Lamine Souane: “Durant el confinament hem repartit àpats a famílies de Sant Cugat, Sabadell i l’Hospitalet”

Foto: cedida per l'entrevistat

Dissabte passat la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès (FAIV) va fer una crida comarcal per concentrar-se a Sabadell per rebutjar el racisme i, específicament, per demanar més implicació a l’ajuntament de la cocapital vallesana en l’ajut a les persones migrades en plena crisi de la COVID-19. El seu president, i també president de l’Associació Afrocatalana d’Acció Solidària amb seu a Castellar, Lamine Souane, atén elCugatenc per via telefònica per parlar d’aquesta reivindicació, de les propostes de la FAIV i de l’onada de mobilitzacions antiracistes i antifeixistes sorgides arran de l’assassinat de George Floyd als Estats Units.

Per què la manifestació de dissabte passat?

– Tenia dos sentits. El motiu principal era pel desacord amb l’Ajuntament de Sabadell, que no va assumir el que considerem que era el seu deure. També denunciàvem la violència policial contra grups minoritaris, especialment la gent negra.

Què va passar amb l’Ajuntament de Sabadell?

– El repartiment d’aliments. A partir del 20 de març vam començar a rebre trucades de persones migrades que no podien comprar aliments i que ens demanaven suport. Quan vam rebre les peticions vam contactar amb el govern de Sabadell i, després d’una reunió, els hi vam facilitar el llistat de prop de 150 persones que necessitaven suport. Van trigar més d’una setmana a demanar-nos els telèfons. El protocol era molt lent i complicat perquè els demanaven enviar un extracte bancari, una nòmina... No sabien com respondre davant les persones sense papers.

Per això vam proposar que ens encarreguéssim nosaltres del repartiment però tenint accés als aliments del Rebost solidari. L’Ajuntament no ens ho va permetre i només va ajudar una trentena de persones que ja tenien registrades als serveis socials. La majoria de persones que no havia rebut cap ajuda ens va avisar de nou i algunes ens diuen que aniran a trencar les portes dels supermercats per agafar aliments. Finalment gràcies a la col·laboració del Banc d’Aliments de Terrassa vam poder repartir-los aliments amb una furgoneta d’un dels membres de la junta de la FAIV.

Després també van aconseguir que ens donessin àpats del menjar que no es repartia els diumenges a Barcelona pel tancament dels menjadors socials. Tot ho vam coordinar des del Casal Cubà de Sabadell. Hem arribat a repartir en una sortida prop de 180 bosses amb aliments. Però no podíem mantenir la despesa de benzina i vam demanar suport de nou a l’Ajuntament perquè ens ho pagués, però tampoc ho van fer perquè deien que calia una subvenció que trigaria més d’un mes o rebre donatius. No van accedir a donar part del seu sou per garantir el repartiment. La manifestació del dissabte passat va ser la resposta a aquesta situació.

Ha passat quelcom semblant a altres municipis de la comarca?

– Hem repartit àpats a Sant Cugat, l’Hospitalet i Castellar. A Sant Cugat uns companys equatorians i uns bolivians de la FAIV ens van donar a conèixer uns 20 casos i també els hi vam repartit menjar. Durant el confinament hem repartit àpats a famílies de Sant Cugat, Sabadell i l’Hospitalet de forma continuada.

L’altra pota de la manifestació era sumar-se a l’onada de mobilitzacions antiracistes a nivell mundial. Sembla que ha hagut de passar una cosa molt greu als Estats Units perquè la resta del món reaccionés.

– Ha estat un despertar. Dono gràcies a les noves tecnologies, que permeten a la gent assabentar-se del que porta passant al món durant segles. No és un cas exclusiu dels Estats Units. Ja mateix he estat víctima del racisme policial. Un dia un cotxe de Mossos d’Esquadra em va aturar quan jo només creuava un carrer. Al moment van arribar quatre cotxes patrulla i em van envoltar. Després em van dir que havia d’anar al jutjat per fer una roda de reconeixement facial i que havia de signar un paper.

M’hi vaig negar i els agents em van dir que em callés. Com vaig insistir dient que no aniria al jutjat ni signaria cap paper, em van dir que llavors hauria de pagar una multa. Més tard em van dir que buscaven una persona que tenia les mateixes característiques que jo i per això havia d’anar al jutjat perquè la persona denunciant digués si jo era el delinqüent. Si m’haguessin dit això des del principi, hagués col·laborat. No calia envoltar-me ni arrestar-me. No cal mirar als Estats Units, a Espanya també hi ha molt racisme.

I, en canvi, ha hagut d’haver un assassinat policial als Estats Units perquè hagin començat les mobilitzacions a la resta del món.

– És curiós però s’entén. Les imatges són impactants perquè es veu com maten a George Floyd. Alhora, als Estats Units hi ha un president que creu que fer política és oposar-se a les minories, només per la popularitat. Són dos elements determinants perquè hagi hagut una reacció arreu del món. I és bo perquè això permet que la gent pensi ja que moltes persones són a casa sense saber què passa amb nosaltres. Ara hi ha més preocupació sobre les actuacions policials.

Tot això s’ha de denunciar perquè, a més, creiem que pot anar en augment. L’increment de la pobresa pot ser determinant. Hi ha persones que es creuen molt modernes i occidentals però no respecta les cultures, les religions, les races...

La FAIV és interessant en aquest sentit ja que, sent una federació, agrupa entitats diverses i això permet parlar d’antiracisme no només des de la negritud, des de l’antigitanimse...

– Exacte! Per això al dissabte vam cridar contra el racisme als africans, als asiàtics i als llatinoamericans. Només cal mirar el Parlament de Catalunya: no hi ha negres, ni asiàtics ni llatinoamericans diputats. Només hi ha dos marroquins. Als immigrants ens posen al final de les llistes electorals perquè no sortim escollits.

Hi ha un racisme institucional que se suma al que ens trobem quotidianament. Un altre exemple. Al 2008, quan encara es podia fumar a les discoteques, era de festa i un noi blanc em va apagar una cigarreta a cul perquè deixés de ballar amb una noia blanca. Oi que això no ho hauria fet amb un home blanc?

La FAIV va presentar a principis d’any una proposta de reforma integral de la llei d’estrangeria. Vau dir que parlaríeu amb col·lectius i partits. En quin punt es troba?

– Casa nostra, casa vostra ens va convidar a treballar-la conjuntament. Som crítics per l’ús polític partidista que se’n pugui derivar. Per això volem que sigui un treball conjunt de debò, sense que ningú s’aprofiti de nosaltres o faci servir entitats com a plataforma per accedir als partits i a les institucions.

També hem parlat amb el govern espanyol per aconseguir una regularització massiva de persones migrades però hores d’ara no tenim resposta del ministre. La primera resposta que hem rebut és que caldria canviar la llei d’estrangeria i, tot i que nosaltres la volem canviar, per actuar ràpid no creiem que calgui canviar-la per aconseguir la regularització; només cal canviar els anys de residència i de treball per tramitar el NIE.

Per tant, a curt termini treballeu per la regularització massiva i amb una mirada més llarga la reforma integral de la llei?

– Això mateix. Estem pendents de la resposta del Ministeri i ens agradaria fer una manifestació en favor de la regularització. A més, seguirem fent propostes madures com la de la reforma.

Notícies relacionades