La Unipau comença el curs d’estiu apuntant l’atac a la natura com a origen de les pandèmies

Foto: Captura del curs

El curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) s’ha hagut d’adaptar a la pandèmia tant pel que fa al format –digital– com al contingut. L’inici del curs, aquest dilluns per la tarda, ha tingut una idea base: l’atac a la natura i l’alteració d’ecosistemes per part de la humanitat és al darrere de l’aparició i propagació de les malalties zoonòtiques i de pandèmies com la de COVID-19.

Amb Charo Morán, activista d’Ecologistes en Acció; Gustavo Duch, de la revista Soberanía Alimentaria i la cooperativa El Pa Sencer, i Pau Noy, president Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, la primera jornada del curs d’estiu d’enguany ha posat sobre la taula que la lluita contra la contaminació ha de passar per una transformació de les ciutats, que han de democratitzar l’espai públic deixant les zones per a cotxes en un 15% ja que aquest vehicle representa un 15% de la mobilitat.

Morán ha apuntat cinc grans mancances del model actual: la deslocalització, la suposada superioritat humana, l’alteració de la biodiversitat, l’efecte nociu del desenvolupament econòmic i haver descentrat la salut de les polítiques públiques –almenys fins l’esclat de la pandèmia–. Davant això, l’activista d’Ecologistes en Acció ha defensat la creació d’una nova cultura de la Terra que ha de passar per un canvi de model global.

Per aconseguir aquesta nova cultura, caldrà reduir el consum energètic i abastir-lo amb energies renovables, reduir la producció i fer-la de proximitat i amb més matèries orgàniques, fer polítiques que garanteixin el manteniment de la biodiversitat, fer un decreixement material generalitzat, reduir les desigualtats amb un sostre ecològic i un sòl social i posar la vida al centre, és a dir, reconèixer les curres com a essencials per a una vida digna i, en conseqüència, posar en valor aquestes tasques que hores d’ara recauen sobretot sobre les dones.

Duch, per la seva banda, ha apuntat que durant el confinament s’han mantingut els privilegis de l’agroindústria, que tot i el seu poder és incapaç de garantir l’abastament alimentari igualitari. Davant un sistema que ha entès l’alimentació com a part del mercat, l’activista ha apuntat a pràctiques de l’agricultura i la ramaderia intensives que posen en risc la salut de les persones amb la possible propagació de malalties: el monocultiu de palma, el monocultiu de soja, la ramaderia industrial i els grans escorxadors.

Davant això, que va acompanyat de l’acumulació de grans quantitats de població humana a les urbs d’arreu del món, Duch ha defensat que cal recuperar la mirada rural i qüestionar les ciutats com a espais d’aglutinació de població. Per això defensa que cal apostar pels governs locals de les comunitats, avançar cap a la sobirania alimentària que garanteixi una diversitat real d’aliments –ara molts dels productes dels supermercats tenen els mateixos productes com a base– i ser conscients que el 75% de les malalties emergents són zoonosis, com ja ho van ser l’Ebola i el VIH.

Finalment, Noy ha dit que cal compaginar la mirada local amb una governança mundial, federal i sense dret a veto, tot reconeixent l’esforç que han fet els ajuntaments durant la pandèmia per fer suport a la sanitat i a les persones vulnerables. Ha recordat que la pandèmia no ha acabat i que si la humanitat segueix atacant la natura, les pandèmies es repetiran i se sumaran al col·lapse climàtic.

Per això ha defensat mesures a nivell local, com la transformació de les ciutats perquè siguin més verdes, amb menys contaminació, menys presència del cotxe i més de la bicicleta, més comerç de proximitat i habitatges de lloguer que evitin que la propietat fixi la residència a un lloc tot i el canvi d’ubicació de la feina. Per a Noy, cal democratitzar l’espai públic, amb una reducció dràstica dels metres destinats als vehicles a motor, que normalment no representen més del 15% de la mobilitat, així com apostar per una eliminació dels vehicles privats per d’altres ecològics i compartits.

En aquest sentit, la regidora de Salut, Gemma Aristoy, que ha participat a la sessió, ha apuntat que a Sant Cugat hi ha una gran resistència a mesures que precisament busquen els objectius apuntats pels tres ponents: l’anella verda i la Zona de Baixes Emissions. Noy ha reconegut que és una problemàtica comuna a moltes ciutats però ha assegurat que l’oposició a aquests projectes acostuma a venir d’una minoria sorollosa que bàsicament es desplaça en vehicle privat a motor.

L’alcaldessa, Mireia Ingla, ha participat a la inauguració del cicle tot agraint l’esforç de la Unipau per adaptar el curs d’estiu així com cridant a fer una reflexió per afrontar les polítiques dels propers anys. Ha assegurat que cursos com el de la Unipau permeten respondre preguntes de la governança i que per això les institucions hi han de prestar atenció.

Neus Sotomayor, directora del curs, i Arcadi Oliveres, president de la Unipau, han obert l’acte amb un agraïment a les persones inscrites, a l’Ajuntament pel conveni i als mitjans per la cobertura. El curs es pot seguir a través del canal de YouTube de la Unipau. Les properes sessions són: mirada econòmica (dimarts 7 a les 18h.) i mirada social (dimecres 8 a les 18h.).

Notícies relacionades