L'àgora

Àgora, del grec ἀγορά significa mercat i fou la plaça pública de les polis, les ciutats estat gregues. N'era el centre cultural, comercial i polític. Les assemblees es realitzaven al recinte, molts de nosaltres recordarem una de les més famoses, l'àgora d'Atenes. I si heu viatjat més al sud, a la meravellosa illa de Creta, on les ruïnes banyen el mediterrani, trobem algunes de les primeres.

La política, aquest procés de presa de decisions en grup humans, prové de nou de la paraula grega, polis, ciutat. Però si ens remuntem encara més enrere en el temps, ens adonem que la política, les relacions socials i la presa de decisions formen part de l'ésser humà. Sempre ens hem agrupat per a decidir. I d'aquí, segles més tard, el naixement de la democràcia. Som animals socials. Migratoris. Som de qui ens fa millor.

El passat 15 de juny ens vam trobar tots a la nostra àgora particular, l'EMD de Valldoreix, per donar suport i felicitar els nostres nous/ves vocals i president. Dretes, esquerres, centre, tots estàvem allà. En un espai de respecte celebrant com cada un dels nostres polítics/ques, veïns/es, amics/gues, pujaven a jurar el càrrec. Ara ve el moment de posar-se a treballar. De fer de Valldoreix un poble millor, un espai on les persones que ens representen vetllin per nosaltres i solucionin els problemes del dia a dia en la vida dels seus ciutadans i ciutadanes. Un espai on tots tinguem cabuda. Un espai on predomini el bé comú per sobre l'interès polític.

Valldoreix necessita més. Necessita que les voreres estiguin adaptades per a minusvàlids, necessita mobiliari urbà: papereres  inexistents excepte a les parades de bus, necessita que a la parada de bus de la colònia Montserrat hi hagi una llum (sorprenentment aquí una usuària que agafa sovint el bus s'adona que a l'hivern els veïns/es de la Colònia estan a les fosques esperant el transport públic), un espai cultural potent on la gent que hi fa teatre i dansa tingui l'oportunitat d'expressar-se en les millors condicions, pavimentació de voreres, una vila més eco sostenible, àrees on la gent es pugui trobar i parlar, necessitem més policia perquè els grups de WhatsApp de seguretat deixin d'existir, connexions d'autobusos directes entre Valldoreix i Sant Cugat, tornar a les milles femenines, etc. Però sobretot necessitem fer un espai per a les persones. Un espai on es potencií el feminisme, un espai de trobada, de connexió i de reflexió amb els nostres i això només és possible prenent decisions que perdurin en el temps més enllà d'un mandat polític.

La política, com la majoria de decisions a la vida, ha de ser valenta. Personalment, tinc admiració per la gent valenta. Quant veig les imatges de la Carola Rackete, la capitana de 31 anys del Sea Watch, prenent la decisió de salvar vides davant l'amenaça de Salvini, penso en com aquesta dona és un exemple de valentia. Quan llegeixo l'Òscar Camps dient "de la presó se surt, del fons del mar no", i com desplega veles i se'n va al Mediterrani, sento una admiració profunda. Aquests exemples ens han de fer millors.

Som mediterranis, d'aquí i d'allà, som fruit de milers de cultures, dels sopars a la fresca a l'estiu, del vermut al migdia, de debatre amb amics i amigues, de la pluja de Perseids a l'agost, dels camins que recorren el nostre poble i de les persones que el formen.

 

Ara el govern i l'oposició tenen l'oportunitat de fer de Valldoreix un lloc millor, un lloc que sigui un referent de mediterraneïtat. Un lloc on l'àgora torni a ser el centre del poble.

Elisenda Dalmau, comunicadora

Notícies relacionades