‘Sexo por compasión’. Espanya (2000)

- Tinc una pregunta,
- Digues!
- La bondat és bona?
- Oh, i és clar que sí!
- Vols dir?
- Que ho dubtes?
- Doncs sí...

I és que sovint diem que un determinat fet "ha generat una espiral de violència", sigui en la realitat o en la ficció, fins el punt que aquesta expressió ja està incorporada en l'imaginari col·lectiu de la nostra societat.
En aquesta pel·lícula una acció espontània, imprevista, sorprenent, també generarà una espiral, en aquest cas però, per fortuna gens violenta, d'esdeveniments inesperats i extraordinaris que capgiren la vida d'un poble i les definicions que coneixem de bondat, maldat, moral i pietat, entre d'altres, i els efectes que tenen sobre les persones i les seves creences i costums. O sigui, sobre les seves vides, i el seu entorn.

Se'ns proposa una situació francament curiosa, imaginativa i divertida, que qüestiona les convencions i relacions establertes al voltant del sexe (altruista, desitjat, reproductiu, malaltís, imposat, amorós, necessitat, viciós, reparador, obscè, remunerat, lúdic, dolç, i mooolts etcèteres), la religió, la infidelitat, la generositat, la passió, la bonhomia, l'amor, l'enveja, la solidaritat, la hipocresia, el masclisme..., i anar fent, de manera que ens trobem davant una pel·lícula tendre, fantasiosa, crítica i còmica.

Laura Mañá comença així la seva carrera cinematogràfica com a guionista i directora (la d'actriu ja l'havia començat abans), i rep força premis –sobretot a l'Amèrica llatina–, i el Premi del públic a la Millor pel·lícula del Festival de Màlaga l'any 2000.

Posteriorment realitzarà diverses cintes també proposant situacions/temàtiques poc habituals: Morir en San Hilario, Palabras encadenadas, o La vida empieza hoy entre d'altres, fins arribar a Te quiero, imbécil –que encara no s'ha estrenat–, a més de les dues que va fer per televisió sobre Concepción Arenal i Clara Campoamor i les seves lluites pels drets de les dones.

Argument

La Dolores, que és una dona pietosa, està profundíssimament enamorada del seu marit, que la detesta perquè és massa bona. Ella, disposada a fer el que calgui per recuperar-lo, demana ajuda i consell al capellà que no és capaç de donar-n'hi. Decideix tirar pel dret però, així com el rei Mides transformava tot el que tocava en or, tot el que ella fa es converteix en una bona acció, ben lluny del pecat que és el que volia. Naturalment la cosa s'embolica... i molt!

Pura Piera, espectadora

Notícies relacionades