Les morts que no es compten

 Fotos: Cedides

Des de l'inici de la pandèmia del coronavirus, han mort més de 3.000 persones en geriàtrics a Catalunya. No s'estan comptabilitzant, però, ni les morts ni els contagis en residències destinades a les cures de persones amb capacitats diverses, un grup molt heterogeni però també de risc. La conselleria d'Alba Vergés va agafar les regnes de totes les residències del Principat la segona setmana d'abril.

La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya estima que, del total d'entitats del Principat que es dediquen a la intervenció social, el 18,3% estan cosegrades a l'atenció de la gent gran, mentre que el 27% es dedica a l'atenció del col·lectiu amb diversitat funcional i malalties mentals. Per la seva banda, la Federació Catalana de Discapacitats Intel·lectual (DINCAT) denuncia que prop de 3.500 professionals del sector es troben en situació d'alt risc de contagi perquè no tenen accés al material suficient per protegir-se.

L'objectiu d'aquest reportatge és fer un recorregut contextualitzat per entendre la situació d'aquest centres a les comarques del Vallès Occidental en relació a la COVID-19, a partir de tres entitats amb diferents recursos i metodologies de treball. Com ho estant gestionant usuaris, treballadors i responsables? Quines mesures estant prenent-hi per evitar contagis? Com els està afectant econòmicament el confinament

Grup Catalònia

Segons fonts internes, i amb dades actualitzades el 25 d'abril, un total de 237 usuaris i treballadors de la Fundació Catalònia Creactiva han tingut coronavirus o han mostrat indicis raonables de tenir-ne. Han mort entre 9 i 13 usuaris afectats per la COVID-19, i més de 100 o bé han donat positiu a la prova o bé han mostrat simptomatologia pròpia del virus. També hi ha 24 professionals confirmats amb el test i 95 en aïllament preventiu.

El Grup Catalonia ostenta 5 residències, 8 llars i 5 centres ocupacionals per a persones amb diversitat funcional a Valldoreix, Cerdanyola, Ripollet, Vilassar de Dalt i Montcada i Reixac. Dona servei a 1.000 persones usuàries i hi treballen 800 empleats. L'entitat defensa que les mesures de seguretat per prevenir el contagi de la COVID-19 van ser les adequades des d'abans del 14 de març, dia en què el govern espanyol va decretar l'estat d'emèrgencia.

En canvi, els treballadors del grup amb qui ha pogut contactar elCugatenc culpen a Catalònia d'haver reaccionat tard i malament. Tots creuen que el número de víctimes hauria pogut ser inferior si l'arribada del coronavirus a les seves residències s'hagués abordat d'una altra manera.

Els responsables de la fundació no han autoritzat elCugatenc per parlar amb cap treballador ni amb cap usuari. Els empleats citats en aquest reportatge, doncs, es pronuncien sense el consentiment dels seus caps i, per tant, volen mantenir l'anonimat.

La desinformació, agent de contagi del COVID-19?

– Em vaig començar a trobar malament cap a la segona setmana de març, quan l'estat d'alarma ja estava decretat. Els símptomes van ser, primer, diarrea i mocs; al cap de vint-i-quatre hores, s'hi van afegir, també, febre baixa i tos seca.

Ho explica l'Aran (nom fictici), un treballador o treballadora de les residències del Grup Catalònia que ha estat de baixa per símptomatologia del SARS-Cov-2.

– Al principi no vaig pensar que pogués tenir coronavirus, perquè em vaig refiar d'una taula que el grup Catalònia va penjar a la seva pàgina de Facebook el 12 de març (i que, de fet, segueix allà). Aquesta taula afirma que la diarrea és causada per una grip normal.

Les persones que van elaborar i difondre la taula en qüestió o bé no van consultar o bé no van fer cas de les directrius del Ministeri de Salut, que ja una setmana abans havia penjat un dossier detallant quins eren els símptomes relacionats amb el COVID-19. "Els símptomes més comuns inclouen febre, tos i sensació de falta d'aire. En alguns casos, també pot haver-hi símptomes digestius, com diarrea i dolor abdominal. La majoria presenten símptomes lleus", adverteix el document.

