Publicitat

Abocadors, corredor verd, mobilitat, comerç..., les claus per entendre la proposta urbanística del Centre Direccional

Imatges: proposta de PDU

El Pla Director Urbanístic (PDU) del Centre Direccional de Cerdanyola ha acabat el període d’exposició pública abans de les aprovacions provisional i definitiva que suposaran la implementació d’un nou model urbanístic als terrenys que separen Cerdanyola de Sant Cugat després que una sentència anul·lés el pla del 2014. L’afer ha ressorgit a la nostra ciutat arran de les al·legacions presentades per l’Ajuntament, que ara hauran de ser estudiades i contestades per fer efectiva l’aprovació.

Però més enllà dels cinc punts apuntats pel govern municipal santcugatenc, el debat sobre el Centre Direccional es remunta com a mínim a l’any 1976, amb la creació del Pla General Metropolità (PGM), el primer planejament urbanístic en clau metropolitana de la democràcia que preveia un creixement urbà que comprengués tots els terrenys. El creixement desproporcionat proposat en aquell moment va despertar la resistència ecologista per garantir els connectors naturals de Collserola amb altres paratges naturals de l’entorn, per protegir les zones properes al que al 2010 esdevindria parc natural i també per trobar resposta a altres problemes ambientals de l’àmbit.

Una de les grans problemàtiques que presenta el Centre Direccional és que conté 14 antigues argileres que posteriorment van ser reblides amb residus i terres. Avui dia encara resten sis d’elles pendents de la restauració ambiental, especialment complexa als abocadors Elena i Can Planas, que trauen gasos i lixiviats per les reaccions químiques dels residus que hi contenen. A continuació repassem les claus per entendre l’àmbit, començant per la següent cronologia dels canvis urbanístics que s’han produït des del 1976:

La problemàtica dels abocadors

Com a zona argilosa, bona part del Centre Direccional va estar explotat amb activitats extractives que durant anys van deixar un paisatge ple de clots que, en alguns casos, van acabar plens d’aigua, com ha passat a dins del terme de Sant Cugat –tocant amb Rubí– amb l’estany dels Alous. Però, en lloc d’optar per la naturalització com ha passat amb l’estany o amb la també santcugatenca pedrera Berta, totes les activitats extractives del Centre Direccional van ser reblides. Tal com reconeix la proposta de PDU “hi ha diverses zones on l’activitat extractiva ha generat posteriorment el reblert amb diversos materials, que en alguns casos han estat poc controlats i amb un potencial de risc importantˮ.

El més problemàtic és Can Planas, a l’est de l’àmbit; un abocador clausurat el 1995 i que ocupa una superfície de 182.500 metres quadrats. Al 2006 es va signar un conveni per remeiar els terrenys, el que suposa implementar sistemes de dipòsits, la consolidació dels residus, l’extracció de gasos i fer una barrera hidràulica d’aigües que tot just es construeix, segons explica Míriam Robles, activista del col·lectiu Refem el Centre Direccional que ha seguit de prop la proposta urbanística i la seva relació amb els abocadors.

Amb els condicionants que suposa l’abocador, el PDU hi preveu un parc a sobre ja que es recomana no fer-hi cap construcció. També es preveu evitar la construcció de soterranis als edificis més propers, que els equipaments i espais lliures que s’hi puguin fer restin a l’aire lliure i que les xarxes soterrades d’abastament, clavegueram, pluja, rec... siguin estanques: “No es podrà executar la urbanització ni l’edificació de l’entorn de l’abocador fins que hagin estat executades les mesures correctores proposades pels experts i verificada la compatibilitat amb els usos previstosˮ.

El dipòsit Elena està pendent de clausura i, per tant, el PDU només indica que caldrà seguir el projecte de restauració del 2012 i que durant un període de 30 anys es realitzarà un programa de control i manteniment postclausura amb monitoratge d’aigües subterrànies i gasos. Robles adverteix, però, que l’empresa Puigfel, propietària dels terrenys, busca un acord amb Gas Natural per reaprofitar els gasos per generar energia; una informació que també va donar el tinent d’alcaldia de Cohesió Territorial i Habitatge de Sant Cugat, Francesc Duch, abans del darrer Ple i que va aprofitar per argumentar que l’Ajuntament no hagi presentat cap al·legació referent als abocadors.

