Publicitat

Interseccionalitat en les polítiques públiques per fer front a la doble vulnerabilitat de les dones amb diversitat funcional

Foto: Jordi Pascual

A Catalunya hi ha més de mig milió de persones amb diversitat funcional i una mica més de la meitat són dones. És a dir, hi ha prop de 260.000 dones subjectes a una doble vulnerabilitat, una per ser dones i una altra per la seva diversitat funcional. Així ho explicat, prenent dades del 2013, Lorena Garrido, professora de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma, en una xerrada destinada a les treballadores municipals i celebrada divendres al matí al Cafè Auditori.

Garrido ha explicat que s’ha de tenir en compte la intersecció d’opressions ja que hi ha dones que pel seu origen, color de pell, situació econòmica... es veuen sotmeses a més situacions de vulnerabilitat. “Però no ens enganyem, la vulnerabilitat és el que fem la resta per excloure una part de la societat, no qui té diversitat funcionalˮ, ha reivindicat la professora.

Si a la Unió Europea una de cada tres dones assegura haver patit violència masclista física o sexual durant els darrers 12 mesos, per a les dones amb diversitat funcional la situació encara és més greu. Segons una enquesta del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat de l’any 2015, a l’Estat espanyol un 21,3% de les dones amb diversitat funcional asseguren haver partit violència física, sexual o por. En canvi, el percentatge entre les dones sense certificat de diversitat funcional se situa en un 15,1%.

Els drets sexuals i reproductius esdevenen, per tant, un repte afegit per aconseguir la igualtat efectiva ja que, en moltes sentències, la resposta jurídica a situacions d’assetjament i abús incorpora mostres de masclisme i estereotips. En el cas de les dones amb diversitat funcional un dels exemples més clars és la decisió de donar-los anticonceptius per suposadament protegir-les: “El que ens cal és treballar el canvi social per no vulnerar els seus dretsˮ.

Per tal d’afrontar la situació, Garrido proposa començar pel reconeixement, el que també passa per adaptar el llenguatge i aconseguir que la paraula “discapacitatˮ, que té una connotació negativa, s’aparti en favor de “diversitat funcionalˮ. El canvi té, de nou, un escoll jurídic, ja que la majoria de normatives internacionals reconeixen drets i deures a les persones amb discapacitat però no recullen enlloc el terme diversitat funcional.

L’altre gran pas és apostar per la interessionalitat en les polítiques públiques amb una perspectiva feminista. “El dret públic ha de treballar des del reconeixement de l’existència de persones amb diversitat funcional, el reconeixement de drets i la distribució de recursosˮ, reivindica la professora, “hem de ser conscients que la diversitat funcional no només és física i que hi ha altres opressions que s’hi interrelacionenˮ.

Entre els deures pendents per part de l’administració pública hi ha el reconeixement de les cures, de les que s’autoapliquen però també les que es reben per part d’altres persones, indispensables per a la majoria de persones en diversitat funcional. Des d’una mirada institucional, Garrido explica que hi ha categoritzacions en base al sexe o al gènere que suposen una violència tot i que no sigui intencional: “Hem de parlar de violència institucional per acció i per omissióˮ.

Una aproximació interseccional abans del 8M

L’acte sobre diversitat funcional i dona ha estat impulsat per l’Oficina de Diversitat Funcional que des de fa prop d’un any treballa per atendre i donar servei a la ciutat. Pepe García, membre d’aquest servei, explica que cal avançar cap a la diversitat per sobre del concepte d’igualtat. L’activitat està inclosa al programa d’activitats de l’Ajuntament en motiu del 8 de març i dins d’una setmana carregada d’actes també de la mà de col·lectius.

L’alcaldessa, Mireia Ingla, que ha parlat al principi de l’acte, ha reivindicat que ser dona sempre suposa una discriminació afegida sobre qualsevol altra vulnerabilitat. També ha cridat a fer els micromasclismes que són la base, tot i que potser invisible, de la desigualtat de gènere. En clau de diversitat funcional, l’alcaldessa ha cridat a canviar la mirada assistencial per una de social i inclusiva.

Notícies relacionades