Desinformat o desinformada, doncs, l'Aran va anar a treballar el dia següent d'haver iniciat ja la simptomatologia i, a més, (assegura) sense dur cap tipus d'equip de protecció.

Quan es van entregar els equips de protecció individual (EPIs)?

El director del Grup Catalonia, Joaquim Serrahima, va anunciar en una entrevista al TOT Cerdanyola que havien repartit entre el personal equips de protecció individuals (EPIs) abans de la decretació de l'estat d'alarma.

L'article va causar rebombori entre alguns integrants del comitè de treballadors de la fundació, ja que, segons ells (tal com assegura també l'Aran) els EPIs no es van entregar fins quatre dies després de que el govern implantés la mesura prevista a l'article 116 de la Constitució.

– Vam estar treballant 4 dies sense cap tipus de protecció, tot i que l'empresa en tenia i els empleats ho vam exigir reiteradament. De fet, els treballadors administratius sí que en duien, però no els monitors –denuncia l'Ikram (nom fals), educador o educadora de Catalònia.

El president del Patronat de Catalònia Fundació Creativa, Vicenç Conca, admet que que l'entitat sí que disposava d'EPIs.

– Però no en teníem suficients com per canviar-los a cada tanda –concreta Conca– Des del principi [els responsables de l'entitat] ens vam posar en marxa: vam suspendre les activitats i vam mantenir, només, l'exercici residencial, que implica 500 usuaris. També vam canviar el sistema de treball dels monitors per estirar-ne l'ús i evitar el contagis entre empleats. Ara treballen tres dies seguits i en descansen també tres.

Més hores, més ràtios, més risc, més pressió

– El Departament de Salut va començar a fer-nos proves als usuaris i empleats de Catalònia fa dues setmanes. Fins llavors, els monitors que treballàvem fora de la zona d'infectats duïem uns EPIs que s'havien de canviar cada tres dies. Els monitors de la zona aïllada se'ls havien de canviar cada sis hores.

L'Àlex i l'Andrea (noms ficticis), també educadors o educadores de la fundació, subscriuen la versió de l'Ikram i hi afegeixen que l'odissea no va acabar amb l'entrega dels EPIs. L'Àlex treballa a la zona de negatius, mentre que l'Andrea està destinat o destinada a la zona d'usuaris afectats per coronavirus.

– Els testos van descobrir que hi havia molts usuaris positius per coronavirus assimptomàtics: avui mateix han sortit els resultats de les últimes proves que faltaven a la nostra residència, i un d'ells ha donat positiu. Hem estat treballant gairebé dos mesos amb persones contagiades i sense la protecció adequada.

Ambdós remarquen que, fins a mitjans d'abril, la fundació no els va formar sobre com posar-se i treure's els EPIs correctament. També que han estat treballant moltes hores seguides, amb ràtios més altes que abans, amb un alt risc de contagi i sota molta pressió. Exigeixen, en conseqüència, un plus de perillositat, una demanda que la direcció (es queixen l'Àlex i l'Andrea) no s'ha pres seriosament.

– El comitè ha demanat formalment aquest plus, però la direcció no fa més que donar-nos llargues. A més, hi ha un gran descontrol, perquè a cada residència s'hi treballa diferent. Ens hem trobat amb altres unitats on els treballadors van amb els EPIs propis de la zona d'aïllament sense haver-hi cap positiu al centre, per exemple. Nosaltres som educadors, no sanitaris.

Taller Jeroni Moragas i Fundació Privada GURU

– Em temo que no podrem participar en el reportatge que esteu fent. Gràcies pel vostre interès.

Passat un mes de contacte i diverses entrevistes, la gerent del Taller Jeroni Moragas, Cristina Monteagudo, no veu clar donar explicacions per l'Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) que van fer al mes de març a la planta de manipulats del Centre Especial de Treball (CET).

