Publicitat

Feminisme i Habitatge: Només un 1% de les dones poden comprar habitatge

Foto: Comitè de Vaga 8M Sant Cugat

Aquesta setmana s’està coent la Vaga 8M a Sant Cugat i cada dia hi ha actes per interpelar, conscienciar i exposar la necessitat de la lluita feminista. Ahir dijous, a les 19H a Cal Temerari, el Comitè de Vaga va preparar una xerrada sobre habitatge i feminisme, dues lluites vinculades i compartides.

El tret de sortida a la xerrada va venir de la mà de Maria Gordillo, del col·lectiu feminista Hora Bruixa de Sant Cugat, que va fer una fotografia de com el problema global, el capitalisme, afecta de forma directa en el paper de les dones al món. 

Gordillo va destacar que el sistema es construeix a base d’apropiar-se de la força de treball dels altres per tal que uns pocs visquin bé i aquesta situació es dona per l’existència de la propietat privada. Com es tradueix això en la vida de les dones? “La propietat privada té un impacte sobre el treball de les dones, com per exemple, que ens paguin menys o que es vengui la nostra força de treball en les feines més precaritzades i feminitzades”. En aquest sentit, Gordillo considerava que la propietat privada fa que les dones no se sentin propietàries de sí mateixes, sinó que els homes se les facin seves, i siguin víctimes de violacions i feminicidis.

D’altra banda, aquest sistema capitalsita i patriarcal, segons Gordillo, també es tradueix en la feminització de la pobresa, concepte que neix als anys 90 a partir de la situació del adona a nivell mundial que va identificar tres problemàtiques bàsiques:

Aquests tres ítems tenen un impacte directe, també, en l’habitatge. I és que la Plataforma d’Afectades  per la Hipoteca (PAH) fa fer un estudi l’any 2016 del que Gordillo va compartir una dada esgarrifosa: “si s’analitzen les persones i no els nuclis familiars, un 49,7% de les dones no tenen suficient capacitat econòmica”. Aquesta situació, a nivell d’habitatge, es tradueix en situacions que va posar sobre la taula una de les ponents, Mariona Soria, del Sindicat de Llogateres de Sant Cugat. Soria va explicar que només un 1% de les dones poden adquirir soles un immoble de compra i, quan es parla de lloguer, només un 11% se’l poden permetre per sí mateixes, tenint en compte que, per exemple, a Sant Cugat, els preus han augmentat un 40%.

En aquest punt de la xerrada, es va fer palès el vincle entre habitatge i feminisme. Clàudia Ruscalleda, membre del Grup d’Habitatge de Sants, va dir que “hi ha una connexió entre la lluita per l’habitatge i la lluita feminista”. Què aporta la lluita pel dret a l’habitatge a la lluita feminista? Ruscalleda destacava quatre elements bàsics: 

I és que les assemblees per l’habitatge generen situacions en les que l’empoderament de la dona passa a ser un element clau. Joana Sales, membre i portaveu del Sindicat d’Habitatge del Raval, exposava el rol actiu de les dones en les assemblees per l’habitatge. Sovint elles són les primeres a exposar la seva problemàtica, generen cohesió i creen vincles: “sense les dones l’assemblea per l’habitatge al Raval no existiria”, afegia. En aquest sentit, moltes dones s’empoderen formant part de l’assemblea i veient-se capaç de participar-hi. Coincideix amb Mariona Soria, que explica que a “Sant Cugat  el 90% de les persones que venen a explicar que tenen un problema amb l’habitatge són dones”. 

Tanmateix, hi ha un problema greu que és difícil de gestionar: conviure amb un agressor. “Hi ha dones en situació de maltractament que no es poden separar, això a Sant Cugat passa”, explica Soria, i és que moltes dones no poden abandonar el seu domicili perquè depenen econòmicament de la parella que les maltracta. Com es tracta això a nivell assembleari? “Fa un any i escaig es va crear el grup de dones Las Fiels dins del Sindicat d’Habitatge del Raval per acompanyar una dona perseguida per la seva exparella tot i una ordre d’allunyament”, explica Sales. Tot i així, són situacions molt difícils de gestionar perquè, per exemple, és molt difícil vetar l’entrada a l’assemblea a un agressor que després pot exigir represàlies a la dona a casa.

Per tant, la feminització de la pobresa és real i quan es parla en termes d’habitatge, les dones viuen un desavantatge sistemàtic respecte els homes i Sant Cugat no queda fora d’aquesta realitat.  

Notícies relacionades