Publicitat

Sant Cugat també pateix l'emergència climàtica

Foto: Clàudia Bell

I no només la pateix, n’és causa i conseqüència. Aquest dijous 27 de febrer Eduard Pla, Robert Savé i Olga Margalef, tres expertes en diferents àmbits de l’emergència climàtica, han acostat la problemàtica sovint analitzada de forma global cap a una perspectiva local en un acte organitzat per la CUP a Cal Temerari. 

“La manera de funcionar de la nostra economia no està ben pensada perquè no té en compte que el nostre benestar depèn dels nostres ecosistemes”, així iniciava la xerrada Eduard Pla, investigador al CREAF (Centre de Recerca Ecologia i Aplicacions Forestals) i estudiant els efectes del canvi global en  els ecosistemes forestals. L’ecosistema mediterrani es caracteritza per la limitació de recursos hídrics dels que disposa i és que “gairebé tota l’aigua que utilitzen els nostres boscos torna a l’atmosfera, els nostres boscos passen set”. Així és com Pla ha introduït als oients el concepte de l’evapotranspiració, és a dir, la suma d’aigua que circula cíclicament entre l’ecosistema i l’atmosfera. Per tant, la disponibilitat limitada de l’aigua, la tendència a l’augment de temperatura i la concentració de pluges ―la mitjana anual no presenta canvis significatius però el repartiment de les pluges tendeix a concentrar-se― que fan de caldo de cultiu perfecte per als dos grans problemes que també afecten Sant Cugat: la sequera i els incendis. 

I és que Sant Cugat no és un municipi aliè al canvi climàtic: “a Sant Cugat està augmentant la temperatura; hi vivim gairebé 100.000 persones i volem ser un poble que no som; no hi ha permeabilitat i això dificulta que l’aigua arribi al sòl i es concentra a les rieres”, ha plantejat Robert Savé, investigador i coordinador de l’àrea de vitivinicultura a IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària). De fet, durant la xerrada s’ha exposat una dada curiosa: l’any 1956 Sant Cugat tenia un 41% del seu territori dedicat al conreu i al 2009 ja només era del 6%. La superfície del nostre municipi, doncs, és altament impermeable. 

A tota aquesta situació se suma un altre problema: la contaminació. Olga Margalef, investigador del CREAF, ha presentat a l’auditori un terme essencial: “el dret a la salut, entès com el dret a no emmalaltir per viure en un ambient en mal estat”. I és que la població de l’Àrea Metropolitana de Barcelona inhalem partícules de combustió, diòxid de nitrogen i ozó de forma contínua en el nostre dia a dia. Quines són les dades mitjanes  de Sant Cugat? 

- Diòxid de nitrogen: 27 µg/m3, es troba per sota del llindar europeu i de l’OMS que se situa en 40 µg/m3

- Ozó: 21.1 µg/m3, es troba per sota del llindar europeu i de l’OMS que se situa en 120 µg/m3

Tot i que la mitjana es troba per sota, el problema de Sant Cugat són els pics de contaminació que, com es pot observar al gràfic, es concentren en hores punta d’ús de vehicles particulars. “El problema no és el cotxe, sinó el seu ús desmesurat” ha afegit Margalef, que s’ha mostrat partidària a la inversió en xarxa ferroviària i transport públic.

Una de les conclusions més latents durant les ponències ha estat la necessitat d’actuar, no només a nivell particular, sinó des de l’administració. Alguns dels punts proposats han estat:

Per les expertes, és urgent que es prenguin decisions polítiques i es gestionin, mitjançant una bona planificació, els recursos naturals dels que disposa la ciutat.

Notícies relacionades