Segons fonts internes, l'acomiadament temporal afectaria a entre 15 i 20 treballadors amb capacitats diverses. Aquest és un ERTO invisible, perquè de moment no consta públicament enlloc, i ni els educadors ni la direcció volen parlar-ne.

Jeroni Moragas és una cooperativa de Sant Cugat que treballa per a la inclusió social i laboral de més de 100 persones adultes amb diversitat funcional intel·lectual, malalties mentals i trastorns de l'espectre autista.

El projecte s'estructura mitjançant dos pilars: el Taller, que gestiona el CET esmentat i també un Centre Ocupacional, i la Fundació Privada Jeroni Moragas, que disposta de quatre llars a la ciutat destinades a vint-i-cinc persones amb aquest perfil.

– A escala econòmica, restem a l'expectativa de la resposta de la Generalitat, que va anunciar que no assumiria el 100% de la subvenció reservada al Centre Ocupacional. Durant el confinament, però, els educadors del centre han seguit treballant tot i que aquest estava tancat, ja que necessitàvem suport a les llars. Ens preocupa no poder mantenir els ingressos –detalla Kate Cope, Directora Tècnica de les Residències.

Tant el Centre Ocupacional com la secció de manipulats del Centre Especial de Treball que gestiona el Taller Jeroni Moragas estan tancats des del divendres 13 de març. La secció de brigades, però, ha seguit en actiu durant el confinament, fent neteja d'instal·lacions diverses a Sant Cugat. Són quinze persones que, per fer la seva feina de manera segura, necessiten EPIs. És per això que la fundació ha impulsat la campanya Ajuda'ns a protegir-nos, +suma’t al repte+10.000€.

– Un equip de protecció individual consisteix en un mono, un parell de guants, unes ulleres, una mascareta FFP2 o FFP3 i una bata. Em consta que la factura puja a uns 8.000€, una suma que l'entitat per ella sola no pot assumir –explica Lourdes Abril, la presidenta de la Fundació.

Donada la negativa de Gerència, elCugatenc ha intentat comunicar-se amb treballadors de Jeroni Moragas a través d'un ex-empleat del Taller, però:

– Em sap greu, però no crec que sigui possible. Els quatre monitors que conec no volen parlar amb vosaltres perquè diuen que l'entitat els ha prohibit parlar amb la premsa.

Entrevista a la gerent de la Fundació Privada GURU

Per la seva banda, la Fundació Privada GURU ha hagut de transformar la residència que té a Valldoreix, consagrada a persones amb Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA), en un hospital. I en només dues setmanes. GURU disposa d'un altre centre residencial a Barcelona i també d'una Escola d'Educació Especial i d'un Centre Ocupacional.

– Els últims dos mesos han estat una bogeria, –la veu de la gerent de GURU, Meritxell Alòs, sona cansada a través del telèfon– hem fet el que hem pogut, però nosaltres no som un centre sanitari. Tot això ens ha vingut de nou. Tenim només una infermera, i ha estat de baixa durant tota la crisi.

A la Residència GURU Valldoreix hi viuen 37 persones i n'hi treballen prop de 60. D'aquestes 37 persones usuàries, dues han anat a passar el confinament amb les seves famílies, i, dels 35 que s'han quedat a les llars de GURU, 22 han donat positiu per coronavirus. Pel que fa als treballadors, n'estan de baixa 20.

– Encara no hem tingut temps de prendre mesures econòmiques, però la nostra despesa des de la declaració de l'estat d'alarma s'ha incrementat en 100.000€, –calcula Alòs– hem hagut de sol·licitat un préstec a l'Institut Català de Finances.

Tampoc ha sigut possible parlar amb cap treballador de la Residència GURU Valldoreix. La redacció de elCugatenc ha sol·licitat a la fundació parlar amb quatre monitors: un del comitè de treballadors, un que hagi estat de baixa per coronavirus i dos que hagin estat en actiu durant el confinament. La gerent al·lega que el diari no pot fer el contacte directe amb els treballadors per motius de protecció de dades, però ofereix enviar-los les preguntes per correu electrònic.

