Associació de Veïns de Sol i Aire: “Ens cal algú que cregui en una figura urbanística que garanteixi la continuïtat del barri”

Foto: Jordi Pascual

El veïnat de Sol i Aire veu amb preocupació l’aprovació provisional del PEPNat, el pla especial per a la protecció de Collserola, ja que preveu que els Espais de Regulació Específica (EREs) com el seu acabin extingits per retornar-los a sòl no urbanitzable. Davant la possibilitat de perdre un barri històric que s’ha autoorganitzat en l’associació veïnal i el Grup d’Autoprotecció, l’entitat ha insistit els polítics en la necessitat de mantenir aquesta. Abans que la Generalitat doni el vist i plau definitiu al text, el veïnat, de la mà del govern municipal, es reunirà amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, conscient que perdre la figura de l’ERE suposa deixar anar una nova oportunitat per mantenir el seu barri. Carolina Oliva, presidenta de l’associació veïnal, i Plácido Cuenca i Júlia Martínez, membres de la comissió de treball per a la regularització del barri de Sol i Aire, expliquen en aquesta entrevista en quin punt es troben.

El PEPNat no és el PGM, que més enllà del que digui el pla de protecció segueix dient que Sol i Aire és sòl no urbanitzable.

– Plácido Cuenca [PC]: Tot i així, el que defineix l’ERE no és el PEPNat sinó el decret de declaració del Parc Natural de Collserola, que preveia que el PEPNat el desenvolupés. En aquest text, els EREs es reconeixes com a àmbits edificats o amb situacions diferents a la resta del parc.

– Carolina Oliva [CO]: Per tant, sí és el PEPNat el que ha de desenvolupar els EREs.

I el que s’ha aprovat inicialment és que el tractament d’aquests EREs ha de ser caminar cap a l’extinció.

– CO: Això mateix, però fins al desembre del 2019 no era així sinó que es recollia un tractament especial. Per tant, fins llavors havíem de treballar per la regularització del barri. L’article no es va canviar fins dos mesos abans de l’aprovació provisional.

– PC: L’alerta va començar el 15 de novembre del 2019, quan la comissió d’urbanisme de la Generalitat marca uns punts que s’han de complir per aprovar provisionalment el PEPNat al Consell Metropolità. Entre aquests hi havia el nou redactat per als EREs. Fins llavors aquestes figures es contemplaven com a zones de regulació, que emanaven de l’intent de regulació de les zones periurbanes tal com es recollia abans del decret del 2010.

Els EREs estaven ben delimitats, de manera que quedava molt clar quines edificacions es podien protegir i quins no, prioritzant l’actuació sobre les construccions fora d’ordenació i fora dels EREs. Quan al febrer es va portar el document a aprovació de facto es treia el sentit de l’ERE perquè es preveia el mateix tractament per a les edificacions de dins i fora d’aquests. Això suposa un canvi de concepció perquè en les aprovacions parcials dels anys previs no es canviava el sentit, preveient que cada ERE tingués un pla d’actuació negociat amb el veïnat i amb el Parc Natural, l’Àrea Metropolitana i la Generalitat.

Això ho ha explicat l’Ajuntament sempre.

– PC: Perquè sempre hem tingut el seu suport. Ens han reconegut com a especials perquè ho hem demostrat, amb la creació d’un barri amb molt esforç i cura, compenetrant-nos amb el consistori fins arribar a tenir tots els serveis, fins i tot el clavegueram que recull les aigües negres. Fer tot això al mig de Collserola va costar moltes reunions amb administracions diverses. Tot això hagués estat impossible sense l’entesa amb l’Ajuntament.

Després de gairebé 80 anys de barri i de tot aquest treball, hem aconseguit el compromís del consistori per trobar una solució. Sobre la taula hi ha hagut propostes de regulació, com reconèixer la zona amb la clau urbanística 16* o crear una excepcionalitat que ens exclogui del Parc Natural, però encara no ho hem aconseguit. Hi ha alternatives per fer-ho negociant una entesa amb l’administració per guanyar tots.

Al darrer Consell Metropolità diversos grups van dir que decidir què és urbanitzable i que no depèn de la llei d’Urbanisme i, per tant, del Parlament de Catalunya.

