Una vacuna com a oportunitat per al control del senglar urbà

Fotos: Jordi Pascual

Collserola és una illa verda entre milions de persones que viuen a les ciutats que l'envolten. Aquesta peculiaritat provoca que animals i humans tinguin força més contacte que en altres parcs. Cada vegada més porcs senglars se senten atrets per l'aliment fàcil que representa la ciutat i ja hi ha exemplars que tenen com a “hàbitat natural” les zones periurbanes, a Sant Cugat principalment La Floresta i Les Planes. El gran repte és com evitar conflictes i accidents entre les dues espècies.

“Es podria obrir un debat filosòfic sobre la convivència”, apunta Dimitri Defranc, de la Plataforma Animalista de Sant Cugat (PAS). Però la coexistència pacífica és complexa perquè els senglars són animals força territorials. A més, no cal perdre de vista que es tracta d'un animal salvatge i el seu lloc és el bosc. Per això les institucions treballen per evitar que acabin quedant-s'hi a les ciutats.

Sant Cugat encara té molta feina per fer. Els contenidors i papereres no estan protegits i són un atractiu considerable per als animals. Fins i tot, les zones verdes carregades d'humitat –des de parcs a rotondes– són una font d'aliment perquè s'hi amaguen tot tipus de cucs i insectes. “L'altre dia em vaig trobar un senglar que va fer un cop a una paperera per menjar-se uns entrepans que hi havia dins”, prossegueix l'activista, “quan va venir la policia, els agents no sabien com actuar”.

Les escenes de relació entre els senglars i els humans són cada vegada més habituals. Fins i tot això és un problema. Totes dues espècies s'acostumen a la presència de l'altra fins al punt que moltes persones acaben alimentant-los. Això és una facilitat més per als animals que cada vegada tenen menys por a acudir a les ciutats. Joan Puigdomènech, regidor de Medi Ambient, anuncia que aquesta mateixa setmana s'activa una campanya informativa sobre la relació humà-senglar.

La campanya coincideix amb la posada en marxa d'un projecte impulsat per la Universitat Autònoma, la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Vacarisses, Terrassa, Matadepera i Sant Cugat. Es tracta d'una vacuna que atura la pubertat i fa que els animals no siguin fèrtils fins a quatre anys més tard. Els senglars es capturaran, es vacunaran i es posaran en llibertat amb un marcatge per al seguiment. Començarà al setembre. De moment, només s'han fet proves en laboratori i una pilot al Regne Unit.

Manel López-Béjar com a professor de la Facultat de Veterinària va representar la UAB en la presentació del projecte: “Es farà en tres fases: la prova de l'eficàcia i durada de la vacuna, l'avaluació de l'efecte sobre la densitat de població i l'avaluació final”. La injecció introduirà anticossos en l'animal que només poden alterar la reproducció. Segons l'expert, no té efectes sobre el comportament.

“Per evitar accidents, vaig haver de deixar el cotxe mal aturat a una rotonda, així la resta de conductors reduïen la velocitat i tenien temps a reaccionar en veure el senglar”, clou el relat Defranc. El projecte pilot, però, no evitarà la presència en zones urbanes. López-Béjar diu que es tracta de mantenir la població estable. Si es matessin o es traslladessin, altres exemplars acudirien a ocupar el lloc buit.

La UAB treballa en el desenvolupament d'un equivalent a la vacuna però per via oral. És un projecte a llarg termini. La Plataforma Animalista creu que “és una oportunitat molt bona”. El projecte permet un control de població de forma menys agressiva que la caça, un dels objectius del col·lectiu.

La Diputació participa en el projecte amb 35.000€ per al primer any i els ajuntaments n'aportaran 4.000€ cada anualitat. “La gestió de les administracions té gran part de la culpa”, explicava un assistent a una conferència sobre els senglars celebrada el mes passat a La Floresta, “la construcció dels túnels de Vallvidrera, per exemple, ha alterat les seves sendes i per això ara se'n veuen més al barri”.

Però aquest no és l'únic problema. La capacitat de càrrega de Collserola, és a dir, el nombre d'animals que pot acollir el parc, va en augment. Actualment hi ha uns 1.500 exemplars quan la càrrega natural hauria de ser d'entre 800 i 1.000. Collserola podria arribar a suportar la coexistència de 3.000 exemplars. És per això que Carlos González, del Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFAS) de la UAB, posa especial importància al control de la capacitat de càrrega.

Tal com va explicar elCugatenc al juliol, cada vegada hi ha més senglars caçats i això no significa una reducció poblacional. De fet, si la capacitat de càrrega ho permet, la matança d'exemplars adults i vells provoca més cries que en pocs anys podran reproduir-se. A més, la Generalitat només te dades de les peces declarades però existeix la caça furtiva que, en part, també ajuda a regular la població.

“Aquest projecte no pretén acabar amb la caça”, explica Jordi Padrós, coordinador d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, “hem d'estar units des d'ecologistes a caçadors perquè tots som part de la solució”. Defranc, com a membre de la PAS, veu incompatible l'experiment i la cacera perquè es podria matar exemplars que estan vacunats i, per tant, “és contradictori”.

Totes dues bandes coincideixen en dir, però, que la caça no és la solució a la sobrepoblació de senglars en zones urbanes pels riscos que implica. És per això que coincideixen a apuntar al projecte com una petita esperança. Però allò més important que difon tan la PAS com l'Ajuntament, és que els animals no s'haurien d'acostumar a la presència humana i per això s'ha d'evitar donar-los facilitats, començant per l'alimentació.

Notícies relacionades