Senglars, solucions més enllà de la caça

Porcs senglars a La Floresta. Fotos: Jordi Pascual

La Plataforma Animalista recull signatures en favor de l'esterilització i en contra de la caça de porcs senglars en l'esforç de l'administració per controlar-ne la població i evitar conflictes a les zones urbanes. El regidor de Medi Ambient, Joan Puigdomènech, no descarta aquesta possibilitat però en un acte sobre la presència de l'espècie al barri de La Floresta va advertir que “també es necessita la reducció física perquè se'ns n'ha anat de mare”.

Mentre la plataforma ja ha recollit més de 1.000 signatures i prepara un acte contra les batudes per al 29 d'abril a la Casa de Cultura, Puigdomènech explica l'estratègia municipal d'intentar portar els exemplars a les zones interiors del Parc Natural. Per fer-ho, no només defensa la caça en substitució del predador natural inexistent sinó que aposta per mesures com desbrossar els boscos més propers a les zones edificades.

L'Ajuntament participarà en un conveni amb el Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFAS) de la UAB per començar una prova pilot d'esterilització i iniciarà en breu una campanya de publicitat sobre les actituds que hauria de prendre la ciutadania davant d'aquesta espècie. El regidor creu, a més, que hi ha moltes altres accions com protecció de deixalleries i eliminar els estímuls de les zones urbanes. Tot plegat porta lligat un cost econòmic: “Ens hauran d'ajudar veïns i institucions”.

1.500 porcs senglars a Collserola

En l'acte organitzat pel grup de treball de Medi Ambient del Consell de Barri de La Floresta es va convidar Raquel Castillo, Carlos González i Carles Conejero del SEFAS. EL darrer, a més, realitza un estudi sobre els senglars del barri i ja té les primeres conclusions després de mesos de seguiment d'exemplars i d'enquestes amb els veïns.

Els experts van explicar que al Parc de Collserola hi ha uns 1.500 exemplars de porcs senglars, d'una capacitat de càrrega natural d'entre 800 i 1.000 que s'ha vist augmentada pel creixement d'aliments, en part a zones urbanes. Si bé, el macís podria suportar una població de fins a 3.000 senglars. Es considera que hi ha superpoblació perquè se supera la xifra de 10 exemplars per quilòmetre quadrat.

Segons González, biòleg, controlar la capacitat de càrrega és essencial perquè acaba determinant la natalitat i mortalitat. S'hauria d'aconseguir, a més, que només un 30% de les femelles es reproduïssin. Això combinat amb la vacuna per esterilitzar i una caça selectiva, s'aconseguiria reduir la població.

Castillo va explicar que no es tracta d'un fet aïllat sinó que arreu d'Europa també hi ha un augment de la població. De fet, el senglar és present a gairebé tot el món. El creixement ve determinat per la desaparició de llops, predador natural del senglar; la reforestació d'algunes zones creant nous hàbitats; l'alimentació suplementària per part d'humans de forma directa o a través de deixalles; el canvi climàtic que redueix les temperatures baixes, i la hibridació amb el porc domèstic que dóna més natalitat.

Senglars florestans

Un 51% dels florestans enquestats per Conejero considera que la presència de senglars al barri és una distinció. La majoria dels veïns de La Floresta relativitzen els problemes que porta l'entrada d'una espècie salvatge a l'entorn urbà o fins i tot consideren que no són una amenaça i el barri és part del seu àmbit natural.

L'estudiant de veterinària ha seguit diversos exemplars per al seu Treball de Fi de Grau (TFG) amb l'objectiu de fer un seguiment poblacional, sanitari, reproductiu i de comportament. Durant el temps que ha fet l'anàlisi les femelles fitxades han tingut 18 cries, de les quals n'han sobreviscut 9. A partir dels nou mesos de vida en un entorn urbà, el senglar aprèn a conviure-hi i troba llocs segurs per creuar carrers, espais on trobar menjar i refugis per amagar-se.

És per això que diu que hi ha tres tipus de senglars: salvatges, semi-habituats a les zones urbanes i els habituats. Aquests darrers representen una població estable perquè els accidents de trànsit, els furtius i la ubicació de La Floresta en la zona límit del parc ho permeten. Si bé, quan un animal s'acostuma a la vida urbana, les cries ho reprodueixen i acaben fent de la ciutat el seu hàbitat natural. Això representa un risc d'expansió.

Entre les propostes per evitar conflictes amb els senglars, Conejero proposa protegir contenidors, substituir zones verdes regades per mediterrànies, desbrossar el bosc proper a la ciutat i conscienciar a la ciutadania. Reivindica que alimentar un senglar és acostumar-lo a la presència humana i que les persones els donin àpats. Davant de possibles conflictes recomana mai passar pel mig d'un grup, fer sorolls perquè s'espantin, amagar bosses de plàstic on creuen que pot haver menjar i tirar pals i pedres com a distracció perquè vagin a veure què són.

Notícies relacionades