Horta Alliberada: “No es tracta només d'un hort comunitari, és fer una societat més horitzontal”

Fotos: Jordi Pascual

Fa poc més d’un mes que Batzac, l’Assemblea pel Clima i la Xesca van esdevenir els col·lectius que van impulsar l’ocupació d’un terreny a l’avinguda Cerdanyola per fer una horta autogestionada. Amb el pas de les setmanes, el grup motor s’ha anat desdibuixant per donar pas a un funcionament assembleari al qual s’han sumat persones d’arreu de municipi i de les seves rodalies. Amb l’objectiu d’obrir-se al barri del Monestir-Sant Francesc i esdevenir un lloc de trobada social fidel a la sobirania i la transició alimentàries, l’Horta Alliberada es troba en les fases inicials en què tot just es debat el funcionament de l’espai. Dani Morillo, Guillermo Santos i Carme Tortosa, membres del projecte, ho expliquen en aquesta entrevista.

Per què heu optat per l’ocupació?

– Guillermo Santos [GS]: És una iniciativa interessant perquè es dona un segon ús a un espai abandonat fent una horta ecològica i fent partícip la gent del barri i als infants.

Com encaixa això amb es horts urbans municipals?

– GS: Els horts urbans tenen molta burocràcia, un tràmit lent i amb condicions. L’acció directa permet escapar-hi.

– Dani Morillo [DM]: Hi ha una diferència clau. Aquí la terra no és només teva i cedida per algú sinó que és de tothom. No es passa per cap tràmit, et relaciones amb la gent i tens un tros de terra.

Una terra comunal?

– DM: En un principi sí però han sortit veus favorables a fer parcel·les. A l’Horta han de tenir cabuda totes les veus. Per això farem un mix: una part comunal i parcel·les.

A Sant Cugat hi ha iniciatives agroecològiques com la Rural, l’Ortiga, la Civada, el Cabàs... Hi manteniu alguna relació?

– DM: Hem rebut alguna visita. Ha vingut l’Ortiga i hem tingut xerrades sobre permacultura de l’Eduard Deria, de Can Santoi. Tot just comencem el projecte però tenim bones sinergies.

Com va ser l’elecció del terreny?

– GS: Teníem constància de l’estat del terreny, on hi havia hagut fàbriques. Això ens permet tenir l’hort en la zona que no estava construïda i un espai social al terreny en què la terra té més elements asfàltics. Reivindiquem la trobada social en un entorn social.

La propietat és de ServiHàbitat. Us han requerit res?

– GS: No, per ara només ha vingut la policia a identificar.

Just al costat de la parcel·la hi ha l’empresa química Lubrizol, que manté un conflicte judicial obert per l'autorització ambiental i les limitacions urbanístiques al seu entorn. No pot afectar a l’horta?

– DM: Ens ho hem plantejat i potser farem una anàlisi de la terra per veure si té algun component químic que pugui posar en risc la salut de qui consumeix les verdures. Per ara estem en contacte amb pagesos que esbrinen com està el terra a partir de les plantes que hi ha. Encara que hi hagués algun problema amb el sòl, sempre podem fer bancals amb la nostra pròpia terra aïllada del sòl preexistent.

– GS: Els primers bancals van ser amb terra que hem portat nosaltres i ara, a mode experimental, plantem a la zona on no hi havia edificacions. Tot just ho hem desbrossat i volem cultivar-hi. En la part que havia estat construïda segurament no podrem plantar res i per això la reservem per fer el punt de trobada social per a assemblees, sopars populars...

Reivindiqueu la mirada social més enllà de l’hort.

– GS: Ho he viscut a un projecte d’horts socials a Ripollet, on cada cap de setmana ens torbàvem per fer una barbacoa. La idea és que la gent es pugui relacionar i que els nens aprenguin valors que ens queden llunyans a la ciutat. Ara hem portat un parell de conills perquè aprenguin, per exemple.

Encara que hi havia un grup impulsor, l’objectiu és que l’Horta Alliberada sigui autònoma. Ho aconseguiu?

– DM: Ens hem mogut per les xarxes socials (Instagram i Twitter). També fem difusió per WhatsApp i Telegram. A l’exterior de l’hort instal·larem cartells. Arribar a la gent passa per comunicar-nos, explicar el projecte, comunicar quan fem tallers gratuïts... Volem que la gent s’hi senti com a casa. Aquí poden entrar quan vulguin i fer trobades, reunions..., com un parc més.

Sembla que ho aconseguiu. Els que sou aquí avui no formàveu part del grup motor.

– DM: És un dels punts forts del projecte. El grup motor ha invertit molta energia per aconseguir-ho. Ara arriba molta gent que li agrada el projecte i s’hi queda. Jo mateix vaig venir un dia a fer un cop d’ull i ara soc a la comissió d’organització. És un espai on compartir idees i prendre decisions de forma horitzontal. No es tracta només de fer un hort comunitari, és fer una societat més horitzontal. Les decisions es prenen per consens, el que permet que la gent que acaba d’arribar pugui implicar-s’hi. Si vens amb ganes de treballar la terra i aprendre, és una iniciativa molt atractiva.

Les decisions són col·lectives. El producte?

– DM: Ha estat un debat. No podem ignorar aquelles veus que aposten per fer un hort no comunitari. Incorporar-les forma part del projecte social. Per això hem apostat per tenir l’hort comunitari i parcel·les. El més interessant és que si això no funciona, nosaltres mateixos podem discutir-ho i proposar canvis.

El dia que es va donar a conèixer l’ocupació es va llegir un manifest en què es criticava la política ambiental de l’Ajuntament, apuntant que no anava en la línia de la declaració d’emergència climàtica.

– Carme Tortosa [CT]: Fem una part de reivindicació política, que és el motiu pel qual jo m’he sumat al projecte. Es tracta de proposar accions per canviar la inèrcia de la societat. Hem de reivindicar-nos com a acció política per ella sola. A la ciutat es treballa l’emergència climàtica però de la paraula al fet hi ha un camí. Tot està per veure. Nosaltres aquí ja fem la transició que l’Ajuntament ha aparaulat. La societat civil no té més remei que fer-ho ocupant perquè els horts municipals no tenen la filosofia de comunicació, comunitat i creació de vincles. L’Horta Alliberada és part d’un moviment en transició que ja ha començat.

Aquesta mirada passava per sumar la gent del barri. Ho aconseguiu?

– GS: Sempre hi ha gent més reticent perquè no està acostumada a obrir espais i a l’assemblearisme. Jo mateix mai m’hi havia trobat però és bonic i enriquidor. Diria que és por a allò desconegut. Ens passa amb alguns veïns propers. És normal que sospitin però només fem un hort. Amb el temps l’amor i la filosofia que creem en aquest espai convencerà molta gent per apropar-s’hi.

Al manifest inicial es deia que no es tolerarien actituds masclistes, LGTBIfòbiques, racistes... Com s’ha concretat?

– GS: Ho hem posat sobre la taula a la comissió d’organització. Per ara omplirem una pissarra amb informació sobre com actuar quan es donin situacions d’aquest tipus. La idea és que quan un conflicte es pugui resoldre parlant en el mateix moment, millor.

Som conscients que hi ha situacions complicades. Per això també hi haurà una bústia on proposar debats. Per a les coses més urgents, proposem protegir-se, és a dir, apartar-se en el moment que es produeix l’agressió i tenir uns contactes de referència per donar resposta a situacions extremes, que no només poden ser agressions sinó també possibles problemes a l’hort com un incendi o algun desperfecte que precisi de suport.

Notícies relacionades