Publicitat

L’explotació humana d’ecosistemes i d’altres espècies, factor determinant per a la propagació d’epidèmies

Fotos: Jordi Pascual, Volpelleres Viu, Barcelona Animal Save i Localpres

El pangolí o el rat-penat. Que el brot mundial de COVID-19 comencés a un mercat humit de Wuhan (Xina) ha fet que tot el món miri les espècies salvatges com a font d’epidèmies. I és cert que en aquest cas les investigacions científiques apunten a aquests dos animals com a possibles transmissors del coronavirus SARS-CoV-2 als humans però les fonts de contagi van molt més enllà dels mercats on es comercia amb animals salvatges vius. L’acció humana sobre els ecosistemes i sobre la resta d’espècies –especialment per al consum– és determinant en la propagació d’epidèmies com l’actual.

“Una de les primeres normes en sanitat i alimentació és que no és recomanable ajuntar diferents orígens, espècies i edatsˮ, explica Carles Conejero, veterinari florestà i membre del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB, “en aquest cas havíem comprat tots els números de la loteria en què es rifava una pandèmiaˮ. Aquests factors van coincidir amb dos altres elements crucials: la concentració d’espècies en un mateix espai –i la concentració humana en les urbs– i la propagació mundial afavorida pel trànsit de persones i de mercaderies.

Per a Conejero la pandèmia de COVID-19 ha evidenciat la desinformació: “La gent no entén com funcionen els ecosistemes, que tenen elements limitadors que serveixen per a l’autorregulació: la pròpia espècie, l’accés a aliments i les malaltiesˮ. El problema en el món globalitzat és que la humanitat ha obviat les normes naturals i ha aconseguit que les malalties es propaguin amb més facilitat que mai. “Tots els països podrien ser autosuficients però acabem important aliments d’arreu del món, generalment de plantacions en terres de monocultiu acaparades per grans empreses, el que fomenta la propagació de plaguesˮ, valora el veterinari, “alhora produïm i consumim més aliments dels que necessitem, el que genera un desequilibri en l’ecosistemaˮ.

Anna Mulà, advocada especialitzada en dret mediambiental i drets dels animals i membre de la Fundació Franz Weber, explica que, tot i que en el cas de la COVID-19 l’epicentre és el mercat humit de Wuhan, les malalties zoonòtiques –les que transmeten altres espècies a la humana– estan relacionades amb tot tipus de comerç d’animals i el consum d’altres espècies. “Tot i que legalment no es pot comerciar amb el pangolí, es continua fent de forma il·legalˮ, explica, “però tampoc és just centrar-nos només en espècies silvestres perquè hi ha moltes altres espècies implicades, tot i que la culpable és la nostra, que ha destruït hàbitats i ecosistemesˮ.

En els ecosistemes més complexos és difícil la propagació de malalties però la humanitat hi comet agressions constants, explica Mulà: “Des de l’urbanisme depredador a la ramaderia, tant la intensiva com l’extensiva, tot i que la primera és clarament més nociva. El que ens cal és apostar per una reconversió de tots aquells sectors econòmics que suposen una agressió al medi. En el cas del consum de carn cal reduir la demanda o apostar per dietes sense productes d’origen animal perquè amb el nivell de consum actual és impossible fer cap transformacióˮ.

Mulà interseca, llavors, dos elements. D’una banda, els riscos sanitaris. D’altra, una mirada ètica sobre el tracte que fem a la resta d’animals, no només els salvatges i els que abasteixen el mercat alimentari sinó també les mascotes i la fauna urbana. Si bé, apunta l’advocada, el consum de carn, especialment quan ve d’altres països, és el més problemàtic: “Es generen més situacions propenses per a la propagació de malalties, des de la cria al tipus de sacrifici passant pel transportˮ. Quan més llarga és la cadena, més fàcil és perdre la traçabilitat de la carn.

Així ho evidencia la Fundació Franz Weber, de la qual Mulà en forma part, amb la campanya #PorComerAnimales: “Moltes de les pandèmies que coneixem, al menys les més letals, tenen l’origen en el consum d’animals: el VIH o Sida, EBB o malaltia de les vaques boges, NIPAH, H1N1 o febre porcina, SARS, la grip aviar, MERS, Ebola i actualment COVID-19, han matat milers i milers de persones a tot el món, posant entre les cordes els Estats, la sanitat i la seguretat ciutadanaˮ. La campanya analitza les malalties d’origen animal amb informes monogràfics.