– Si els treballadors no contesten les preguntes, jo no puc fer-hi més, perdoneu, he de penjar, m'estan trucat per una altra línia, tinc molta feina, adéu.

Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca (Prodis)

El confinament el viuen prou bé, coincideixen a respondre tots cinc inquilins. Paqui Luque, Juani Garcia, Alfonso Moreno, Santiago Pérez i Rafel Ortiz comparteixen pis a Terrassa, al barri de Can Tusell. Resideixen en una de les deu llars que regula Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca (Prodis). Prodis és una fundació de la cocapital del Vallès Occidental que atén a gairebé 400 persones amb diversitat intel·lectual. Hi treballen 255 professionals i hi col·laboren 165 voluntaris.

Per ordre d'intervenció en la conversa, Paqui Luque destaca d'aquestes dues setmanes que enyora anar al taller on treballa confeccionant persianes.

A la Juani Garcia li agraden les sortides terapèutiques que fa amb els monitors.

Alfonso Moreno subratlla que troba a faltar la família i els nebots i que està escrivint un diari.

Santi Pérez valora l'hort que ha començat a cultivar, on, de moment, hi ha plantat flors.

– Hem netejat els lavabos, hem pintat mandales, hem fet esport, hem fet uns jocs de memòria amb la Paqui i la Juani, després hem jugat tots al parxís –tancant llista, Rafel Ortiz, que desengrana les activitats que ha fet avui– Ha guanyat la Juani, és una canyera! –riu– En realitat estem ja una mica cansats de quedar-nos a casa i del virus aquest, però que hi farem, és el que toca…

De persones afectades per coronavirus, també n'hi ha hagut, a Prodis. Ha mort una persona usuària dels tallers i 14 residents de les llars han donat positiu a la prova o bé han mostrat una clínica sospitosa. Dels 255 professionals que tenen en nòmina, n'han arribat ha estar de baixa 61: alguns, per contagi confirmat amb la prova i d'altres amb símptomes compatibles amb el virus. També hi ha empleats que han demanat la baixa per ser col·lectiu de risc o tenir a càrrec una persona de risc.

Posar la vida al centre: el camí de Prodis per transitar la pandèmia

A part de les deu llars esmentades, Prodis gestiona també dos Centres de Teràpia Ocupacional i un Centre Especial de Treball, tancats des del 13 i el 17 de març respectivament. Tot i no haver pogut produir durant gairebé dos mesos, però, a Prodis no hi han fet cap Expedient de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO).

– És l'última opció que valorem i esperem no haver d'arribar-hi –assegura la cap del seu Departament Social, Anna Garcia. La gestió del confinament a Prodiscapacitats Fundació Privada, apunta Garcia, gira al voltant de la següent premissa: Que tothom se senti acompanyat i protegit, tant els monitors en primera línia d’atenció, com els usuaris i les seves famílies).

Com?

– Vam reaccionar ràpid. El primer pas va ser reubicar a les llars a tots els professionals d’atenció directa, així com augmentar la presència de l’equip tècnic i la freqüència de dels serveis de neteja, bugaderia i cuina. Això ens va permetre incrementar les ràtios i cobrir el servei les 24h del dia dels 7 dies de la setmana. Els caps de setmana, el personal que de dilluns a divendres teletreballa, també ha anat als pisos a fer suport. Així estalviem jornades maratonianes als nostres monitors.

A Prodis hi han tingut cert marge d'acció gràcies a la transformació interna que van començar cinc anys enrere.

Els ingressos principals de l’entitat, que abans es recolzaven en la venda dels productes fabricats als tallers ara provenen, sobretot, de la prestació de serveis. Als guanys del Servei Ocupacional, el Servei d'Habitatge i el Servei d'Inserció i Formació s'hi sumen les quotes que paguen les famílies dels usuaris mensualment, com el servei de menjador o el de transport. Les famílies han seguit abonant aquestes contribucions tot i l'aturada de l'activitat durant aquest mes de març i abril.

