Publicitat

Diumenge es va acabar el cicle de concerts a Pati Plah: “L’objectiu era que els artistes poguessin treballar”

Fotos: Cristina Cabasés

Més de 20 concerts i desenes d’artistes han passat pel Pati Plah (@patiplah a Instagram) durant aquest mes de juliol. El pati del Quim i la Carolina s’ha convertit en l’escenari de Sant Cugat per la cultura que costa tant de veure aquests dies. I ells, en treballadors voluntaris per a fer la proposta realitat. El 2 d’agost els vam anar a veure al seu últim concert.

Durant el confinament la cultura ens ha entretingut els dies i, al sortir al carrer de nou, els artistes i tècnics es queixen de no trobar infraestructures i iniciatives oficials que els garantitzin poder seguir treballant.

Quim Pla (@quimpla a Twitter) explicava diumenge, a l'últim concert de Pati Plah, com va sorgir aquest cicle de concerts al pati de casa seva que ha durat tot el juliol: “Vam voler oferir el que teníem: un pati i experiència en muntar tingladus. Vam enviar el missatge als nostres contactes i es va apuntar qui va voler. Dos objectius: poder donar feina als artistes i demostrar que el poc que tinguis ho pots donar i deixar que els altres ho rebin.”

En aquest pati han ofert música, pintura i teatre. Alguns dels artistes eren santcugatencs, com la Companyia Minimíssima, en Sergi Carós o l’artista que va tancar el cicle de concerts, el cantaor Pere Martínez, acompanyat dels següents artistes: Roger Sabartés Rocha a la guitarra, la bailaora Ana Pérez, Marcus Gibert al saxo tenor, Elena León al saxo soprano, Miquel Martínez a la flauta travessera, Martí Hosta al caixó i Albert Bach a la trompeta.

Entrevistem a Quim Pla, un dels organitzadors del festival.

Què hi ha darrere d'aquesta proposta?

– Hi som la Carolina i jo, els que vivim en aquesta casa. Ens vam moure per la necessitat de poder fer alguna cosa per sortir-nos del forat on ens ha posat la pandèmia. Sobretot en el món de la cultura, que és un dels que està més perjudicat. Volíem poder aportar alguna cosa, algun canvi, que no seguís tot normal després del confinament. La societat ha de canviar i el canvi ha de ser que cadascú aporti el que pugui.

Sé que a partir del nostre pati han sortit un parell de patis més. Això també era un objectiu nostre: trencar la idea de la casa privada, demostrar que la casa privada també es pot compartir.

[Una d'elles és la PATItaFESTA (@patitafesta a Instagram) de l'Arboç, quatre dies de concerts a finals d'agost en alternativa a les festes majors].

Portes dècades treballant al món de la cultura. Què toca fer ara?

– Ara toca declarar-la dret de primera necessitat, perquè la cultura ha d’estar al nivell de la sanitat. Això vol dir que tots els treballadors de la cultura han de tenir garantits els seus ingressos mínims i bàsics, perquè en un moment com aquest patim perquè desaparegui molta part de la nostra estructura cultural, ja siguin artistes, programadors, promotors. Tot el sector cultural. Hi ha una davallada molt important i, si no té un suport i un reconeixement com a necessitat social, no se’n sortirà.

Has estat membre de moltes entitats de cultura popular i tradicional de Sant Cugat. Com encaren el curs 2020-21?

– No ho sap ningú. No sabem què passarà demà. Sabem que si seguim així, tots haurem de plegar.

Quines infraestructures calen a Sant Cugat per a cobrir la necessitat de la cultura?

– Depèn de com acabi sent la Unió [entitat popular amb funció cultural i d’oci, sense local des de fa tres anys, encara sense data de reobertura] quedarà una part d’aquestes necessitats coberta. I depèn de com, doncs no. Necessitem una Unió, un espai de petit format.

Hi ha esperança en la Unió?

– No hi ha esperança, hi ha desconeixença. I és l’únic que hi ha.

Tornant al PATIPlaH, com ha sigut tot el protocol legal i sanitari? Us ho han posat fàcil?

– No ens ha sigut cap problema. Com que és un espai privat, ens hem marcat el nostre propi protocol i al·leguem a la responsabilitat de la gent que ve de públic. Ús de mascaretes, gel, intentar no acumular-nos, no fer cues, mantenir separació entre cadires, aforament reduït, també tenim una llista de totes les persones que estan aquí per poder fer un seguiment i una traçabilitat. A nivell d’administració no ens ha dit res ningú.

Vau haver d'anul·lar al menys un concert per falta de gent. Ha sortit deficitària la proposta? Esteu contents?

– Estem molt contents però la proposta és deficitària. Nosaltres no en guanyem res. Ara m’estic dedicant a oferir les meves hores per a què els músics puguin treballar. Per als músics no és deficitàri però com a activitat ho és perquè no es paga a tots els que hi estem treballant. Però l’objectiu no era buscar-nos una feina, sinó oferir feina. Donar el nostre temps i espai per a que ells poguessin treballar.

Perquè els 10€ de l'entrada on van?

– Van als artistes, i una part a l’equip que hem de llogar.

I les cerveses?

– Són de La Fem [cooperativa santcugatenca de cervesa artesana, al Carrer Major]. Els paguem el preu de consumició i el marge de benefici va també per als músics i l’equip.

Què us diuen els artistes?

– Estan super contents i molt agraïts de que algú arrisqui, no només econòmicament, sinó posant un espai, i que dediquin el seu temps a que ells puguin treballar.

I el públic i els veïns?

– El públic també està molt content del que ha pogut anar veient i gaudint. Els veïns no han dit res. Algun d’ells ha vingut i s’hi ha apuntat.

L'impacte de les restriccions contra el coronavirus no fa més que agreujar una situació que en el cas de la cultura ja era precària. A més, la inversió destinada a aquest sector ha estat una de les més perjudicades de tots els apartats municipals després que el pressupost general de Sant Cugat aquest 2020 es reduís en 20 milions d’euros. Els comptes destinats a la cultura s'han reduït dels 15 als 9 milions d’euros (suposa un 13,7% del pressupost total) dels quals només un milió són destinats a festes populars, festejos, oci i temps lliure (la resta està dirigit a museus, promoció, biblioteques, administració i patrimoni). D’altra banda, la partida pressupostària d’esport compta amb un total de 3 milions i mig d’euros (ha baixat 3 milions respecte 2019) i la de parcs i jardins té un total de 6 milions d’euros (ha baixat 1 milió i mig respecte 2019).

Pel que fa als espais, des de l'Ajuntament cedeixen alguns espais per a projectes culturals que sorgeixin dels ciutadans amb sol·licituts prèvies i les limitacions d'horaris i d'espai que tingui el local.

Hi ha col·lectius que reclamen altres tipus d'equipaments, que siguin autoorganitzats i gestionats per les persones que en fan ús, i que siguin polivalents, per oferir més varietat cultural i donar espai a més projectes.

Notícies relacionades