També hi ha actuacions previstes en altres dels abocadors que tenen la restauració ambiental pendent. Tot i així Robles considera que el nou PDU no suposa canvis substancials respecte a l’anterior (del 2014), tombat al 2018 pels tribunals per mancances en quant a mobilitat arran d’una denúncia de l’associació Via Verda. Refem considera que no només es tracta dels problemes ambientals sinó també dels beneficis que n’extreu l’empresa propietària, que després d’haver-se lucrat amb l’extracció de terres i l’abocament de residus ara pot sortir beneficiada amb drets d’edificació per la tinença de terrenys. Per això una de les al·legacions presentades pel col·lectiu és l’eliminació dels drets d’edificació per no haver descontaminat sòls com el de Can Planas i l’Elena.

Connectivitat i protecció de Collserola

D’entre les reivindicacions ecologistes històriques també destaquen el manteniment d’un corredor verd per evitar aïllar Collserola així com minimitzar l’efecte sobre el parc. En aquest sentit el PDU respecta un corredor al tocar de Sant Cugat però, fora de l’àmbit –al tocar de Collserola–, resten dues empreses ocupant l’espai d’antigues bòbiles. Una de les al·legacions presentades per l’Ajuntament de Sant Cugat demana la finalització d’activitats i l’enderrocament per garantir la continuïtat del corredor.

Segons Robles, el principal problema d’aquest afer és que en cap moment s’ha optat per introduir la zona d’aquestes empreses en el PDU, fent que no es pugui preveure l’expropiació per garantir un corredor verd complet. Però, a més, diu, també cal respectar l’entorn del parc natural que sí queda inclòs al PDU. Per això Refem ha presentat al·legacions per evitar qualsevol tipus de construcció entre la carretera que uneix Sant Cugat i Cerdanyola i la riera de Sant Cugat. Per sota de la riera no es preveu cap construcció perquè bona part dels terrenys són en zona de parc natural i de la Xarxa Natura 2000. L’Ajuntament de Sant Cugat, per la seva banda, també ha presentat al·legacions en aquest sentit però proposant redistribuir l’edificabilitat sense eliminar-la del tot al costat de la riera.

Robles explica que l’al·legació va en el sentit de les propostes que queden recollides en el PEPNat –el pla especial per a la protecció natural de Collserola–, on es preveu protegir les zones de preparc. Si bé, un dels dubtes que hi ha sobre la taula és què passarà amb l’aprovació del PDU metropolità –que haurà de substituir el Pla General Metropolità (PGM)– ja que, a diferència del PGM, és la mateixa figura urbanística que el PDU del Centre Direccional. Robles recorda que el PDU metropolità contempla el Centre Direccional com una zona d’oportunitat i considera que possiblement prevaldrà el que s’aprovi primer, que plausiblement serà el del Centre Direccional.

Alhora resta un altre interrogant com és la connexió ferroviària amb Barcelona que es preveu fer des de l’estació de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) de la Universitat Autònoma, passant per l’estació de Renfe (convertint-la en intercanviador), travessant el Centre Direccional i fent un túnel fins al barri d’Horta. Tot i que Refem confia que, com va passar amb el Vial de Cornisa, aquesta infraestructura sigui esborrada, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va dir en una entrevista a aquest mitjà que es tracta d’un projecte que seguirà recollit al Pla d’Infraestructures de la Generalitat i que s’executarà o no en funció de la disponibilitat pressupostària.

Mobilitat centrada en el vehicle privat

Després que el PDU anterior es rebutgés judicialment principalment per “la insuficiència de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generadaˮ, el nou PDU té molta cura en quant a la mobilitat i incorpora referències a documents com el Pla director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona, el Pla d’infraestrcutures, el Pla t’infraestructures del transport, el Pla de transport de viatgers i el Pla estratègic de la bicicleta, on s’hi recullen connexions ferroviàries, per carretera i de tranvia, entre d’altres.

