Homenatge a Dolors Renau en la diada de la no-violència a l’espera d’un reconeixement de ciutat

Fotos: Jordi Pascual

La pedagoga, psicòloga, escriptora i política santcugatenca Maria Dolors Renau ha tingut un nou reconeixement a títol pòstum com a personatge escollit per la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) en la diada de la no-violència celebrada aquest diumenge al migdia als Quatre Cantons. La ciutat ret així el tercer homenatge a una de les seves veïnes més emblemàtiques, després de la cerimònia de comiat i de l’acte de l’Associació de Veïns del Centre-Estació, i resta a l’espera d’un reconeixement més gran que el govern es compromet a emprendre tot i que sense especificar quina forma prendrà.

L’acte de la diada de la no-violència ha estat senzill i sentit, amb Dolors i Martina Vilarasau i Carme Serret llegint textos de l’escriptora i Àlvar Roda musicant un dels seus poemes. Totes elles han reivindicat el feminisme de Renau, una idea política que va de la mà dels drets humans i que la va portar a presidir la Internacional Socialista de Dones entre el 1999 i el 2003.

Però no només es tracta de posar en valor el feminisme, la diada ha servit per reivindicar la figura de Renau en totes les seves facetes, des de la implicació política amb el PSC –com a diputada al Congrés i eurodiputada–, amb molts companys de partit presents a l’acte, a la relació amb el barri amb l’Associació de Veïns del Centre-Estació, una entitat que ha apostat per la dinamització cultural del centre i que, amb ella, va engegar projectes com un grup d’escriptura i la presentació de llibres.

Renau també va ser una figura important per a la Unipau i així li ho ha reconegut el seu president, Arcadi Oliveres, que ha agraït les gestions que va fer al voltant de l’any 1999 quan l’entitat va perdre durant un temps el suport de l’Ajuntament i ella va fer tot el possible per mantenir els cursos. També li ha agraït haver cregut en Neus Sotomayor com a directora, ara una figura clau en la Unipau i els cursos d’hivern i estiu així com les nits temàtiques mensuals.

La trobada als Quatre Cantons ha esdevingut un homenatge especialment nostrat, ja que mai abans la Unipau havia escollit un personatge santcugatenc per posar en valor en la diada de la no-violència. D’ella reivindiquen la implicació i els valors universals davant un sistema que genera i se sustenta sobre les desigualtats. Davant això només queda l’aposta per la tolerància i el respecte que feia Renau.

Les cures i la pau, treball de les escoles santcugatenques

Una hora abans de l’acte també s’ha presentat el treball dels alumnes de quart de primària de les escoles Joan Maragall, l’Olivera, la Floresta, Turó de Can Mates i Ciutat d’Alba i dels de quart d’ESO de l’Arnau Cadell. Amb una reflexió sobre la seguretat humana per sobre de la mirada i discursos de defensa, 250 infants han treballat amb el Taller Triangle la pau des d’una mirada artística.

En una primera sessió havien de fer un castell de cartes per equips, un joc en què “tot s’hi valiaˮ. El resultat va ser equips destrossant els castells d’altres companys, obrint així una reflexió entre la competició i el suport mutu. En una segona sessió van treballar un biomapa, basant en les obres de Christian Nold; una iniciativa que pretén dibuixar sobre un mapa els espais quotidians i les seves emocions i cobertura de necessitats màgiques. Així es pot veure on cada persona se sent bé, malament, respectada, tranquil·la, trista...

La darrera de les tres sessions va ser una enumeració de necessitats compartides, des de les més bàsiques fins al benestar que genera la cura i la sociabilitat com a éssers codependents. Aquelles idees es van plasmar sobre coixins que els propis infants van cosir com a símbol d’aquesta cura. En la diada escolar de la no-violència i la pau aquests coixins creaven una obra d’art interactiva sobre la qual els visitants podien jugar i estirar-se.

Els alumnes de secundària, per la seva banda, van fer un treball més teòric sobre els conceptes de seguretat humana i seguretat entesa com a defensa, el que ha acabat esdevenint un mural explicatiu. El resultat de tots aquests treballs es van poder visitar diumenge a la plaça Magí Bartralot i seran traslladats a la biblioteca Gabriel Ferrater perquè més gent pugui veure’l.

Notícies relacionades