Nova ubicació de la Mirada: solució per al centre i preocupació mediambiental

Foto: Jordi Pascual / Imatges: Ajuntament

El Ple extraordinari celebrat aquest dijous ha servit, d’una banda, per desistir en la tramitació del Pla Especial que permetria ubicar el nou edifici de l’escola la Mirada al costat de l’institut Leonardo da Vinci i, d’altra, per iniciar la modificació del Pla General Metropolità (PGM) per permetre’n un nou emplaçament 200 metres més al nord. L’aprovació inicial d’aquest nou pas s’ha fet amb els vots favorables de tots els grups (Junts, ERC-MES, PSC, Ciutadans i CUP-PC) tot i que el desistiment de la proposta anterior ha comptat amb l’abstenció de Junts per Sant Cugat. S’obre així un procés d’exposició pública en què es podran presentar al·legacions.

El govern argumenta que un informe de Protecció Civil impedia la construcció de la Mirada on s’havia previst inicialment ja que quedava dins de la franja de seguretat de Renfe. Tot i que l’institut també queda dins de la franja de seguretat, no es va veure afectat perquè no va precisar de cap modificació urbanística ni pla especial com el de l’escola, en el tràmit del qual ha aparegut l’informe negatiu.

Joan Puigdomènech, regidor de Junts, ha considerat que no té sentit que aquesta afectació influeixi a la Mirada i no al Leonardo i ha dit que el govern hauria d’haver batallat més tenint en compte que l’horari del pas de mercaderies perilloses per la via no coincideix amb l’escolar i que el risc està per sota del llindar internacional. El govern assegura que són arguments que s’havien posat sobre la taula però que no van estar acceptats, fent que la modificació hagi estat indefugible.

La solució trobada per la tinença d’alcaldia de Cohesió Territorial i Habitatge, capitanejada políticament per Francesc Duch, ha estat la d’ajuntar una part de la pastilla d’equipaments on es preveia fer l’escola amb una altra part d’una pastilla ubicada al nord del bosc de Volpelleres per unificar-les al centre. És una solució compartida per la resta de grups si serveix per accelerar els terminis i fer front als quatre anys de retard respecte als primers anuncis, una crítica que ha reiterat el portaveu de Ciutadans, Aldo Ciprian.

El portaveu taronja també ha dit que caldria emprendre el debat sobre una nova escola, que, prenent la previsió que tenia el Pla d’Equipaments encara vigent per a la dotzena escola, recorda que s’havia previst al centre, concretament al parc Ramon Barnils, on ara es preveu la nova biblioteca. També ha posat en dubte la limitació de l’informe de Protecció Civil, ja que diu que llavors s’haurien de traslladar també el Leonardo i l’escola Pins del Vallès.

D’aquesta manera, l’escola es desplaça 200 metres al nord i quedarà al costat de l’actual accés al bosc. És així com el govern tripartit ha desencallat per ara la problemàtica de l’escola, que porta quatre anys de retard respecte als anuncis inicials i es manté en mòduls al costat de l’escola l’Olivera i amb una nova ampliació prevista a l’altra banda del centre educatiu.

La previsió del consistori és que, un cop s’hagi aprovat definitivament el projecte executiu, que s’ha hagut d’alterar parcialment pel canvi d’ubicació, es licitin i s’adjudiquin les obres. El calendari previst és que les obres es puguin iniciar al juliol del 2021 per inaugurar l’escola a meitat del curs 2022-23 o a principis del 2023-24.

Es reobre el debat sobre la relació amb el bosc

La construcció del Leonardo da Vinci ja va generar una polèmica veïnal amb un grup de ciutadans organitzats al col·lectiu Volpelleres Viu. La mobilització no va suposar aturar el projecte, que feia anys que s’havia aprovat tot i que no s’havia executat, però sí generar un debat sobre quina relació havia de tenir l’entorn immediat amb el bosc de Volpelleres.

Ara aquest debat s’ha reobert amb la presència al Ple del col·lectiu Extinction Rebellion, que ha aturat l’inici del Ple per llegir un comunicat en què critiquen que el nou emplaçament afecta al cor del bosc i afecta greument al seu ecosistema amb la tala de desenes d’arbres. Consideren que la declaració d’emergència climàtica a nivell municipal també hauria de servir per redefinir el consum urbanístic: “Cal limitar també el creixement de la ciutatˮ.