Tot i que hi ha eixos principals ja construïts amb dos carrils en cada direcció, el PDU defensa que es prioritzen els vianants i les bicicletes. El PDU incorpora un estudi de mobilitat generada que analitza totes les connexions en transport públic, bicicleta i privat que ja hi ha a la zona. Es preveuen 163.323 desplaçaments diaris, la majoria dels quals provendran de la zona industrial (36%) i residencial (35%), només 16.286 dels quals interns. Dels restants, la majoria de connexions seran amb Cerdanyola (43,114), Barcelona (24.187) i Sant Cugat (12.734).

Alhora es preveu que a curt termini la majoria dels desplaçaments (102.527) siguin amb vehicle privat. Els desplaçaments amb transport públic representaran 28.658 seguits dels no motoritzats (15.852). Tot i que es preveu que gradualment els desplaçaments en vehicle privat baixin en benefici del transport públic.

Robles explica que una de les preocupacions de Refem és que el repartiment modal (el percentatge de desplaçaments per tipus de transport) continua atorgant més d’un 60% de la mobilitat generada al vehicle privat i que caldria implementar altres alternatives com el tramvia o el ferrocarril. Una de les al·legacions presentades per l’Ajuntament de Sant Cugat apunta a la mobilitat en quant a la connexió prevista per la via Augusta. El consistori demana un estudi de mobilitat generada específic per a aquesta connexió.

El centre comercial

La principal preocupació de l’Ajuntament, però, no és cap dels temes anteriors sinó la previsió d’una pastilla comercial de prop de 57.000 metres quadrats al tocar de l’estació de Renfe de la Universitat Autònoma. Es tracta d’un debat que ja va centrar les crítiques al PDU anterior, on es preveia una reserva quasi el doble de gran i on es temia que es fes un macrocentre comercial. Tot i que aquesta vegada s’ha renunciat a sostre comercial i se n’ha distribuït per les plantes baixes del barri residencial que preveu el planejament proposat, la tinenta d’alcaldia de Promoció Econòmica, Ocupació i Empresa de Sant Cugat, Elena Vila, considera la superfície comercial continua sent desmesurada.

El govern santcugatenc creu que la implementació d’un centre comercial al Centre Direccional pot ser un cop dur per al comerç local, amb el qual defensa que treballen per fer polítiques de promoció i emprendre accions com el seguiment a la taula de comerç, la redacció d’un pla de xoc, la proposta de subvencions i bonificacions i la creació d’un pla integral de promoció del comerç local. Per això les al·legacions de l’Ajuntament van en la línia d’evitar la construcció d’un centre comercial però, com no poden al·legar la qualificació, se centren, de nou, en la mobilitat generada ja que el propi estudi de mobilitat generada preveu 43.430 desplaçaments diaris vinculats al sector comercial.

Habitatge de protecció oficial i desenvolupament de l’àmbit

Entre les virtuts anunciades pel PDU hi ha la construcció de 5.377 habitatges, 2.534 dels quals hauran d’estar acollits a algun règim de protecció pública amb edificis d’entre planta baixa +3 fins a planta baixa +6. Es concentraran a l’entorn del castell de Sant Marçal i al nord de l’abocador de Can Planas. L’Ajuntament de Sant Cugat també ha posat en dubte aquesta previsió recordant que un 70% del sòl és públic i, en canvi, només un 40% de l’ús residencial seguirà sent públic. També apunten a l’alta densitat que s’hi ha proposat.

El PDU recull quatre fases d’urbanització. La primera, que fa referència a la part central de l’àmbit, ja s’ha executat de facto en base a planejaments anteriors i només resta fer alguna obra. La segona, que fa referència a tot el barri residencial i un parell de pastilles al tocar de Sant Cugat es preveu que es podrà començar a urbanitzar a partir del juny del 2021 amb un període d’execució de 7 anys. La tercera etapa, que comprèn la resta de l’àmbit tret de l'espai entre la carretera i la riera, no es podrà urbanitzar fins el 2028 amb un període d’execució de 4 anys.

Notícies relacionades