La cultural popular dins la nova normalitat

Foto: Tino Rubio

El dia 8 d’abril l’Ajuntament va anunciar la cancel·lació de la Festa Major 2020, que s’havia de celebrar del 26 al 29 juny. Aquesta decisió marcava una tendència general per a la celebració d’activitats i espectacles al carrer que també s’havien de celebrar durant aquest estiu i que a poc a poc es van ajornant o cancel·lant a causa de la COVID-19. Les entitats que acull la Coordinadora d’Entremesos de Cultura Popular i Tradicional Catalana de Sant Cugat són doncs les que més notaran aquest canvi de paradigma a l’hora de continuar les seves activitats, que generalment reuneixen a un públic massiu als carrers i places de la ciutat.

Davant la perspectiva que aquestes celebracions no es puguin realitzar un cop superat el confinament, s’obren preguntes per tal d’encarar la nova normalitat i el plantejament de mesures tant a curt com a llarg termini, per tal de mantenir viva la cultura tradicional de Sant Cugat.

Primeres conseqüències davant la COVID-19

Els actes previstos per aquesta primavera i estiu queden cancel·lats o ajornats fins a nou avís i les entitats culturals de la ciutat han hagut de replantejar tot un calendari que ja estava previst fins a finals d’any. Les subvencions ja rebudes o els convenis que tenen amb l’Ajuntament ara es revisen per tal de reajustar-los de cara el 2021, tot esperant que la tardor sigui una nova oportunitat per sortir al carrer.

Els Bastoners expliquen que el retorn a la seva normalitat no està prevista, com a mínim, fins a l’inici del nou curs escolar. “Aquest termini de 4-5 mesos ens permet tenir un marge per anar analitzant com evoluciona tot plegat per dissenyar més endavant les mesures més adients per reprendre la nostra activitatˮ, explica Gisela Segura, representant dels Bastoners. En el cas dels Diables, preveuen aquest lapse de temps com una oportunitat per reforçar estructuralment l’entitat i el seu creixement, amb la vista posada a la celebració del seu 30è aniversari, que per ara queda suspès però que esperen poder celebrar amb més força l’any vinent.

És el cas de la majoria d’entitats, però així i tot ens asseguren que la seva activitat no s’atura davant la falta de finançament o l’impossibilitat de celebrar aquests actes al carrer.

El paper de les eines digitals i les xarxes socials

Igual que en tants d’altres sectors, la cultural popular ha optat també per fer ús de les eines digitals i les seves xarxes socials per mantenir el contacte entre membres de l’entitat i el seu públic, tant sigui per realitzar assajos com reunions de junta o activitats culturals.

En el cas de l’Escola de Música Tradicional de Sant Cugat, la seva formació l’han mantingut a distància a través de les classes en línia, que els permet fer un seguiment amb l’alumnat i que no descarten mantenir-la de cara al curs vinent.

Altres entitats com l’Entitat Sardanista de Sant Cugat opten per xarxes socials i pel Whatsapp que els permet enviar material audiovisual i cançons, una manera àgil perquè cada membre pugui mantenir una rutina de ball a casa. Elvira Anglès, membre de l’Entitat Sardanista, diu però que aquest contacte també els permet fer-se companyia els uns als altres, ja que alguns dels seus socis viuen sols.

Altres formacions expliquen que arran de la prohibició dels espais de reunió i assaig habituals, han optat per engegar activitats per apropar la cultura a la ciutadania, com els concerts o correfocs que s’han pogut veure des dels balcons o bé la proposta dels diables de Sant Cugat, que aposten per una presentació en línia de la seva cervesa, L’espurna, prevista pel 9 de maig i el sorteig de la mona diabòlica per la segona pasqua, dia 31 de maig.

La tornada als carrers

La problemàtica s’allarga davant la incertesa de saber quan i com podran tornar a reunir-se presencialment les diferents formacions. Des del Grup Mediterrània expressen dubtes sobre si l’activitat habitual d’aquestes entitats també dependrà del nombre de persones que es puguin reunir en un mateix espai i si això els obligarà també a canviar d’espai assaig, potser per algun de més ampli o amb més ventilació, una sensació similar que comparteixen els Caparrots: “De cara a reprendre els assajos amb la colla dependrà de quan es pugui obrir la Casa de Cultura, nosaltres no tenim un local propi i hem de compartir espais amb altres entitatsˮ.

Anglès dubta que les sardanes puguin tornar aviat a les places: “Serà de les últimes activitats que ens permetran fer i possiblement nosaltres mateixos no voldrem fer, pel fet de ser una activitat que ens agrada que hi participi molta gent, com més gent millor, ens hem de donar les mans, estar junts...ˮ tot i que espera poder mantenir la programació anual en la mesura que es pugui garantir la seguretat dels participants.

Els Diables, per altra banda, comencen a pensar en alternatives: “Potser haurem de plantejar temporalment els correfocs com a exhibicions de foc, on el públic no pugui interactuar amb els diables, només mirar-s’ho des de lluny. Els Diables i el públic sempre va ben protegits, amb barret, mocador, ulleres, etc, però no creiem que això serveixi per complir els protocols de seguretatˮ.

Ara per ara, el que comparteixen totes les entitats i tenen molt clar és la necessitat de retrobament als carrers amb el públic. Segura, dels Bastoners, es mostra contundent respecte el paper que han de jugar les eines digitals que fins ara han funcionat pels dies de confinament: “Són un sistema de ‘contenció’ per no perdre el contacte amb els membres o per treballar alguns aspectes tècnics dels balls, per exemple, però no serveixen per a la basant més abstracta que representa la cultura popular: cohesió, xarxa de suport, espai d'oci i de relació... La cultura popular no és només un producte assajable, sinó que comparteix un seguit de valors que a través de les xarxes socials, tot i que es poden intentar difondre, no et permeten viure-hoˮ.

David Gil, del Grup Mediterrània, reitera aquesta idea: “Per a mi les xarxes socials poden ser un reforç però no una solució per a mantenir viva la cultura popular. La cultura popular es basa molt en el tu a tu, l'associacionisme i treballar conjuntament amb l'altre d'una forma pròxima i creant germanor, quan un grup ja funciona reforçar-se amb les xarxes socials et pot ajudar a créixer i mantenir-te, però no pot ser la base, doncs la cultura necessita del fet d'estar present, treballar agafats de la mà en una mateixa sala i... evidentment, viure-ho en persona!ˮ

La nova normalitat doncs sembla que necessitarà d’un retorn a formes i respostes ciutadanes que, acceptant les noves exigències de seguretat per la COVID-19, garanteixin un teixit popular i social per no perdre la cultura tradicional.

Cristina Miranda, dels Diables apunta: “Ara més que mai, necessitem teixir llaços entre entitats per a enfortir-nos i que la cultura popular sobrevisqui en aquesta situació. Hem de prendre’ns-ho com que cal resistir per renéixer amb més forçaˮ.

Notícies relacionades