Susan Kalunge: “La llei d’estrangeria s’ha d’abolir perquè genera violència, patiment, exclusió i discriminacióˮ

Fotos: Jordi Pascual

L’afrofeminista i membre del Consell de SOS Racisme, Susan Kalunge, ha estat una de les ponents del curs d’hivern de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) celebrat divendres i dissabte a la Casa de Cultura. En un diàleg amb l’artista Daniela Ortiz, ha criticat que el sistema i la legislació articulen el racisme com a forma de domini i garantia de la seva estabilitat. Això fa que fins i tot els partits que s’han posicionat clarament en contra del racisme es vegin limitats a les institucions. Davant una realitat així de cristal·lina, diu, només queda acabar amb el sistema.

A la conversa amb Daniela has explicat que la llei d’estrangeria impedeix el dret a vot a moltes persones i als seus fills i filles, el que és pervers perquè això permet que les persones amb dret a vot optin per opcions com Vox, que van en contra de qui no pot votar. El problema no és Vox només.

– És molt fàcil assenyalar Vox perquè no se n’amaga i no és tan fàcil assenyalar les pràctiques racistes que tenen els governs d’esquerres. L’Ajuntament de Barcelona també té actuacions racistes però no se’l critica tant perquè entenem que la línia vermella és Vox. No hem de caure amb la falsa dicotomia d’un Vox dolent davant d’altres opcions bones.

En clau de dret a vot, negar-lo sistemàticament a les persones racialitzades i migrades és una vulneració dels drets polítics. Hem d’entendre que aquesta part de la població esdevé de segona perquè no té la capacitat de decidir el seu futur. Només se’ls permet participar a nivell social però no on es prenen decisions importants.

A nivell social, quan les persones racialitzades prenen protagonisme, hi ha gent que se sent atacada. És un repte dins i fora de la institució.

– És una mirada criminalitzadora. Quan tens gairebé tots els espais negats, una de les poques maneres que tens d’impactar és fer una acció activa, des de la ràbia; com en el tancament migrant. Una de les lectures que es va fer d’aquella protesta va ser dir que eren radicals, violents... El sistema vol que no fem soroll però això no és possible si nega espais, participació, capacitat de decisió...

Hi ha un discurs xenòfob i carregat de mentides difícil de combatre perquè quan el rebats acabes fent una mena d’altaveu que el beneficia.

– El problema és com s’ha visibilitzat aquest discurs convidant-lo a entrar als platós. A nivell individual has de ser proactiu per desconstruir-te. Però hi ha persones que no canvien d’opinió ni donant-li dades que rebaten el seu argumentari. Segurament això topa amb una part íntima, amb sentir-se ofès quan t’assenyalen una conducta que et fa mal reconèixer. L’única via possible és la de donar credibilitat i no qüestionar violències que no pateixes. Sinó el que fas és analitzar el món des de la teva situació de privilegi.

Per què és tan difícil que aquesta mirada entri a l’agenda política institucional?

– No interessa. Que el sistema es revisi a ell mateix és una utopia que no passarà. Igual que crec que el mercat no es regula sol, el sistema tampoc ho fa. Quan alguns grups que han sortit d’espais trencadors, com Podem des del 15M, han aconseguit representació política, hi ha hagut un canvi de discurs. No pots combatre el sistema des del sistema.

És una contradicció: Em presento per canviar el sistema i, quan hi soc, el sistema m’ho impedeix.

– Clar, perquè el sistema et limita amb unes regles. Per això la solució és canviar el sistema. Pretendre fer-ho amb les seves eines és impossible. Quan no t’hi adaptes perquè veus que l’únic canvi possible és des de fora del sistema, esdevens antisistema. Doncs donem-li valor: És evident que hem de ser antisistema perquè el sistema no funciona.

Una de les grans crítiques al sistema és l’actual llei d’estrangeria, que a ulls del moviment antiracista cal abolir o, com a mínim, transformar-la tant que no sembli una llei d’estrangeria.

– Abolir-la, directament!

La Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès (FAIV) en proposa la reforma a fons.

– Desconec els detalls de la seva proposta. Per a mi la mirada d’una reformulació per fer-la menys violenta a curt termini però amb l’horitzó d’abolir-la, tot i que no la comparteixo, em sembla estratègia. El que no comparteixo és la mirada d’aquells que creuen que amb una reforma ja està tot fet. Vivim a un sistema que ens diu que la globalització és bona però després es dota de lleis que generen diferències pel sol fet d’haver nascut a un lloc diferent d’on es resideix, es contribueix, es viu, s’aporta a la societat... O encara que no s’aporti!

Vincular els drets al treball...

– O al que dones a la societat. Per això es generen les etiquetes de bon i mal migrant. L’exemple clar és el de l’home negre que va salvar la vida d’un veí en un incendi a Dénia. Com ja ha demostrat que és un heroi, se li atorga la nacionalitat. La llei d’estrangeria s’ha d’abolir perquè genera violència, patiment, exclusió i discriminació.

Sempre a la gent més pobra.

– Tots els eixos d’opressió estan lligats perquè el sistema és un i té diversos tentacles per mantenir-se. El capitalisme necessita el masclisme, el racisme i tots els eixos d’opressió, que es retroalimenten entre ells. A cadascú les opressions li afecten diferent. Per això parlo d’abolir el sistema, perquè només reformulant-ne una part no farem res.

Notícies relacionades