ho sabés li ho diria, però no sé qui n'és el culpable.

La conversa segueix una mica més fins que l'home arrogant engega el seu cotxe arrogant i se'n va...

Es tracta d'una gran pel·lícula, molt ben feta, i molt recomanable perquè, certament, tot el que passa als actors ho hem vist o ho podem veure des de la nostra quotidianitat: en directe per proper, a través dels mitjans, si una mica més distant.

John Ford dirigeix la versió cinematogràfica de la novel·la de mateix nom de John Steinbeck. A la cinta se la va considerar mereixedora de cinc premis importants i set nominacions, i l'autor del llibre va guanyar el premi Pulitzer.

Argument
Tom Joad torna a casa després d'uns anys de no ser-hi i la situació que troba, totalment inesperada i tràgica, li canviarà la vida i la manera de veure el món.

Pura Piera, Sense Crispetes

Notícies relacionades