Andrea Cuadros: “El govern australià és responsable de gran part del que ha passat als incendisˮ

Fotos: Cedides per Andrea Cuadros

La valldoreixenca Andrea Cuadros viu i treballa a Melbourne, Austràlia, on va copsar de primera mà els efectes dels incendis que van cremar més de 10,7 milions d’hectàrees entre finals del 2019 i principis del 2020. Tot i que a la seva ciutat les limitacions per motius de salut pública no van ser tan grans com a Sydney, ella, com tota la ciutadania australiana, va seguir de prop una catàstrofe natural que també te responsabilitats polítics i resposta social. Un cop extingits els incendis i les seves conseqüències oblidades a l’agenda mediàtica, Cuadros respon un breu qüestionari que elCugatenc li ha enviat per correu electrònic.

Com va ser el dia a dia a Melbourne des de l'inici dels incendis?

– Al principi es veia com una cosa que només afectaria Sydney i a l'estat de Nova Gal·les del Sud (New South Wales) ja que a Melbourne no hi havia cap presència de fum. Això sí, es veia com una emergència nacional. El 21 de desembre, per primera vegada, es va veure el fum al cel de Melbourne i va ser llavors quan els melbournians ens vam adonar que això també ens afectaria directament a nosaltres, i molt. Des que llavors el fum va estar present intermitentment al cel de Melbourne afectant seriosament la salut i el benestar dels seus habitants. Era comú veure persones amb mascaretes pel carrer i la gent deixava de fer exercici a l’aire lliure. Hi va haver un parell de dies en què es va recomanar no anar a la feina i treballar des de casa, i fins i tot que es va cancel·lar un dels majors festivals de música de Melbourne. Ara ja tot ha passat i ha tornat la normalitat, encara que en algunes zones es mantenen inundacions, que és un altre tema.

Quin és el mètode de protesta de la ciutadania davant la situació?

– Les principals protestes apunten a la mala gestió política ja que el primer ministre (Scott Morrison o Scomo) li va donar tan poca importància al fet que, fins i tot, se’n va anar de vacances a Hawaii. Només va decidir tornar quan els incendis van arribar a un punt crític i van cridar l'atenció dels mitjans globalment. Tot i això, va trigar diversos dies en tornar de vacances per actuar. Els mètodes de protesta han estat els habituals: manifestacions, titulars a les notícies, art de carrer, sàtira a les xarxes socials, etc.

Melbourne ha estat una de les ciutats més afectades pel fum dels incendis. Heu tingut restriccions per motius de salut?

– Melbourne no va estar gaire afectada en comparació amb Sydney i l'estat de Nova Gal·les del Sud en general. Aquí només vam viure uns 6-7 dies crítics en total. En altres parts de l'estat de Victòria sí va ser una crisi un més important: es van tallar les carreteres, es van aturar els trens i es va evacuar la gent. Al meu lloc de treball en concret només ens van recomanar quedar-nos a casa un dia per la qualitat de l’aire, que era perillosa.

Quin grau de responsabilitat consideres que té el govern?

– El sentiment general dels australians, i el meu, és que el govern és responsable de gran part del que ha passat. Aparentment, hi havia estudis en què s’indicava que les sequeres serien més grans aquest anys que en anys anteriors però no es va implementar cap tipus de prevenció. Les mesures es van prendre tard i no es va demanar prou ajuda a altres països (per exemple quan els Estats Units van enviar bombers per ajudar) ja que Scott Morrison no li va donar prou importància a l’afer.

Davant una catàstrofe que sembla irreparable, hi ha esperança a la societat australiana? Quines iniciatives socials consideres més importants?

– Clar que hi ha esperança, els australians l'última cosa que perden és el bon humor. A més, estan molt acostumats als focs en estiu, encara que no d’aquesta escala. És més, alguns dels casos més problemàtics que hi va haver van ser perquè la gent a les zones rurals va decidir no marxar perquè pensaven que els incendis serien els mateixos de cada any, i que els podrien controlar els problemes.

Les iniciatives socials més importants han estat les esponsoritzades per les grans empreses, incloent voluntariats i donacions. Per exemple, l’empresa on treballo organitza donacions i voluntaris i, a més, acceptar molts projectes probons per ajudar les comunitats afectades a tornar a la normalitat el més aviat possible.

A Europa fa setmanes que els incendis i les seves conseqüències han desaparegut dels mitjans de comunicació. Quin és l’estat actual? Es pot tornar a la “normalitat”?

– Tot ha tornat a la normalitat, especialment a les ciutats. Aquí estem com si no hagués passat res, amb l’excepció d’iniciatives de diverses empreses per ajudar la gent i els animals afectats.

La pluja dels darrers dies ha ajudat a apagar els incendis? No hi ha cap problema afegit per la desforestació?

– La pluja ha estat molt útil en el tema dels incendis, sobre tot a Nova Gal·les del Sud, on feia setmana que no plovia. La veritat és que no s’ha vist gaire a les notícies que la desforestació pugui suposar un problema afegit.

Notícies relacionades