'Regresa El Cepa'. Espanya (2019)

I regressa... per tercera vegada!

La primera, la real, en persona, i les dues posteriors en el cinema. El cinematogràfic és l'actor Guillermo Montesinos; el de veritat, el de debò, es deia José María Grimaldos, de malnom El Cepa.

Ara, quaranta anys després de participar en el rodatge d'El crimen de Cuenca, un dels protagonistes del relat (en la seva segona tornada) recorre el poble i els indrets on van reproduir els fets terribles que havien començat el 1910 –any en què va desaparèixer– i van acabar el 1926 –l'any del seu (primer) sorprenent retorn.

El documental visita els llocs i entrevista les persones que, d'una manera o altra, van tenir relació tant amb la filmació del 1979 com amb els inesperats fets que va provocar la realització i visionament de la cinta. Es passeja per carrers del poble, cel·les de tortura, jutjat, cases particulars, camps florits... Parlen actors, productors, polítics, veïns, crítics, familiars, advocats, juristes, la maquilladora i la guionista. Cap guàrdia civil ni militar no hi ha volgut participar.

També mostra les notícies de diari, cartells de cinema, cartes, i impresos administratius diversos que documenten l'enuig institucional que va provocar l'ocurrència de Pilar Miró de dirigir una pel·lícula que mostraria al gran públic quin havia estat, en el què es va anomenar Caso Grimaldos, l'autèntic crim de Conca: no la suposada mort d'un pastor a mans de dos amics i veïns seus, sinó les falses acusacions, els interessos obscurs de persones influents, la mala praxis d'un jutge i d'uns serveis d'ordre, les condicionants diferències ideològiques, la presó, les tortures, el trencament d'una amistat, la condemna de què van ser objecte i van patir dos homes innocents.

 

I exposa com el malestar generat en els estaments de poder pel contingut del film, que algunes instàncies van considerar eren injúries, es va fer palès en un seguit d'amenaces i impediments que van suposar una ordre de processament militar amb llibertat provisional per la directora i la prohibició, al productor, d'exhibir la pel·lícula en cap sala. Era el 1979 i havia estat segrestada, malgrat en aquells moments ja s'havia suprimit la censura (1977), i s'havia aprovat la Constitució (1978). Finalment, al 1981, al mes d'agost, es va autoritzar l'estrena i a Pilar Miró, processada, li van lliurar una Resolució de sobreseïment des del jutjat civil al qual s'havia transferit el cas; era lliure.

El director, Víctor Matellano, que ha fet documentals, pel·lícules, i curtmetratges (nominats als premis Goya en dues ocasions), fa gala d'haver estudiat a consciència tant els sumaris corresponents als fets històrics com els referents al processament de la seva reconstrucció cinematogràfica, a fi que no s'oblidi el què va passar perquè la censura encara és vigent, perquè el poder sempre mira de sortir-se'n, i habitualment ho fa per la via legislativa.

Pura Piera, espectadora

Notícies relacionades