Un pas més de Fridays for future Sant Cugat

Ecologia Política és una secció promoguda pel grup de lectura d'Ecologia Política de Cal Temerari per tal de fomentar una anàlisi socio-eco-crítica de la societat en què vivim i de promoure transformacions i canvis envers un món més lent, descarbonitzat, desnuclearitzat i ecofeminista, incloent un Sant Cugat en transició i decreixement.

Fridays 4 Future Sant Cugat (F4F), el moviment de joves que lluiten per combatre el canvi climàtic a la nostra ciutat, ja no només ha fet manifestacions i xerrades. A partir de l'estiu de 2019 s'ha involucrat en activitats que van molt més enllà. Per una banda, plantegen fer feina de transformació en els seus centres per avançar cap a la justícia climàtica, com per exemple una reducció fins la prohibició de materials de plàstic. F4F Sant Cugat ha fet més: ha organitzat una Setmana pel Futur, amb xerrades, accions, tallers, debats i visites. Aquestes accions van permetre escalfar motors per la Vaga pel Clima del 27 de setembre. Les escoles de primària també han reaccionat a aquesta crida i han fet activitats cada dia, seguint una proposta de Famílies pel futur i altres iniciatives.

Altres col·lectius també han participat amb més activitats, debats i accions, i el mateix ajuntament ha fet aportacions. El grup de lectura d'Ecologia Política hem pogut participar de diverses maneres, com per exemple, fent xerrades o moderant debats No podem evitar aprofitar per reflexionar sobre una cosa dita en una d'aquestes activitats, relacionada amb l'educació.

El grup de lectura d'Ecologia Política ens adreçàvem al moviment estudiantil explicant com el capitalisme, un concepte difícil fins i tot de pronunciar per molta gent més gran, té una realitat metabòlica que el fa inviable per a la vida a la Terra. Independentment ja de si és més o menys redistributiu de la riquesa, o fins i tot si els mitjans de producció són propietat d'una elit econòmica, de l'estat o de col·lectius treballadors, el seu temps ha d'acabar. Els límits planetaris no donen més espai a una dinàmica d'extracció de recursos naturals i degradació material i energètica accelerades en comparació amb el funcionament dels ecosistemes. Plantejàvem que les feines humanes no poden ser tan distants del planeta, i que la pagesia havia de tornar amb força entre nosaltres. Així com que no és sostenible alimentar-nos amb productes que venen de lluny, no podem permetre'ns el luxe de no produir els nostres aliments (actualment la pagesia representa només un 2% de la massa laboral a Catalunya?). L'Elsa, de F4F, va plantejar una pregunta: Llavors, té sentit continuar estudiant a l'institut si hem de ser pageses?”.

La resposta ràpida és que sí, que la pagesia no té per què no ser altres coses, no té per què allunyar-se dels molts coneixements disponibles. Per exemple, qui proveeix d'aliments als qui estem escrivint aquest article té màsters i estudis en ciències ambientals i agroecologia. “Tornar” a la pagesia no té per què ser tornar a temps passats, en què fins i tot una dictadura dominava el dia a dia; el repte és un futur agrícola, no un neopassat. Però la pregunta és més profunda i dona lloc a repensar de nou el sistema educatiu. F4F, com hem dit, és un moviment que també promou una crítica i canvis en el seu medi: l'educació. El moviment és crític amb l'educació que estan rebent: No hem dedicat ni dos dies de la secundària a parlar del canvi climàtic, va dir un dia el Joan Miquel, que ja fa batxillerat. I sobre la pagesia?

 

Troben a faltar una educació més implicada en el món, i s'han organitzat per aportar el que creuen que falta. Aquest curs s'ha iniciat amb un allau de demandes dels centres escolars del municipi al moviment perquè arribi i es presenti davant de l'alumnat més jove. F4F també ha estat elaborant amb l'Ajuntament un sistema de segells de qualitat ambientals (en el vector residus) perquè els centres de secundària tinguin una orientació per a transformar-se a favor del residu zero, una proposta que va molt més enllà del reciclatge i aposta per la no-producció del residu. Aquesta proposta, com explica la Clara de F4F, “serà una eina en mans del grup per ‘pressionar des de dins’”. Amb això volem fer visible que F4F no només demana, també ofereix eines i s’implica en la necessària difusió de les idees que els mouen.

Tal com argumenten F4F, nosaltres també creiem necessari replantejar-nos l’educació. L'educació ambiental a Catalunya ha anat evolucionant. Als anys 80 i 90 tenia un discurs antiindustrialista i unes pràctiques naturalistes, amb la idea de protegir la natura i conservar la biodiversitat. Després va venir el temps de la sostenibilitat, en el qual, tot i fer-se més social, el món de l'empresa va influir molt i es promovia l'aprenentatge de tecnologies verdes, economia verda o eco-eficiències diverses. Ara estem entrant en un altre moment, qüestionant el sistema agroalimentari global i els grans reptes socioambientals que tenim, com el canvi climàtic. No obstant, encara no es planteja (en general) la necessitat de construir una societat nova lliure de capitalisme.

Quina mena d'educació ens cal per superar ni més ni menys que el capitalisme? No hi ha massa institucions pensant en això. La majoria de propostes educatives oficials, com ara les associades als Objectius del Desenvolupament Sostenible i l'Agenda 2030, no discuteixen el creixement econòmic. En canvi, volem deixar constància del seminari “Educació i Decreixement” que es realitza des del curs passat a la UAB. Per apropar-vos-hi, podeu trobar el calendari de les seves sessions a www.osea2015blog.wordpress.com. També dins el grup de lectura d'Ecologia Política explorarem el tema el proper 16 de desembre (a les 18:30h a cal Temerari), amb la visita d'una especialista brasilera, Laísa Freire, us convidem a venir i a llegir abans l'article que ens ajudarà a orientar la conversa: https://revistas.uca.es/index.php/REAyS/article/view/4782/5327

German Llerena del Castillo i Laura Calvet Mir, membres del grup de lectura d'Ecologia Política.

Notícies relacionades