L’anella verda: manca d’idoneïtat o resistència al canvi?

Fotos: Jordi Pascual

Fa un mes i mig que el govern va anunciar la posada en marxa de l’anella verda de mobilitat, en primera instància vinculada a la necessitat de garantir el distanciament físic al carrer i ara com una prova pilot que afavoreix la circulació de bicicletes al centre i que ha vingut per quedar-se tot i que esperant les adaptacions dels primers mesos de testeig. Des de l’adaptació dels primers carrers han sorgit veus favorables i, sobretot, moltes crítiques que denuncien la manca d’idoneïtat de la mesura.

El rebuig a la proposta de mobilitat sostenible pel seu possible efecte nociu sobre el comerç tindrà la seva màxima expressió institucional al Ple ordinari del 20 de juliol, quan Ciutadans presentarà una moció per revertir totes les actuacions realitzades fins el moment. L’objectiu del grup municipal taronja és que, un cop retirada l’anella verda, es creï una taula d’estudi per tal de consensuar la política de mobilitat del centre de la ciutat amb entitats veïnals, educatives i comercials, així com amb la participació explícita de la Plataforma Contra l’Anella Verda.

El Pla de Mobilitat Urbana (PMU) aprovat el 2014 i que preveu accions en dues fases (2013-2018 i 2019-2024) recull la implementació de carrils bici en diversos dels carrers per on ara passa l’anella verda. A les avingudes Lluís Companys i Ribatallada contempla un carril bici en calçada així com l’ús ciclable amb restricció horària a la plaça Lluís Millet i al carrer Àngel Guimerà. El PMU, però, no recull cap carril bici al carrer Francesc Moragas ni a Rius i Taulet entre els Quatre Cantons i l’avinguda Lluís Companys ja que es permet l’ús restringit de biciletes a l’eix de vianants.

L’anella verda suposa, per tant, un compliment parcial del PMU, una mostra més d’un document que precisa una revisió ja que recull moltes actuacions que hores d’ara no s’han arribat a fer. Sense sortir del món de la bicicleta, encara no s’han realitzat actuacions com l’allargament del carril bici de Rius i Taulet fins a l’avinguda Lluís Companys ni la connexió dels carrils bici de Volpelleres amb Can Sant Joan aprofitant el pont sobre l’AP7 i la B30, ara aturada perquè el pont és titularitat del Ministeri de Foment, que ha requerit canvis en el projecte. De fet, la Junta de Govern del 10 de març va renunciar a la subvenció de 310.000 euros de l’Àrea Metropolitana amb què es pretenia pagar les obres ja que els canvis requerits pel Ministeri suposen canviar el projecte i impedeixen l’execució de l’actuació dins del període establert per la subvenció.

La preocupació econòmica i la plataforma ciutadana contra l’anella

Més enllà del debat partidista, l’oposició més clara a l’anella verda ha vingut marcada per la mirada econòmica. Diversos comerciants del centre de la ciutat han col·locat cartells en contra de la mesura en considerar que perjudicarà els seus negocis en un moment de crisi i amb els lloguers pels núvols. Sant Cugat Comerç i Sant Cugat Empresarial van emetre un comunicat en contra tan bon punt es va anunciar la mesura. La preocupació també arriba a l’Associació de Comerciants del barri del Monestir ja que consideren, com va explicar a aquest mitjà el seu president, Toni Gual, que hi ha altres prioritats per davant d’alterar la circulació d’un centre que ja té molta pressió. No ho veu així l’Associació de Comerciants Centre-Vila, que aposta per incrementar les zones de vianants al centre com a forma de fomentar el comerç.

Posteriorment el president de Sant Cugat Empresarial, Joan Franquesa, va explicar en una entrevista a elCugatenc que el problema no és tant la proposta de fer una prova pilot per aconseguir una mobilitat sostenible com el moment escollit per realitzar-la: “Amb empreses sense facturar res, una situació d’emergència econòmica, amb l’atur disparat..., aquesta no és una prioritat. És un tema que es pot parlar tranquil·lament però ens vam assabentar per la premsa. Els temes de mobilitat són molt sensibles perquè l’accessibilitat no és gens fàcil, especialment al centre de la ciutat”.

La preocupació econòmica és, precisament, bona part de l’argumentari de Ciutadans per demanar la reversió de les accions realitzades. El seu representant al Consell del Nucli Antic, David Andrés, va dir a la darrera sessió de l’òrgan de participació que hi havia comerciants que havien calculat fins un 20% de davallada d’ingressos en motius de l’anella verda. Tot i això, va agrair la intervenció del president, Pere Soler (PSC), ja que es va comprometre a tenir en compte la veu del veïnat i dels comerços per fer adaptacions.