Els cinc activistes han acabat la intervenció interpel·lant al govern per demanar-los que acompanyin la declaració d’emergència climàtica d’accions concretes: “És aquesta una declaració real?ˮ Cap membre del govern ha respost els manifestants ja que han parlat interrompent una sessió en què no hi havia torn obert de paraula per al públic. Ciprian, a més, ha recriminat a l’alcaldessa no haver aturat la intervenció dels activistes.

Amb el debat sobre la taula, l’acord amb el govern anterior va ser concentrar els equipaments a la parcel·la del Leonardo i la del costat, on es preveia fer la Mirada, i conservar la pastilla d’equipaments del nord del bosc amb el compromís de no afectar a la massa d’arbres –es va aprovar com a moció institucional al juny del 2017–. Fins i tot es va situar sobre la taula la possibilitat de reconèixer el circuit del bosc com a equipament a l’aire públic per així no haver d’edificar a la pastilla. També es prenia el compromís d’informar Volpelleres Viu dels canvis que afectessin al bosc, un compromís que els membres del col·lectiu diuen que no s’ha complit.

Paral·lelament, a través de l’Àrea Metropolitana (AMB) es van impulsar les obres al bosc, esdevenint així un parc metropolità. Aquestes accions també van portar debat ja que suposaven posar paviment i eixamplar algunes parts del camí així com instal·lar elements de joc infantil, papereres i bancs. Mentre una part del veïnat defensava l’actuació per permetre una accessibilitat millor, una altra considerava que això suposava transformar el bosc en un parc.

De moment s’ha aplicat una primera fase, que s’ha basat en consolidar el circuit mentre queda per a més endavant una altra fase que, entre d’altres, preveu crear un nou accés des de l’escola Pins del Vallès. El canvi d’ubicació de l’escola es farà tenint en compte el circuit fet i creant un nou accés des de l’avinguda Alfons d’Aragó. La inversió de l’AMB va ser de prop de 648.000 euros per les obres i 16.000 per al projecte més la despesa de manteniment. Els nous canvis, diu Duch, també haurien de córrer a càrrec de l’AMB tot i que, per ara, no s’ha arribat a cap acord.

La nova ubicació suposa, d’una banda, l’incompliment de la moció institucional del 2017 i, d’altra, una modificació que afecta a una part del bosc molt més frondosa que no la pastilla prevista inicialment o la pastilla del nord del bosc. El govern defensa que s’ha parlat amb la comissió de seguiment on hi participa l’AFA de l’escola la Mirada i amb l’Associació de Veïns de Volpelleres i reconeix que una de les preocupacions és l’efecte sobre el bosc, per això asseguren que alguns dels arbres seran traslladats al terreny on inicialment s’havia previst l’escola.

L’escola en la provisionalitat

Mentre la comunitat educativa i el veïnat del barri espera la construcció del nou edifici, l’escola de la Mirada es troba en barracons i amb una previsió d’ampliació que ha indignat l’associació veïnal del barri, que ha demanat que no se separi el centre en dos blocs i que l’ampliació no afecti a un parc infantil. Per això han proposat ubicacions alternatives tot i que per ara el compromís del govern amb el darrer anunci de distribució és ferm.

Paral·lelament l’AFA demana que el centre tingui els mateixos serveis que qualsevol escola de la ciutat ja que la provisionalitat serà llarga. Però la regidora d’Educació, Pilar Gorina, assegura que no es pot instal·lar una cuina en els barracons i que per això el menjar haurà de venir d’altres centres com tampoc es pot tenir un pavelló esportiu, tot indicant que, a banda del de l’Olivera, se’n farà ús del del Leonardo da Vinci.

El canvi d’ubicació, defensa l’alcaldessa, Mireia Ingla, no suposarà cap daltabaix en el projecte educatiu ja que assegura que, tot i la proximitat del Leonardo da Vinci, mai s’havia concebut com un institut-escola. L’alcaldessa defensa que, un cop acabat el centre, la Mirada no només tindrà un bon projecte educatiu sinó que estarà marcada per un entorn privilegiat.

Tampoc suposa cap canvi amb l’acord amb la Generalitat, pel qual l’Ajuntament avançava els diners de la construcció del centre amb el compromís del govern autonòmic de retornar durant els anys següents un 80% de la despesa; un avançament de diners que va suposar al 2017 deixar sense pressupost la sala polivalent que, per ara, no té emplaçament definitiu tot i que tot apunta que s’intentarà compaginar amb la biblioteca del parc Ramon Barnils. El govern accepta que els canvis que ha sofert el centre i el projecte suposaran un sobrecost que, per ara, no està calculat.

Notícies relacionades