No cal anar a la Xina ni a mercats humits per detectar brots de malalties vinculades a la indústria càrnia. La pesta porcina africana (PPA) ja és una realitat a Europa i a finals del mes passat Polònia va declarar-ne un focus a una granja propera a Alemanya. Conejero explica que l’origen d’aquesta malaltia també és la irresponsabilitat humana: “La PPA és una mutació de la pesta porcina clàssica (PPC) que es va produir perquè els anglesos, en l’època colonial, van introduir el porc domèstic als països del centre i sud d'Àfrica, tot i que es va detectar per primera vegada a Kèniaˮ.

“Aquest és un problema eminentment econòmic, especialment a Espanya, on exportem entre un 60 i un 80% del porcí que es produeixˮ, enraona Conejero, “la detecció de PPA suposaria el bloqueig de l’exportacióˮ. Per al veterinari, però, el problema no és el consum de carn en sí sinó l’abús, a l’igual que tampoc ho és l’existència d’un cert trànsit internacional sinó l’excés actual: “I aquí hi hem d’afegir totes les mercaderies que es distribueixen il·legalment i sense controlˮ.

Mulà, per la seva banda, posa èmfasi en la vessant ètica: “Hi ha la possibilitat de deixar de consumir animals per evitar així un patiment innecessari. Per fer-ho bé cal una transició proteica, és a dir, adaptar la dieta a productes d’origen vegetal; un pas que cada cop més persones opten per ferˮ. D’aquesta manera, defensa, també es reduiria l’acaparament de terres que es destinen exclusivament per alimentar el bestiar.

En clau local l’escorxador municipal s’ha hagut d’adaptar a les limitacions de la pandèmia tot i mantenir l’activitat ja que està considerat com a servei essencial. De cara a les persones, han de mantenir la distància de seguretat d’un metre i mig entre elles. De cara als animals i a les instal·lacions, l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) ha elaborat un document de recomanacions per a la neteja i desinfecció per a tot tipus d’empreses alimentàries. L’Ajuntament no ha especificat a aquest diari què han suposat aquestes mesures a l’escorxador públic santcugatenc, dedicat a la matança de xais i vaques.

Una mirada local: la relació humana amb altres espècies més enllà del consum

Però el contacte de la humanitat amb altres espècies va molt més enllà del consum. Des dels animals domèstics fins als salvatges que viuen a paratges propers a pobles i ciutats. També hi ha un ampli ventall d’espècies que, sense esdevenir domèstiques, conviuen amb la humanitat: animals urbans –gats, pardals, coloms, rates...–, els que s’alimenten dels nostres rebutjos a contenidors i abocadors i d’altres que aprofiten els nostres rebosts, com les paneroles.

“Com les escombraries tot sovint tenen secrecions nostres, hi ha animals que quan s’hi alimenten agafen malalties d’origen humàˮ, explica Conejero, “de vegades no en som conscients perquè hi ha malalties que es transmeten entre espècies però sense afectar a la humana tot i que indirectament ens poden perjudicar si suposen una alteració de l’ecosistemaˮ. Amb això, el veterinari no pretén ser alarmista sinó generar consciència sobre els riscos, que es poden agreujar amb virus i bacteris que no veiem o per la introducció d’espècies foranes.

Però totes aquestes espècies segueixen existint amb la pandèmia de COVID-19 i l’aturada de l’activitat humana els ha suposat un perjudici ja que part dels seus aliments provenien d’aquesta. “Amb el confinament els animals guanyen espais però també perden recursosˮ, explica Marta Guàrdia, membre de la Plataforma Animalista (PAS), “per exemple, els ocells estan acostumats als recursos humans però ara ja no en tenen per això l’únic que els hi podem oferir és posar plats amb aigua i aliments als patis, finestres i balconsˮ.

“Ens pot semblar que aquesta zoonosi s’ha originat per costums i pràctiques alienes a nosaltres com el consum d’animals salvatges, la desforestació o el contacte cada cop més estret entre humans, animals domèstics i salvatges a l’est asiàticˮ, explica l’associació ambientalista El Mussol, “però des de la Floresta només cal mirar per la finestra per entendre que no som gens aliens a aquestes pràctiquesˮ.