L’argument econòmic també és un punt important de l’argumentació de la Plataforma Contra l’Anella Verda, organitzada a través de les xarxes socials i que parlarà a l’Audiència pública del proper Ple, en què també es debatrà la moció de Ciutadans. La plataforma rebutja la mesura tant pel seu efecte pel comerç com per la mobilitat, amb cues de vehicles a motor, transportistes descarregant sobre el carril bici i la poca presència de bicicletes perquè moltes d’elles segueixen travessant el centre per l’eix de vianants, on està permesa la circulació d’aquest tipus de vehicles.

No era una prioritat?

Mentre el govern defensa la mesura i el moment d’aplicació, no tots els col·lectius que treballen per una mobilitat sostenible ho veuen clar. La comissionada d’Emergència Climàtica, Alba Gordó, va explicar a aquest diari que l’anella s’ha implementat de forma sobtada aprofitant el moment tot i que la proposta feia temps que es plantejava a nivell tècnic: “Això és una prova pilot que hem de veure com funciona i que esperem que tingui una bona resposta per part de tots els comerciants del centre”.

Ernest Vidal, membre de l’Assemblea de la Bici, es felicita per la prova pilot perquè és una demostració d’“urbanisme tàctic”, és a dir, el que fa proves sobre el terreny i adaptacions que permeten implementacions ràpides. Però, malgrat això, considera que l’anella verda no era una prioritat: “Al centre ja es permetia la circulació de bicicletes pels carrers de vianants, és molt més prioritària la connexió amb altres barris i entre municipis”.

Per a l’Assemblea de la Bici, l’anella és un bon projecte com a concepte però amb molts errors: el trasllat de zones de càrrega i descàrrega forçant als transportistes a descarregar sobre el carril bici, el pas del carril per sobre la vorera a l’avinguda de Ribatallada o la implementació del carril en carrers d’un sol sentit com el primer tram de Francesc Moragas –on s’hauria pogut permetre la circulació de bicicletes per calçada i el sentit contrari pels carrers de vianants paral·lels.

Tot i que han enviat propostes de canvi al govern, Vidal assegura que o no reben resposta o el govern no en preveu una aplicació immediata: “Com han rebut moltes crítiques, entenc que volen mantenir-se ferms i no reconèixer els errors. Tenim la sensació que hem fet molta feina que no s’han mirat i, malgrat això, estem contents perquè s’ha apostat per la bicicleta quan calia”.

A l’espera de l’ordenança de bicicletes

La següent preocupació de l’Assemblea de la Bici és la nova ordenança de regulació de la circulació de bicicletes i vehicles de mobilitat personal que, segons es va dir a la darrera reunió de la Taula de Mobilitat, es podria portar a aprovació provisional al Ple de juliol, obrint així un mes d’exposició pública en què la ciutadania podrà presentar al·legacions al text. Es tracta d’un document que té com a base la proposta metropolitana i que recull les normes de circulació generals, en carrers de convivència i en voreres i espais de vianants –només per a ginys de mobilitat personal, no bicicletes.

En la proposta d’ordenança es resolen dubtes i debats recurrents, com el reconeixement de l’ús de remolcs per transportar persones, animals o càrregues inertes però segueixen havent-hi dubtes. “L’ordenança preveu que la circulació en carrils bici en vorera no ha de superar els 10 quilòmetres per hora, quan en carrers amb pendent és gairebé impossible, i a més es preveu que excedir en un 50% la velocitat màxima autoritzada sigui una infracció molt greu”, exemplifica Vidal. Les sancions estaran vinculades a la normativa vigent en matèria de trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.

Reforçar el transport públic per adaptar la mobilitat

Martí Rius, membre de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic, coincideix amb l’anàlisi de Vidal en quant a la prioritat de la mesura: “Sant Cugat necessita millorar la xarxa de transport públic i la connectivitat dels carrils bici amb els barris i l’anella verda no respon a cap d’aquestes dues prioritats”.

Tot i això, considera que cal reduir l’espai del vehicle privat i per això en termes generals creu que l’anella és una bona iniciativa a l’espera de les adaptacions que es facin després de veure els resultats de la prova pilot: “És cert, però, que l’anella verda tindrà més sentit i ús d’aquí uns anys, quan es completin les connexions dels carrils bici amb el centre, com el de l’avinguda Rius i Taulet”.

En qualsevol cas, defensa que l’única forma de garantir un canvi de mobilitat és donant alternatives i aquestes, defensa, han de passar per un transport públic urbà més eficient. “Cal donar alternatives més enllà de la bicicleta i per això vam presentar una proposta per millorar freqüències i connectivitat que el govern ha rebut de bon grat però resta a l’espera d’un estudi tècnic”, explica Rius, “també hem elaborat una proposta específica per la COVID-19”.

Notícies relacionades