– CO: Ens cal voluntat política. Ens cal algú que cregui en una figura urbanística que garanteixi la continuïtat del barri. Portem 80 anys reconeguts i pagant impostos però mai hem aconseguit una figura així tot i que s’han regularitzat situacions semblants a les nostres. Teníem esperances sobre l’ERE i el propi Calvet ho deia, perquè era l’oportunitat d’establir l’equilibri entre l’ús humà i el parc. Si ens hem portat les mans al cap al veure el nou redactat és perquè se’ns escapa una nova possibilitat de regularitzar la nostra situació.

El suport de paraula hi és però no la concreció de la figura urbanística que ha de permetre la protecció del barri.

– CO: Hi ha la voluntat de cercar la fórmula. Tots els representants polítics de Sant Cugat ens donen suport. El que no podem fer nosaltres és definir quina fórmula urbanística s’ha d’implementar perquè això és responsabilitat dels representants i dels tècnics.

Què traslladareu al conseller Calvet?

– CO: La trobada és un compromís de l’alcaldessa, Mireia Ingla, i ens conta que ja l’ha demanat. Volem cercar la forma de sortir d’aquesta situació per garantir la perdurabilitat del barri. En última instància és la conselleria la que ha de decidir.

Doneu l’ERE per perdut?

– CO: No, precisament perquè la conselleria ha de fer l’aprovació definitiva. La nostra demanda serà tornar al text original.

Si hi ha un canvi, hauria de passar de nou pel Consell Metropolità?

– CO: Diria que no, però desconec els detalls del tràmit.

No serà una pilota endavant?

– CO: N’hem tingut moltes, ja les sabem veure. En algun moment la pilota ha de caure bé.

– Júlia Martínez [JM]: Ara com a mínim hi ha la voluntat de tots els grups municipals.

Quan hi havia el debat del redactat sobre la taula, el tinent d’alcaldia de Cohesió Territorial i Habitatge, Francesc Duch, va explicar que l’aprovació del PEPNat no suposaria començar les expropiacions per enderrocar habitatges perquè no hi ha els recursos ni la voluntat política de fer-ho.

– CO: S’aprova una cosa que confronta amb la realitat social que vivim. Es tractaria de tirar habitatges en un moment en què la necessitat habitacional és gran. Alhora, tot i que aquest govern no vulgui tirar les cases, amb aquesta norma un nou govern podria fer-ho sense haver de fer cap trami previ. Per què tu no ho fas però deixes la porta oberta perquè ho faci algú altre? Això vol dir que ara no però en 80, 60, 40 anys... sí? És un sense sentit aprovar una cosa que no faràs.

– PC: Simplement és una forma d’allargar-ho amb el temps, una forma de fer-nos acceptar una expropiació diferida per a acabar enderrocant les nostres cases. Per a nosaltres no és un problema teòric, és molt proper perquè afecta directament a les nostres vides, a la nostra casa, al nostre carrer... A més, hem fet molt per protegir l’entorn i integrar-nos en el parc. Per exemple, quan hi ha hagut ventades i han caigut arbres, hem fet suport als equips d’emergències per retirar-los.

Quan es començarà a treballar el programa a treballar amb l’Ajuntament?

– PC: A partir de l’aprovació definitiva del PEPNat. L’Ajuntament ha de proposar el Pla d’Actuació però no està obligat a fer-ho immediatament i prèviament haurem parlat quines són les línies d’actuació que ha de recollir. Pot trigar anys.

– JM: I s’haurà de fer de la mà del veïnat.

El Pla s’ha de fer sí o sí, la clau és que diu el redactat del PEPNat perquè condicionarà quin és el sentit de l’actuació; la protecció o l’extinció.

– PC: Exactament. Si el punt de partida és que l’ERE no serveix per a res, qualsevol desenvolupament derivat ens portarà cap a expropiacions, compensació amb dret a superfície... Per això ens fa por aquest canvi tan brutal. De poc servirà que el veïnat haguem de participar sí o sí per llei si el punt de partida és aquest.

– CO: En algun moment algun tècnic ens ha dit que l’ERE és una figura sense força. Doncs donem-li-la!

– JM: Durant aquests anys s’ha fet la promesa de desenvolupar-lo. No pots estar fent una promesa durant anys i després ni donar-li força jurídica ni treballar cap altra forma per implementar-la.

Us queda molt treball per davant, doncs.

– CO: En el fons som inesgotables i no ens podem creure que algú signi una sentència d’aquest tipus. És cert que fins ara no hem aconseguit la protecció però tampoc mai s’ha signat un document així. Em costa creure que si no es va fer fa 40 anys, es pugui fer en la societat actual.

Notícies relacionades