Publicitat

Anna Mira: “Cal reconèixer més la feina del periodisme localˮ

Fotos: Jordi Pascual

L’estrena de Nació Sant Cugat, edició local de Nació Digital, deixa la ciutat amb un panorama de mitjans ampli: Cugat Mèdia (ràdio i portal web), TOT Sant Cugat (web, setmanari en paper i la revista Món Sant Cugat), Televisió de Sant Cugat (televisió i la revista Sant Cugat Magazin), elCugatenc (web i monogràfic) i l’emissora autogestionada pel veïnat Ràdio Floresta. Anna Mira, que va aprendre periodisme fent pràctiques al TOT i després d’altres experiències relacionades amb la comunicació va anar a treballar a l’edició de Terrassa de Nació Digital, és la impulsora de la nova edició local conjuntament amb el periodista Sergi Baixas.

Cap un altre mitjà a Sant Cugat?

– Sí perquè és mostra de pluralitat. La ciutat cada cop és més gran, amb més espais, col·lectius, associacions de veïns... Cadascú pot aportar un punt de vista diferent i prioritzar temes diferents. Així el ciutadà pot trobar diferents veus i opinions.

Quina és la característica de la vostra veu?

– Nació Sant Cugat penja de Nació Digital i això ens permet aportar una mirada local tenint en compte l’àmbit comarcal i nacional. Hi ha coses que per a Sant Cugat són importants i també ho poden ser a nivell supramunicipal.

Com es tradueix a la pràctica?

– Per exemple, Sant Cugat serà capital de la sardana al 2022. Vam fer una entrevista a la presidenta de l’Entitat Sardanista que també vam publicar a l’edició nacional. Això ens va permetre rebre feedback d’entitats sardanistes d’altres llocs que ho havien vist a través de Nació Digital, no de Nació Sant Cugat. Aquest és un assumpte cultural però hi ha altres àmbits en què podem fer el mateix: infraestructures, política, habitatge...

El dia de la presentació local vau fer una taula rodona en què es va parlar molt de política perquè, de fet, Nació Digital té una mirada política clara. Què suposa a l’edició local?

– Tot i que és cert com Nació Digital és un mitjà polític, com a edició local has de saber parlar de tot: política, empresa, entitats... Des de l’àmbit local també li donarem importància a la política però no només ens deixarem emportar per això. Es tracta de parlar d’altres temes d’actualitat i també proposar assumptes que no estan a l’agenda mediàtica.

Vau dedicar una estona de la presentació a parlar de la importància del periodisme local davant de les fake news. Què hi poden aportar els mitjans locals?

– A Sant Cugat no hi ha mitjans que promouen el clic a través de fake news. Ara bé, la nostra tasca és comprovar i desmentir rumors. Hem hagut d’adaptar-nos perquè ara una de les funcions del periodisme és explicar que hi ha coses que no són certes. Ens està passant aquests dies amb imatges i informes falsos de la llevantada. Que siguem un mitjà més o menys no és determinant perquè tot el periodisme local santcugatenc fa bé la seva feina.

És una feina complicada. Contrastar bé suposa temps però de vegades esperar implica que ja no té sentit publicar. Per exemple, si trigues un dia a contrastar una informació sobre el temporal potser quan publiques ja ni plou ni fa vent.

– La immediatesa complica la contrastació, és cert. S’ha de saber treballar cada tipus d’informació. En el cas de la llevantada, la confirmació a través dels canals oficials és vàlida. Si és un tema més complex i menys immediat, la contrastació ha de ser més pausada i no sempre arriba quan un voldria. És el que passa amb el tribut metropolità: no és el mateix parlar només amb l’Ajuntament de Sant Cugat que amb la resta d’ajuntament i l’Àrea Metropolitana. La idea de Nació Sant Cugat és treballar bé els temes per publicar-los amb el màxim de visions possible.

Dos tipus de periodisme.

– Clar, seguir l’actualitat però fer temes. Som dues persones i és un repte perquè difícilment podrem passar-nos un mes treballant un tema si volem seguir pendents de l’actualitat. Tot i així, no volem posar el focus en tot el que passa a Sant Cugat sinó en coses concretes que prioritzarem per interès general i per criteri periodístic. Amb el temps que portem publicant a Sant Cugat, hem fet seguiment de la llevantada i també hem publicat un article sobre bicicletes en un moment en què potser no era un tema que estava s l’agenda mediàtica.