Ho explica Marc Labòria, el director adjunt a Gerència i Habitatges:

– La base d'aquest canvi organitzatiu és posar les persones al centre i canviar el paradigma d'estructures buròcrates estancades, que és el que ha provocat la crisi al tercer sector. Generalment, les residències ocupen un lloc perifèric pel que fa a la importància dels serveis que ofereixen les entitats (tot i la seva importància estratègica). El què hem fet nosaltres és donar més protagonisme a les llars.

Gràcies a aquest canvi de patró, Prodis està aconseguint sobreviure econòmicament al coronavirus.

– Hem passat del model de treball repetitiu a la fàbrica a un model amb feines de més prestigi. L'emergència sanitària ha desencallat el procés de transició entre un model i l'altre, i, com que ja teníem a punt una base sòlida, hem pogut accelerar-lo –conclou Labòria.

Treballar a primera línia, a cegues i sense recanvis de material

Les tres educadores de les llars de Prodis actives durant l'estat d'alarma amb qui ha parlar elCugatenc ratifiquen el suport i l'acompanyament dels seus coordinadors.

Mireia Peralta, monitora de la llar de Can Tusell, constata que els primers dies van ser els més complicats:

– Ara, el rodatge ja està fet, però al principi va ser bastant dur. Per la gestió del material de protecció i pel fet d'haver de desinfectar tant sovint. 

– Dur la mascareta posada durant 8h o 12h és angoixant. Personalment, alguns dies se'm fan feixucs, però ens en sortirem –relata Cristina Garrido, companya de Peralta.

– La pitjor part de la feina ara mateix és l'esgotament psicològic de voler controlar-ho tot per no exposar els nois al coronavirus –hi afegeix Cristina Gil, també monitora de Prodis.

El Departament de Salut no els va enviar equips de protecció individual (EPIs) suficients fins la setmana passada. Abans, els monitors treballaven amb guants i mascaretes FFP2 i FFP3 que majoritàriament donants privats havien fet arribar a Prodis. Van passar les primeres 8 setmanes renovant el material de protecció puntualment.

– Els preus estaven molt inflats. Salut ens va enviar només dues caixes amb EPIs, que guardàvem per una emergència, ja que eren tan pocs que ens haurien fet servei només durant unes hores –explica Labòria.

Més val tard que mai

L'ajuda de l'administració ha arribat un cop superat el pic més alt de la pandèmia. Bates i ulleres a dojo, així com també les proves per confirmar o desmentir el contagis de tots els professionals actius i residents. Falten, però, guants i mascaretes.

Les proves de diagnòstic per reacció en cadena de la polimerasa (PCR, en les seves sigles en anglès) han desemmascarat sis nous positius per coronavirus entre usuaris i vuit entre treballadors. La meitat dels positius dels habitants de les llars han resultat ser asimptomàtics.

Mireia Peralta, quan a principis d'abril se li va preguntar quines mesures creia que podrien millorar la situació, va posar sobre la taula l'accés universal al test del SARS-CoV-2. En aquell moment, el Departament de Salut només realitzava la prova als pacients hospitalitzats.

– Aquí, a la nostra llar, hauríem pogut detectar abans els positius i segurament ens hauríem estalviat alguns contagis.

Ara gairebé tots els usuaris i treballadors estan ja bé de salut.

– Gràcies als tests, també tenen més certeses. Després de tant de temps, ens hem convertit en experts. Només ens queda un usuari en quarantena –respira alleugerat Marc Labòria.

El Centre Especial de Treball de Prodis ha pogut reobrir molt parcialment les portes des de la setmana passada. De les més de 100 persones que hi treballen, set han pogut tornar a la feina. L'entitat ha valorat que alguns dels empleats amb un perfil de menys risc necessitaven tornar a la seva rutina habitual. 

Notícies relacionades