Pensant en Fridays for future Sant Cugat des del grup de lectura d'ecologia política

Ecologia Política és una secció promoguda pel grup de lectura d'Ecologia Política de Cal Temerari per tal de fomentar una anàlisi socio-eco-crítica de la societat en què vivim i de promoure transformacions i canvis envers un món més lent, descarbonitzat, desnuclearitzat i ecofeminista, incloent un Sant Cugat en transició i decreixement.

Fridays for Future (F4F) és un moviment internacional de joves estudiants, un moviment ecologista nou que es va iniciar a partir d'una història personal especial, la de l'adolescent Greta Thunberg. Una noia sueca que va decidir no anar a l’institut cada divendres per protestar per la necessitat d’accions immediates per combatre el canvi climàtic. En un any F4F s’ha estès per tot el món amb mobilitzacions setmanals. Al nostre municipi van començar-les el 15 de març de 2019 a partir d'una crida de joves de l'institut Arnau Cadell. Ara ja són una cinquantena o cent joves d'uns 10 centres que es manifesten setmanalment, cada divendres a la plaça Lluís Millet a les 17:30h, i caminen en manifestació fins el Monestir i l'Ajuntament.

F4F Sant Cugat és una bona notícia a Sant Cugat, una renovació i reimpuls a l'ecologisme local. Una de les seves característiques és una humilitat que potser sorprèn (que no és incompatible amb cert “descaro adolescent”, com deia algú), però que és coherent amb la seva condició d'estudiants. Semblen dir “nosaltres no sabem gaire”; “pregunteu als científics”, aquest és un dels lemes del moviment. Des del coneixement personal, podem dir que són persones obertes, que se saben en evolució, i sobretot que se senten sobrepassades per un temps que es menja el futur, per una complexitat que sembla impossibilitar-ho tot i, fins i tot, per la seva pròpia gosadia de posar-se a fer concentracions setmanals. Pensem en ells i elles des de la nostra visió particular de grup de lectura d'Ecologia Política. El grup santcugatenc ha començat cultivant l'amistat, són un bon grup d'amics/gues. Encara no sabem si són conscients de que caldrà cultivar molt més en el futur que ja arriba. Per poder fer front al canvi climàtic s’ha de transformar el sistema agroalimentari industrial anant cap un model agroecològic (ecològic, local i just), el que implica que molta part del territori municipal haurà de ser cultiu; molta part de la població haurà de ser pagesa; molta de la nostra economia domèstica haurà de destinar-se a l'alimentació. La quantitat de petroli posada en el sistema alimentari és desconeguda per molts i moltes santcugatenques, que més aviat som del parer (ben equivocat) de que l'agricultura ha quedat (per fi) en el passat.

El grup, com diem, s'ha dedicat des de principis de 2019, entre altres coses, a fer-se amics/gues, tant dins del grup com amb qui els acompanyem o seguim. Aquesta amistat no només dona força al moviment. També serà necessària per suportar el moment polític que s'està creant al nostre món, que ens voldrà convèncer de que ens hem de defensar “dels de fora”, o vèncer i deixar-nos fora d'un pastís (el dels recursos, començant per l'energia) que es reduirà violentament. Cal transformar aquesta amistat en organització comunitària (incorporant tothom) capaç de sobreviure a la desaparició del sistema que ens ha mantingut artificialment (combustiblement) allunyats dels ecosistemes, en una tecnosfera impossible.

 

En una entrevista, un parell de joves del moviment deien que no eren ni anticapitalistes ni procapitalistes, perquè “no eren un moviment partidari (sí polític)”. Pensem que aquí seria interessant preguntar-se què entenen per capitalisme, un terme que potser per ells significa moltes coses i no tenen clar. Volem fer palesa la nostra convicció de que no apostar per un model econòmic capitalista no significa optar per un model igual de depredador dels recursos naturals des del socialisme o comunisme. Per aquest motiu, creiem que tenen certa raó d'agafar distància del debat de la Guerra Freda, i de la (nostra) generació, filla d'aquest. No té sentit quedar-se ancorat en una discussió sobre si cal o no redistribuir els beneficis d'una abundància que no es produeix, sinó que s'extreu de la natura fins l'esgotament i es transforma -gràcies a les desigualtats socials geogràfiques, de classe i de gènere- en productes efímers que donen serveis tot sovint qüestionables, per de seguida generar emissions i residus. Sí que ens sembla necessari, en canvi, superar la ignorància econòmica que patim com a societat. Existeix el convenciment general de que l'economia és quelcom independent, que funciona sola, amb indicadors automàtics. No és així. El sistema de producció i consum occidental capitalista és un error històric de dos-cents anys (amb arrels més antigues) que ens ha portat a una crisis socio-ambiental sense precedents. El canvi climàtic o les crisis financeres són dos exemples ben coneguts. L'economia capitalista no és allò que diguem científica, és un miratge que no compleix amb les lleis de la física. F4F i Sant Cugat ens ho trobarem aviat.

Per acabar, veiem que F4F Sant Cugat no accepta una resposta simple a les seves reivindicacions com podria ser “els cotxes elèctrics”. Això ens informa d'una maduresa o d'un camí que estan recorrent i que ens ha de fer (urgentment) millor societat. Gràcies per això.

German Llerena del Castillo i Laura Calvet Mir, membres del Grup de lectura d'Ecologia Política

Notícies relacionades