Pep Tugues va ser a l’inici de la reunió en què es va fer el comunicat dels treballadors del Teatre-Auditori

Foto: Adventícies

Els treballadors i treballadores del Teatre-Auditori no van fer una assemblea formal –no hi ha acta ni convocatòria sindical– per tal de consensuar el comunicat de resposta a l’acció dels col·lectius feministes Adventícies, Hora Bruixa i Dones i Cultura en què es va demanar la dimissió del seu director, Pep Tugues, per un cas de presumpte assetjament laboral. A més, el directiu va acudir a l’inici de la reunió per explicar que es trobava davant d’un problema tot i que va marxar abans que els treballadors decidissin fer el comunicat.

Així ho ha explicat a elCugatenc Toni Galindo, representant sindical de la UGT, després que aquest diari s’assabentés que el comunicat no havia estat consensuat per tota la plantilla de l’Organisme Autònom Municipal del Centre Cultural de Sant Cugat (OAMCCSC). Però l’escrit no només no ha estat consultat amb el personal de les biblioteques municipals que també depenen de l’organisme sinó que tampoc es va posar en coneixement dels autònoms i treballadors d’empreses externes que desenvolupen tasques al Teatre-Auditori.

“A la reunió no hi eren tots els treballadors en plantilla però abans de publicar el comunicat es va acabar de parlar per Whatsappˮ, explica Galindo, “desconec si algú es va quedar al marge però sí hi va haver molt debatˮ. D’aquesta manera, l’escrit que una treballadora va fer arribar als mitjans de comunicació com a consensuat només ha estat treballat per “un gruix de treballadors orgànics del Teatre-Auditoriˮ, segons la versió del representant sindical contrastada per elCugatenc amb altres treballadors externs i persones de l’entorn de l’OAMCCSC que han preferit mantenir l’anonimat.

Jordi Cabrerizo, treballador de l’empresa Iniciatives Events que presta serveis al Teatre-Auditori, explica que durant els dos anys que ha acudit a l’equipament ha pogut comprovar l’actitud de Tugues i que, tot i que no pot posar l’exemple de cap acció concreta, no li estranya la denúncia d’assetjament. En conseqüència, si haguessin consultat als treballadors d’Events, ell s’hauria negat a signar el comunicat.

Segons explica, quan va esclatar el cas feia prop de dos mesos que no acudia al Teatre-Auditori perquè a través de l’empresa també treballa en altres equipaments culturals. Ha pogut parlar amb companys de feina que corroboren que no se’ls va consultar per fer el comunicat i que abans de fer-se públic Tugues els va entregar un paper, el contingut del qual desconeix.

“La majoria de treballadors no estaven en contra de l’acció dels col·lectius ni pretenien qüestionar la denúncia d’assetjamentˮ, valora Galindo, “si es va fer és perquè diverses treballadores es van sentir qüestionades i la resta ens hi vam sumar per fer-los suportˮ. A ulls del representant sindical, el comunicat dels col·lectius feministes donava per fets acusacions no provades i, tot i així, qualifica la resposta dels treballadors d’ambigua: “No hi ha un posicionament clar perquè cadascú pensem d’una maneraˮ.

Galindo reconeix que Tugues és “una persona molt exigent i que pressiona molt a tothomˮ però no parla directament d’assetjament. Diu que està assabentat del cas denunciat per l’extreballadora, publicat en una investigació d’elCugatenc i que ha donat peu a la reacció dels col·lectius feministes, tot i que no en va fer seguiment ja que ella va acudir finalment a CCOO per denunciar la situació ara fa tres anys aproximadament.

En l’escrit dels treballadors es mostra el “malestar per la manera en què les acusacions dels col·lectius en qüestió van ser pronunciades com a fets demostrats i posats en boca de tots nosaltresˮ. També es crida a confiar en els mecanismes legals interns i externs per investigar els fets. Segons Galindo, es va arribar a debatre una darrera frase, que finalment no es va incorporar, sobre la possibilitat d’emprendre accions legals contra Adventícies, Hora Bruixa i Dones i Cultura.

El manifest llegit pels col·lectius durant la presentació de la temporada el passat 3 de desembre parlava d’un assetjament laboral continuat durant 14 anys que hauria afectat a diverses treballadores i no al conjunt de la plantilla. Per això van demanar al govern tripartit cessar el director del Teatre-Auditori, una petició que ara per ara no ha estat satisfeta.

Protocols més enllà de la denúncia pública

En el darrer Ple, els col·lectius van tornar a incidir en el cas. A l’Audiència pública van preguntar a Junts per Sant Cugat, com a grup hereu del govern anterior, si reconeixen que durant el temps que no es va actuar es va causar dany a diverses treballadores i si accepten que no es va buscar una solució sinó que es va actuar sobre les persones afectades. També van preguntar al govern tripartit si es revisen els protocols d’actuació davant l’assetjament laboral.

La portaveu de Junts, Carmela Fortuny, va cridar a respectar la presumpció d’innocència de les dues parts mentre Núria Gibert, tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, va dir que es treballa per tenir protocols garantistes i formacions en perspectiva de gènere i riscos laborals. El compromís del tripartit és aconseguir que els circuits no fallin, com va passar quan l’extreballadora que ara ha fet públic el cas va acudir als mecanismes interns de l’Ajuntament.

Expedients per assetjament laboral i contractes en dubte

La investigació d’elCugatenc en què l’extreballadora explica públicament les situacions que va viure al Teatre-Auditori no només apunta a Tugues per l’expedient obert en relació a la seva denúncia, ara traslladat a la Diputació després que la resolució de l’Ajuntament digués que hi havia mala praxis però no assetjament. També fa referència a la relació contractual de l’equipament sota la direcció de Tugues.

Hi ha dos informes interns de l’Ajuntament que apunten a possibles irregularitats. El primer, de la intervenció municipal, indica que durant poc més d’un any l’OAMCCSC va fer contractes pel valor de quasi mig milió d’euros sense passar pels tràmits estipulats per la llei de contractació. El segon, un expedient d’informació reservada, recull les declaracions d’un dels empresaris afectats que, entre d’altres, explica que Tugues no li va regularitzar el contracte tot i la seva insistència.

Reaccions posteriors

Més enllà de l’intercanvi de comunicats i les respostes polítiques donades fins el moment, la denúncia dels col·lectius feministes ha tingut revol arreu del país ja que diversos mitjans de comunicació se n’han fet ressò. A través de les xarxes socials han rebut el suport de diverses actrius, de col·lectius com 8 mil motius o Cultura Precària i de personalitats com l’exdiputada Mireia Boya.

Paral·lelament en clau local també han sorgit veus defensores de Tugues. És el cas de Ramon Bosch, amb un article titulat Pep Tugues i les caces de bruixes publicat al TOT Sant Cugat, i de l’exregidor de Cultura Xavier Escura, amb l’article Pep Tugues i el Teatre-Auditori: assetjament o reconeixement? publicat a Cugat Mèdia.

elCugatenc ha contactat amb la treballadora que va enviar el comunicat en nom dels treballadors del Teatre-Auditori i també amb l’Ajuntament per si el govern municipal o el mateix Tugues volien aportar el seu punt de vista abans de la publicació d’aquest article. Hores d’ara encara no han respost a la petició.

Notícies relacionades