Publicitat

La història darrere dels capitells

Fotografies: Patricia Cirera

El 5 de setembre al matí ens vam infiltrar com a “aparicions” (al menys així ens anomenaven) a la visita teatrelitzada al claustre del monestir per saber la història que s’amaga darrera dels capitells. Ens vam deixar guiar pel grup Mira-sol Teatre, que fa aprop de vuit anys que fa difusió dels secrets que amaguen el claustre.

És principis del s. XIV i l’Arnau Cadell, l’arquitecte, el Germà Almoiner, el Pare Prior i el batlle, l’administrador dels béns i de les terres, ens expliquen les històries que s’amaguen darrere dels capitells de les quatre parets que envolten el claustre.

Primer vam conèixer al Germà Almoiner, que després d’uns dubtes va decidir guiar-nos pel claustre. Tot just entrant a mà esquerra, gairebé impercentible, hi ha una porta tapiada amb pedra, la que abans era la porta de l’almoïna perquè era per on entraven les persones a demanar-hi. Davant de la porta, estan els capitells que representen la luxúria i l’avaricia, com a símbol del contrari que representen els monjos que hi vivien, que practicaven la castedat i la caritat.

De sobte va aparèixer l’Arnau Cadell, que va manar al Germà Almoiner a cercar l’abat. Mentrestant, ell va continuar la visita i ens va explicar com va pensar la construcció dels capitells i va fer semblances amb la catedral de Girona que ell també va fer.

Els capitells que donen al pati tenen símbols relacionat amb la naturalesa, representant així l’entorn del Monestir, i els capitells que donen a l’interior tenen relació amb la vida quotidiana dels monjos.

Continuant la visita es presenta el Pare Prior, que ens acompanya fins davant l’església, i també coneixem al batlle. Mentre passejàvem ens va explicar que els dissabtes era el dia que tocava rentar la roba i rentar els peus als monjos, feina que li pertanyia al Germà Almoiner. De sobte, l’Arnau Cadell es fa enrere perquè ha detectat una estranyesa, i es que a la cantonada davant de l’esglèsia, no hi ha dos capitells, n’hi ha tres. Un cop relaxat ens va explicar que possiblement serveix de reforç.

El Germà Almoiner vol entra amb nosaltres però l’Arnau Cadell el torna a enviar en cerca de l’abat, però com no vol s’amaga darrera nostre fins que l’Arnau el descobreix. Ja va tocant l’hora de marxa i el Germà Almoiner, recapitulant enrere, ens explica que ell va entrar al Monestir quan era petit, perquè era el que es feia.

L’Arnau Cadell i el el Pare Prior també ens van explicar la distribució de les sales del Monestir. Al nord es troben la cuina, el refectori, el calefactor i la llar de foc, al sud, l’esglèsia, a ponent les habitacions dels monjos, els llecs, el servents i dels seglars; i a llevant la sala capitular, el dormitori i la biblioteca.

Ara ha passat el temps, però els capitells estaven pintats, encara es pot veure petits troços pintats de vermell, però gairebé no queda rastre.

Si voleu conèixer més coses i teniu ganes de trobar-vos amb l’Arnau Cadell, el Pare Prior, el Germà Almoiner i al batlle us rebran cada primer dissabte de mes.

“És una cosa divertida de fer perquè incorpora el picant del teatre, no és planteja com una exposició seriosa com si fóssim uns guies turístics, s’intenta donar un argument amb les quatre personatges que es van complementant. És una forma d’amenitzar les visites”, explica l’Arnau Cadell, també conegut com Ricard Mariné.

Notícies relacionades