Zaina Erhaim (periodista siriana): “La primera vegada que perds algú estimat plores 10 dies, quan es converteix en un habitual ho acabes assumint”

Zaina Erhaim lluita pels seus ideals tot i estar lluny del seu país. Fotos:Miquel Margalef

La guerra a Síria ha fet marxar moltes persones del seu país, però també n’ha fet tornar algunes. Entre aquestes últimes, hi ha la periodista Zaina Erhaim, que quan va esclatar el conflicte residia a Londres. Mai no havia volgut ser una corresponsal de guerra, però ha acabat sent una figura de referència en la informació que ha sortit de Síria durant els darrers anys.

No només ha exercit de periodista. També ha format altres persones en periodisme ciutadà i ha estat coordinadora de projectes a Síria de l’Institute for War and Peace Reporting. En la seva feina, s’ha esforçat per fer visibles les històries quotidianes de la guerra. Al 2015, amb 30 anys, va rebre el premi Peter Mackler al periodisme valent i ètic. Aquest any, ha estat guardonada amb el premi Index on Censorship Freedom of Expression Award, que reconeix la tasca de persones i grups que lluiten contra la censura arreu del món.

La seva missió principal és continuar tirant endavant el seu projecte de formació de periodistes ciutadans perquè creu que són ells els únics que poden explicar el que realment està passant a Síria perquè ho viuen de primera mà. Al llarg dels dos últims anys, ha format més de 100 reporters dins de Síria, aproximadament un terç d’aquestes eren dones, pel que fa al periodisme escrit i de televisió. Així mateix, ha ajudat a establir molts dels nous diaris i revistes emergents en aquest país en guerra.

En el marc de les activitats de les Ciutats Defensores dels Drets Humans, Erhaim ha visitat Sant Cugat i hem pogut parlar amb ella. Actualment resideix a Turquia però en una visita a Regne Unit li van confiscar el passaport perquè el règim sirià va indicar a les autoritats angleses que era robat, quan no era així. Ara no sap si podrà tornar a Turquia ni quin és el seu futur més immediat.

– Amb el passaport robat quina és la teva situació actual?

– Aprofitant l’estada a Catalunya miraré què puc fer per solucionar la situació. Tornar a Turquia voldria dir que no podria sortir-ne i, per tant, estaria encara més controlada pel règim sirià. Realment ara tinc un problema força important i que de moment no sé com solucionar.

– Què penses de la dicotomia de suports; EEUU als rebels i Rússia a la dictadura?

– Els resultats de les eleccions van donar un 99,9% dels vots a favor d’al-Àssad i, per tant, és més que evident que és un frau. No hi ha règim democràtic per enlloc. Les eleccions són sempre davant de les forces de seguretat i el vot no és secret perquè poden veure que votes. Si no votes el que ells volen, ho veuran i, per tant, tindràs problemes.

– En el teu projecte parles de formar ciutadans perquè puguin explicar la veritat. Quin paper juga la gent que és periodista de professió? 

– Porto des de fa 10 anys que exerceixo la professió de periodista. Al voler lluitar contra el règim establert m’ha portat a ser una persona senyalada pel govern actual. A més, sabem que tota informació oficial que es pugui donar no és veraç. Per aquest motiu aquells que poden fer un periodisme real, objectiu i independent són molt pocs i al terreny queden molt pocs periodistes contraris al règim perquè la gran majoria han hagut de marxar.

– Molts companys teus han mort en la causa i això és evident que et causa por. Com combats aquesta por?

– És com si jo et pregunto com gestiones la por de creuar el carrer cada dia. Porto més de 5 anys en la mateixa situació d’inseguretat constant, m’adapto a la situació. Però més enllà d’això, els que estan a les zones rebels són els que realment estan en perill perquè allà els bombardegen cada dia. És cert que jo ara sense passaport estic atrapada, però el perill que jo corro no és comparable amb el que pateixen els sirians.

– En aquest mateix sentit també dius que allò que et fa tirar endavant és voler fer la tasca que altes companys teus no han pogut acabar perquè han mort. Com suportes tant carrega?

– No només he perdut companys de feina, també he perdut amics i familiars. La primera vegada que perds una persona important plores 10 dies. La segona vegada 9 i així successivament fins que te n’adones que no hi ha ningú a Síria que no hagi perdut amics o familiars i ho acabes assumint.

– Saps que la informació és molt important i tot allò que vagi en contra del règim Sirià actual serà perseguit perquè la informació és poder. Quin paper tenen les noves tecnologies, fan més fàcil la tasca que tu fas o és indiferent?

– Fins i tot internet estava ocupat per al-Àssad fins el 2011 perquè els mitjans sirians utilitzaven tot el que tenien al seu abast per difondre el seu missatge. Però per sort a partir d’aquell any les zones lliures a internet es van anar ampliant i es van crear xarxes socials i mitjans alternatius molt potents i podien donar una veu dissident.

– A Sant Cugat l'Ajuntament, a petició de l'Assamblea per als Refugiats, prepara 108.000€ per a destinar-los als camps de refugiats. Fins a quin és important enviar diners o coses per ajudar als refugiats?

– És cert que és un alleujament del dolor. És com si els donessis un Paracetamol. No és la solució definitiva ni ataca l’arrel del problema però serveix per atendre de manera immediata tots aquells que estan patint. Malgrat això, el que realment és bonic no són els diners sinó el gest bonic de la humanitat. Això és el que s’ha de reconèixer. 

Notícies relacionades