La interrelació del barri, la ciutat i tota l’àrea metropolitana amb el Parc Natural de Collserola també és un element a tenir en compte des de la perspectiva epidemiològica: “Imaginem-nos el senglar com un vector d’una malaltia infecciosa que pot afectar-nos a nosaltres directament o indirectament, via altres animals, com els gossos o perquè afecta a les granges de porcs domèstics. Què passaria en aquesta situació? Es prendria la decisió d’exterminar els senglar? Hauríem d’evacuar la Floresta i totes aquestes urbanitzacions en contacte amb zones naturals on hi viuen?ˮ

El col·lectiu denuncia que el planejament urbanístic mai té en compte la natura, obviant les necessitats de l’ecosistema: “No deixant respirar el territori, els ecosistemes, la fauna i la flora, ens ofeguem a nosaltres mateixos. A la Floresta edifiquem i deixem construir en indrets amb massa pendent, mancats de assolellament, mal comunicats i sense serveis, fins i tot en zones inundablesˮ. I després s’hi suma la gestió dels residus, la mobilitat i el consum, que generalment entren en conflicte amb l’entorn natural.

La pandèmia de COVID-19 no només ha evidenciat com d’interrelacionat està el món sinó que també ha posat sobre la taula que moltes activitats humanes que tenim normalitzades són molt nocives per als ecosistemes i per a l’estabilitat natural. Per ara aquest és un afer que no s’ha tractat en el marc del pla d’acció vinculat a la declaració de l’emergència climàtica que es treballa des de l’Ajuntament a través d’un procés participatiu. La declaració, però, sí incloïa com a eixos la transició alimentària cap a un consum majoritari d’aliments d’origen vegetal, de temporada i de proximitat i la gestió sostenible per conservar la biodiversitat dels ecosistemes urbans i periurbans.

El confinament ha obligat a adaptar les sessions participatives de la taula ciutadana per l’emergència climàtica, que es passa a reunir de forma telemàtica amb la següent previsió de temes: transició alimentària (29 d’abril, 17h.), mobilitat (13 de maig, 17h.), transició energètica (27 de maig, 17h.) i infraestructura verda i biodiversitat (pendent de data). Els materials previs es publicaran a decidim.santcugat.cat. La comissionada d’emergència climàtica, Alba Gordó, explica que tot i que per ara no s’han plantejat els afers tractats en aquest reportatge, no descarten obrir el ventall per introduir-los.

Una advertència davant el canvi climàtic

Tant Mulà com Conejero adverteixen que la COVID-19 és una anècdota en comparació amb els efectes que pot tenir el canvi climàtic. “El model econòmic actual suposa un col·lapse dels ecosistemes, greument afectats per l’augment de la temperatura, els fenòmens meteorològics extrems, la degradació, la pèrdua d’espècies vegetals que transformen el diòxid de carboni en origen...ˮ, explica l’advocada, “al que cal sumar-li els grans incendis que es propaguen per la sequera i que en molts casos són provocats per donar pas a grans plantacions de l’agroindústriaˮ.

“És evident que la situació de la COVID-19 no és normal però el que no és gens normal és tenir l’Antàrtida a 22 grausˮ, denuncia Conejero, “per això hem de demanar canvis però també ser conseqüents amb les nostres accions individuals per canviar l’entorn amb canvis d’hàbits com l’aposta per la sobirania alimentària amb productes ecològics i de proximitatˮ. Reconeix que per aconseguir-ho cal informar bé de quins aliments autòctons tenim a l’abast.

Tot plegat, defensa Conejero, es vincula amb el concepte de one health, és a dir, tenir en compte la salut des de tots els paràmetres que hi interaccionen i no només des del patogen i la relació de l’individu amb la malaltia. “És un canvi de paradigma que ja s’ha començat a aplicar i és positiu perquè no contemplar els altres factors ens induïa a errors molt gransˮ, explica, “no es pot parlar de salut sense tenir en compte l’ambient, la nutrició, la genètica, la flora intestinal, la psique humana...ˮ

Notícies relacionades