Un dels grans reptes dels mitjans és el finançament. Com ho feu?

– Ara per ara gràcies a l’estructura nacional no tenim un finançament propi de Sant Cugat. L’objectiu és aconseguir anunciants de la ciutat i subscripcions per a l’edició nacional. És el mateix model que la resta d’edicions locals de Nació Digital.

Com heu viscut l’arrencada?

– Amb molt respecte i il·lusió. Sant Cugat és la ciutat on més he treballat com a periodista perquè les pràctiques de la universitat ja les vaig fer al TOT, on hi vaig ser tres anys. Des d’un bon principi sabia que el periodisme local m’agradaria. M’atreia per la proximitat i per poder parlar amb la gent sense estar tancada a una redacció. Per a mi tornar a Sant Cugat era un repte perquè els dos darrers anys havia estat a l’edició de Nació Digital a Terrassa i això suposa desconnectar del dia a dia. M’agrada posar-me reptes personals i professionals.

Des de l’òptica del projecte, també és un repte perquè hem d’obrir espai entre els mitjans que ja existeixen. Ens hem de diferenciar per continguts i per la manera de treballar fins consolidar-nos. Alhora tenim la força de treballar en xarxa amb la resta d’edicions locals de la comarca. Som com una única redacció que ens permet fer-nos suport.

No totes les edicions locals han nascut igual. Aquí és iniciativa del propi mitjà mentre a Rubí, per exemple, és un acord amb RubíTV.

– En funció de les casuístiques de cada ciutat la forma de començar és diferent. Però un cop engegats els mitjans, la manera de treballar és la mateixa.

El periodisme local suposa vocació però, en canvi, molta gent no ho reconeix. Sembla que és un trampolí per arribar a mitjans nacionals.

– Estaria bé que això comencés a canviar perquè l’escola del periodisme és el periodisme local. Però és que també hauria de ser la universitat i el màster! Una persona que tota la vida ha treballat a mitjans locals té un valor que difícilment una altra persona pot tenir. Cal reconèixer més la feina del periodista local. Quan passen mogudes grosses i venen periodistes de mitjans nacionals, acaben preguntant als periodistes locals. És quan es posa en valor la nostra feina però queda invisibilitzat. Quan un periodista local va pel carrer gairebé ningú el coneix i, en canvi, hi ha periodistes nacionals que són reconeguts per tothom.

Això enmig d’un repte intern enorme: xarxes socials, mitjans digitals, la funció del paper, tipus de continguts...

– El debat està bé però hauríem de començar a marcar el camí i saber quina és la funció del periodista. Per exemple, si pel temporal cau una antena i algú que passa per allà ho grava es pot considerar periodisme? Jo crec que no, allò és informació de servei. El periodista després ho ha d’aterrar: trucar a Protecció Civil, explicar si això ha suposat un tall de llum, si hi ha hagut altres incidents... Més enllà del vídeo cal context i aprofundiment.

Què en penses dels cops que han rebut periodistes en el marc de protestes, les retencions, detencions..?

– És complicat. Fa dos anys a Terrassa vaig haver de cobrir una convocatòria de Vox que tenia una contraconvocatòria de col·lectius antifeixistes. Hi era correctament acreditada. No em va passar res però no sé per què. Quan els Mossos van carregar no em van tocar, tot i que em vaig haver d’ajupir perquè era al mig. Si hi era és perquè aquesta és la nostra feina, hem d’informar del que passa: si hi ha cordó policial, què fa cada col·lectiu...

La policia t’adverteix que aquella no és una zona segura però igualment has de ser allà perquè és la teva feina. Com els agents, els periodistes complim amb el nostre deure. Si després les imatges no agraden ja és un altre problema. Amb una societat com l’actual és molt difícil invisibilitzar el que passa perquè tothom pot gravar. Llavors veiem imatges que costen d’entendre; detencions de periodistes que aparentment no tenen justificació. La repressió no hi ha de ser per a ningú, per al col·lectiu de professionals de la comunicació tampoc.

Notícies relacionades