Jaume Angerri: “Tenir 3.850 socis permet que Òmnium no necessiti recursos de tercersˮ

Fotos: Jordi Pascual

Òmnium Cultural ha renovat la seva junta a nivell local, aconseguint la paritat (7 dones i 7 homes) i situant Jaume Angerri al capdavant de l’entitat. Amb el propòsit de créixer en nombre de socis –fins al 5% de la població– tot i la gens menyspreable xifra de 3.850 persones, la nova junta pretén fer de l’agrupació local d’Òmnium un element cohesionador, de defensa de la llengua i del país, eixos principals de l’ideari de l’entitat de nivell nacional i que ja s’havien treballat a fons sota la presidència de Lluís Bonet.

Objectiu: créixer més.

– Sí, a la junta volem fer projectes que atreguin la gent i que també la impliqui. Per exemple, amb el Francesc Olivares ja preparem la festa Estellés a Sant Cugat. De fet, molts de nosaltres hem entrat a la junta per un tema però quan ja hi ets a dins acabes fent de tot.

Jo mateix vaig entrar per potenciar les fogueres, perquè el foc sempre m’ha semblat un element cohesionador que a Sant Cugat no tenia gaire força perquè durant anys s’havien anat perdent les fogueres populars dels barris. Ara som 90.000 habitants i només tenim una foguera. Si anem amb cura del bosc, no hi ha problema. Aquest darrer any, gràcies a gent gran que ens recorda com es feien les tradicions anys enrere, vam poder recuperar l’encesa de la foguera de Sant Joan amb escombres.

Comencem per la cultura, llavors.

– És que Òmnium va néixer com una entitat en defensa del català en un moment polític complex. Ara seguim defensant la cultura. A Sant Cugat, quan vam arribar al soci 3.000 vam decidir fer un premi en què els socis havien d’escollir un projecte a finançar. Va guanyar la proposta de l’Escola de Música Tradicional per recuperar goigs. Hi havia altres propostes molt interessants però el nostre soci segurament va sentir que aquest tema estava amenaçat. Gràcies a ells l’escola està fent una feinada de recuperació que acabarà en forma de disc, amb una tradició oral conservada.

Dels 3.850 socis actuals, quants són actius?

– Tenim Barcelona molt a prop i això fa que tinguem molts socis que responen a les crides nacionals. La implicació local depèn de la disponibilitat perquè molta gent ve a Sant Cugat a fer nit i fins i tot va a les presentacions de llibres que fem a Barcelona i no a les d’aquí. Ara bé, contant tots els tipus d’activisme que es poden fer, devem ser un 10% d’actius.

També és cert que tenim voluntaris i voluntàries que només fan una activitat, i aquesta és la seva implicació. És el que ens passa amb les professores jubilades que fan reforç de català a les escoles. Tenen molts detalls i ho fan molt bé però aquesta és la seva única activitat a Òmnium.

Promoció lingüística, que no és poc.

– Sí, fem més coses en aquest sentit, com els premis Pi d’en Xandri a narracions en català d’alumnes que tot just aprenen l’idioma. Sempre seguim amb les coses que funcionen i, si de sobte ja no tenen sentit perquè han perdut força o ho fa una altra entitat, ja no ho fem més. És el que ens va passar amb la nit literària, que vam deixar de fer quan l’Ajuntament va fer la taula d’escriptors.

Tot això ho feu havent renunciat a la subvenció de l’Ajuntament.

– Tenir 3.850 socis ens permet ser una entitat que no necessita recursos de tercers. Som conscients que el creixement dels darrers mesos és per la defensa de drets que el nostre president, Jordi Cuixart, va fer al judici. A més, quan necessitem fer alguna cosa especial, fem una crida i de seguida trobem algú que ens ajuda. El soci d’Òmnium sol estar a moltes altres entitats però quan cal fer una aposta per la llengua i la cultura, hi és.

 

Com a entitat implicada en l’independentisme, què penseu dels pactes que hem vist a l’Ajuntament, la Diputació i ara a l’Estat?

– L’ANC, amb qui tenim bones relacions, juga un paper diferent al nostre. Ells sempre han pressionat els governs, sigui qui sigui. Des del posi les urnes a les crítiques pel pacte local actual. En canvi nosaltres intentem que no es perdi el diàleg entre tothom. Som conscients que hi ha moltes coses de la política que ens agraden però n’hi ha d’altres que són mals menors perquè depenen del sistema. Els pactes són decisió dels partits i responen a una lògica electoral que accepta tant qui guanya com qui perd. Mentrestant treballem per dir que no ens agrada el sistema i això sí és un conflicte polític.

Igualment, la ciutadania us interpel·la quan hi ha aquests moviments polítics.

– Sí, però la nostra funció no és la de l’ANC, per això no hem participat en la recollida de signatures arran del pacte de govern local. Potser som silents però si hi ha algú que ja fa una cosa no creiem que també l’haguem de fer nosaltres.

Heu participat a la Mesa per la República i ara s’ha constituït el Consell per la República. Hi sereu?

– No volem que ningú se senti incòmode i per això quan ho detectem mirem de suavitzar la situació. Quan veiem que tothom hi és de forma còmoda, llavors hi som. És cert que això suposa que nosaltres acompanyem i no liderem. Per això hi serem al Consell però sense tenir el protagonisme. Confiem en la gent que ho ha impulsat.

Malgrat això, en el tema nacional veiem que hi ha una certa desorientació d’objectius i per això creiem que s’han de treballar objectius compartits. És a dir, comencem a pensar com serà la Catalunya independent o ho deixem tot per al dia que proclamem la independència? És una cosa que esperem que faci el Consell per la República però si no és així en farem la reflexió.

En quant als vostres objectius de cohesió i cultura es tracta de seguir treballant en la mateixa línia?

– Sí, però tenim una preocupació lingüística. Tot i que som de les ciutats metropolitanes amb un bon ús de català encara cal més presència al carrer. Cal que el català sigui la llengua del carrer, la que aprenen les persones nouvingudes per relacionar-se en societat i això a Sant Cugat no passa tant com a altres municipis. Hem de seguir prestigiant el català i això ho hem de fer de la mà de la Plataforma per la Llengua i del Consorci per a la Normalització Lingüística; també d’altres entitats o el propi Ajuntament si fan programes amb aquesta finalitat.

Com valores la feina dels darrers anys?

– Lluís Bonet ha estat una persona molt integradora i deixa una junta amb una manera de treballar molt positiva i que està disposada a seguir treballant per la cultura. Un dels grans projectes que crec que falta a Sant Cugat és una casa de la cultura popular perquè compartir voluntariats permet multiplicar la seva força. Ja avui dia col·laborem amb la Coordinadora i amb les entitats però es pot aprofundir més. En quant a cultura de país, Sant Cugat no és prou ambiciós. És una ciutat prou gran i ben connectada com per tenir un fenomen a nivell català.

El Festival Nacional de Poesia...

– D’acord però ens falta alguna cosa perquè sigui un acte més massiu. Cal cerca com impactar sobre la població.

Notícies relacionades