Publicitat

Sant Cugat i Rubí recuperen la placa del Pi Bessó en homenatge a les víctimes de la Guerra Civil

Foto: Jordi Pascual

Els ajuntaments de Sant Cugat i de Rubí han recuperat la placa del Pi Bessó, a l’Arrabassada, en homenatge a les víctimes de la Guerra Civil. Es tracta d’un monòlit que recull informació dels afusellaments durant el conflicte i que substitueix la placa que havia quedat malmesa arran d’un accident de trànsit. Està ubicada al costat del pi que al 2010 va substituir el Pi Bessó original, talat per equivocació per la Generalitat tot i ser un arbre amb valor natural i històric ja que era un dels llocs d’afusellament.

La placa ret homenatge a totes les persones afusellades en la rereguarda arran del cop d’estat feixista del 18 de juliol del 1936. “En el descontrol inicial s’hi van assassinar persones suspectes de no recolzar la República per la seva ideologia dretana o pertànyer a l’Església, i també per venjances personals sota aquesta excusaˮ, recull la placa, que fa esment especial a l’afusellament dels rubinencs Josep Grau, Antoni Moliné i el rector Josep Guardianet per part de les milícies antifeixistes el 3 d’agost del 1936.

L’escrit de la nova placa també recorda les execucions dels rectors de Valldoreix i Sant Cugat així com de desenes de persones per part dels dos bàndols i posteriorment en els primers anys del franquisme. La carretera de l’Arrabassada va ser un dels escenaris dels crims de guerra més importants de la nostra ciutat i de la comarca.

Tal com recull l’historiador José Fernando Mota al seu lloc web, la repressió a la rereguarda va estar protagonitzada a Sant Cugat pel Comitè de Milícies Antifeixistes, amb empresonaments i assassinats contra membres de la dreta santcugatenca. Alguns veïns es van amagar fora de la ciutat conscients d’un perill que també s’articulava com a revenja per la repressió dels Fets d’Octubre del 1934, quan es van produir 21 detencions de membres de la Unió de Rabassaires, ERC, la CNT, el Bloc Obrer i Camperol (BOC) i el Centre Republicà Federal (CRF), entre d’altres organitzacions d’esquerres.

L’Arrabassada va ser l’escenari de molts dels afusellaments i execucions en els primers dies de la Guerra Civil, concretament a partir del 22 de juliol, quan van aparèixer els dos primers cadàvers; el del propietari urbà i rural i exmembre d’Unión Patriótica i posteriorment de la Lliga Catalana, Pere San, i el del rector de la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix, mossèn Josep Castellà. Posteriorment es va executar el rector de la parròquia de Sant Pere d’Octavià mossèn Anton Gilló i altres personalitats de la dreta local com Antonio Serra, Josep Obiols, Jaime Arrieta i Francesc de P. Medina, entre d’altres.

Un acte senzill i compromís per la memòria històrica

La recuperació de la placa s’ha donat a conèixer amb un acte celebrat dilluns al migdia al mateix Pi Bessó i on hi han acudit membres del Club Muntanyenc i representants polítics, així com el mossèn rubinenc Joaquim Massagué, que ostenta el càrrec eclesiàstic que ocupava Josep Guardianet quan va ser afusellat. El rector ha reconegut el reconeixement de les víctimes de les dues bandes i ha reivindicat la convivència i la pau tal com marca l’evangeli.

L’alcaldessa de Rubí, Ana Maria Martínez, ha aprofitat la seva intervenció per reconèixer el treball conjunt dels dos ajuntaments i per reivindicar que el seu equip de govern aposta per la recuperació de la memòria històrica amb la creació d’una taula i una regidoria. L’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, també ha fet bandera de la memòria històrica per evitar que es repeteixin “atrocitatsˮ del passat i defensant que la recuperació de la placa és només una de les accions que s’emprendran en favor de la cohesió de la ciutat.

Notícies relacionades